dijous, 26 de juny de 2008

CHARLES FRANCOIS GOUNOD (1818-1893)

El passat 18 de juny va fer 190 anys que Charles Gounod va néixer a París. Aquest post el volia posar el dia 18, però l’actualitat manava i aquell dia tocava parlar d’en Josep Carreras.

Tornant al protagonista d’avui, Gounod va ser un dels músics més respectats del segle XIX i va influir de forma indubtable en altres compositors francesos com Bizet, Saint-Saëns o Massenet. Fins i tot Debussy el va declarar “necessari” pel que va representar per la música francesa davant la gran empenta wagneriana del moment.

Va estudiar al Conservatori de París i als 19 anys va obtenir el “Prix de Rome” , ciutat on va aprofitar la seva estada per a estudiar bàsicament música religiosa.

Va composar una dotzena d’òperes, les més famoses: Faust (1859) i Romeo et Juliette (1867). Entre les seves obres destaquen els oratoris, la música de cambra i dues simfonies. També és l’autor de l’himne de la Ciutat del Vaticà.
Era un home amb profundes conviccions religioses i una de les seves peces més conegudes és l’Ave Maria, derivada del primer preludi del “clavecí ben temperat” de J.Sebastian Bach (BWV 846).

Va morir l’any 1893 a Saint Claud.

Per evidenciar la diversitat de la seva música, us proposem dues petites mostres. D’una banda el conegut vals “Je veux vivre” de l’òpera Romeo et Juliette, interpretada per la soprano russa Anna Netrebko, i després la famosa Ave Maria, interpretada pel Josep Carreras.

Que gaudiu de la música de Gounod i fins la propera.



8 comentaris:

  1. Un dia m'haureu d'explicar com ho feu per posar tota aquesta música i a més més tant bona. No sabeu com disfruto sentint-la!!
    Felicitats
    Un petó
    Xaro

    ResponElimina
  2. Josep,
    El post és molt complet, i una vegada més dona prova, per si fèia cap falta, de la teva sensibilitat. Tota aquesta introducció que, en pots estar segur, és molt sincera, no tè cap altra finalitat que la de dir-te:

    -L'ària de la Juliette no m'ha fet
    mai feliç, i només m'hi faltava la
    veu, per mi massa gruixuda, de
    la Netrebko...
    -L'Ave Maria: Molt bonica i molt
    ben cantada, però a mi només m'
    agrada la de Schubert a causa de
    la qual no me n'agrada cap
    altra.
    Disculpa'm. Bon cap de setmana.
    ...i una abraçada.

    ResponElimina
  3. M'grada moltíssim el repertori operístic francès, MOLTÍSSIM!, i "Faust" és, sense cap mena de dubte una de les òperes que més m'agraden, i no solament del repertori francès, i si bé estic d'acord amb la Glòria pel que fa a la Netrebko, no ho estic amb la música de l'ària del "Romeu i Julieta", així com tampoc estic d'acord amb referència a la preciosa "Ave Maria" de Gounod, que és una adaptació que el compositor francès va fer d'un Preludi de J.S. Bach, i aquí sí que, quan parlem de Bach, la Glòria i jo no ens entenem gens ni gota. ;)

    ResponElimina
  4. Xaro,
    M'alegra molt que escoltis i gaudexis dels talls musicals que posem, aquesta és la finalitat.
    Moltes gràcies pel teu comentari i esperem seguir-te tenint de visitant.

    Glòria,
    Gràcies per les teves opinions, sempre ben rebudes tot i que en ocasions no coincidim, però tot és una questió de matisos. La Netrebko genera moltes contradiccions, hi gent que diu que no havia sentit una Mimí o una Violetta com ella des de fa anys, i en canvi d'altres que diuen que no els fa el pes ni de bon tros. En quant a l'Ave Maria de Gounod, la trobo genial, igual que la de Shubert, tot i que aquesta és molt més popular.

    Enric,
    Estic totalment d'acord amb tu en moltes coses i una d'elles és pel que fa a FAUST, ja havia pensat més endavant posar un post amb 3 o 4 talls dels moltíssims que hi ha.
    Pel que respecta a Bach, crec que és un dels genis més grans de la música de tots els temps.

    Una abraçada per a tots tres.

    ResponElimina
  5. Com sempre que fas posts de música, els trobe fantàstics. Aquest m'ha arribat molt al cor perquè les dues peces que has posat del youtube eren de les preferides de ma mare i, és clar, no he pogut evitar alguna llagrimeta... és el que passa amb les absències irrecuperables.
    Jo no entenc massa de veus, la veritat. Tot just sóc un aprenent i no un gormand de l'òpera capaç de distingir matisos amb tanta precisió com sabeu vosaltres. Tanmateix, trobe que aquesta dona, la Netrebko, potser no deu tindre la veu amb la "finor" que caldria, però ja és un do disposar d'una veu com la que té. Potser, cantant alguna altra ària d'òpera més d'acord amb la seua veu li quedaria millor. Què en penseu?
    Del Carreras? És el Carreras. Amb això éstà tot dit: una veu única.
    Salutacions i gràcies per fer-nos gaudirs d'eixos tasts musicals tan saborosos. :)

    ResponElimina
  6. Francesc,
    M'agrada molt el que expliques i els records que t'ha portat l'audició d'aquests temes de Gounod.
    Pel que fa a la Netrebko, haig de dir que, com en totes les coses, tot depèn del que sents quan l'escoltes. A la Glòria del Sanfaina d'Arts (com a molta gent) no li acaba d'agradar el to massa gruixut de la veu, en canvi a la Glòria del Cafè de Nit, li agrada precisament per això mateix (com també molta gent), ja que no li agraden les veus excessivament agudes. O sigui que tot és questió de gustos i per descomptat ni resta ni afegeix mèrits a l'Anna Netrebko que com molt bé dius, té una veu que és un autèntic do.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Josep,
    Retorno al teu blog encantador, i de la Glòria, que amb tan plaer freqüento per aclarir dues coses:
    -L'Enric exagera pel que fa a Bach
    i jo. Alguna cantata, com la del
    cafè, m'agrada molt. Li reconec
    la grandesa però jo sóc
    händeliana. Diuen que la música
    d'en G.F. és més superficial.
    Tant se val. A mi
    m'entusiasma.

    Quant a l'Ana Netrebko,
    coincideixo en que té un do.
    He arribat a creure que canta
    amb tanta facilitat com si
    respirés. T'has fixat que mai
    no fa ganyotes ni denota l'
    esforç? Dosificar una torren-
    tera de so d'aquesta
    magnitut és el seu mèrit.
    Vull fer constar també que
    li he escoltat la Mimi que
    ha enregistrat fa poc i,
    m'ha agradat molt. Malgrat
    la veu gruixuda "appiana"
    amb gran finor.

    Gràcies Josep i Glòria per deixar-me expressar.
    Un petó molt afectuós!

    ResponElimina
  8. Glòria,

    Una vegada més, molt agraït pel teu comentari.
    Amb respecte a Bach, jo crec, tal com vaig dir, que és un dels grans genis de la música, peró penso que Händel no té absolutament res que envejar-li.

    M'agrada molt l'intercanvi d'opinions sobre la "Nebtre". Coincideixo plenament amb tu que la seva veu és més fosca, però jo conec gent que li agrada precisament per això. Tens raó en que quant canta sembla que ho faci sense esforç, i això també és meritori ja que no fa "patir" massa els espectadors. Molt probablement el seu paper de Mimi, sigui dels que li va millor a la seva manera de cantar.

    De totes maneres, tots els cantants (d'ara i d'abans) tenen personatges que els borden i d'altres que que se'ls podrien haver estalviat.

    Glòria encantat de poguer canviar opinions amb tu, i esperem seguir-ho fent durant molt temps.

    Una abraçada.

    ResponElimina