dilluns, 17 de març del 2008

CENT ANYS DE LA VIA LAIETANA

Aquest mes de març del 2008 s’han complert 100 anys de l’inici de les obres de la que posteriorment seria coneguda com la Via Laietana. Les obres d’obertura del nou carrer van durar set anys, durant els quals es van enderrocar més de 2.000 habitatges que van deixar sense casa més de 10.000 persones que van haver de buscar-se la vida com fos.

L’objectiu oficial de l’obra era comunicar el nou Eixample de la ciutat amb el port i crear un nou centre d’activitat comercial i al mateix temps sanejar un barri vell i insalubre. L’objectiu fonamental va ser però, com acostuma a passar en aquests casos, fer negoci i especular tant com fós possible. Importava realment poc el gran cost humà de la qüestió, ja que van ser moltes les persones que van perdre el sostre. Tal com recordava fa pocs dies un reportatge de “Presència”, la publicació satírica L’Esquella de la Torratxa va publicar el març del 1908 , amb el seu to irònic característic un comentari en què s’explicava “que les rates fugen de les runes i troben refugi a l’Ajuntament, ja que és el lloc més segur, per tant si algú troba en el Palau Municipal més rates que mai, ja sap la causa: les reformes les hi han portat”.

L’ambient de l’època i el gran impacte que van tenir les obres de la Via Laietana, queden molt ben reflectits en la novela “La felicitat” (2001) de Lluís-Anton Baulenas, on tota una sèrie de personatges es mouen entre la ciutat vella i el Paral•lel, i viuen relacions d’amor i odi, frustacions i esperances, mentre cerquen la felicitat en el context històric de la Barcelona dels inicis del segle XX.

Josep

4 comentaris:

  1. No havia sentit parlar d'aquest llibre, ja li donaré una ullada. Enganxa tant com els llibres: L'ombra del vent i la catedral del Mar?

    A mi m'agraden molt les novel·les. La setmana passada vaig acabar "La Hermandad de la Sábana Santa" de la Julia Navarro, em va agradar força.
    Petonets

    ResponElimina
  2. Hola Pebbles, a mi m'agrada molt la novel·la històrica i d'aquest llibre en concret, tot i que el vaig llegir ja fa temps, en tinc molt bon record ja que la trama forma part de la història de la ciutat de Barcelona.
    De la Júlia Navarro també he llegit "La Germandat del Sant Sudari" (versió catalana del que tu comentes)i darrerament "La sang dels inocents" i em van agradar força tots dos, però el llibre que més m'ha enganxat d'ella, sens dubte ha estat "La Bíblia de fang", el qual he fet servir com a regal en varies ocasions i tothom m'ha comentat que que la novel·la els va enganxar ja des de l'inici. Per descomptat "L'ombra del vent" (genial) i l'Esglèsia del mar" també em van tenir mossegant-me les ungles (cosa molt lletga de fer) durant una bona temporada. Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Hola Josep, ja l'apuntaré per la propera.
    Parlant de llibres que parlen de Barcelona, ahir vaig comença amb Marina de Carlos Ruiz Zafón, i ara per ara promet.
    De la Julia Navarro, em van regalar La sangre de los inocentes, i el tinc pendent, potser a l'estiu, pesa molt per dur-lo pel metro.

    Per cert, és un altre estil, però m'han recomenat molt "Corazón Helado de Almudena Grandes.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  4. Hola Pebbles, no he llegit Marian del Ruiz Zafont, però en prenc nota. De l'Almudena Grandes tampoc he llegit res, però és que el dia no dona per més. Parlant de totxos, tinc pendent de llegir "Un món sense fi" del Ken Follet (1260 pàgines de res) i estic esperant a tenir uns dies de vacances, ja que com tu dius, és impossible traginar-lo a diari.

    Fins aviat.

    ResponElimina