dimecres, 23 de juliol de 2008

MARIA JOAO PIRES, PER MOLTS ANYS !

La gran pianista portuguesa va néixer a Lisboa el 23 de juliol de 1944, o sigui, avui fa 64 anys. Ja fa temps que volia dedicar-li un petit comentari i he aprofitat avui, dia del seu aniversari, per fer-ho.

Diuen que va començar a tocar el piano quan tenia només tres anys, que als set ja interpretava Mozart i als nou va guanyar el primer premi de les Joventuts Musicals Portugueses. Va seguir estudiant al Conservatori de Lisboa, on es va graduar amb 16 anys. Va fer el postgraduat a Munich i Hannover i l’any 1970 va guanyar el Beethoven Bicentennial Competition a Brussel·les.
L’any 1986 va debutar a Londres i tres anys més tard a Nova-York.
Ha tocat amb les millors orquestres d’Europa i Amèrica entre les quals citarem la Berliner Philharmoniker, la Boston Symphony Orchestra, o la London Philharmonic Orchestra.

Maria Joao Pires està considerada com una de les grans intèrprets de Mozart, pel seu exquisit i refinat estil. Als seus extraordinaris treballs amb l’obra del músic de Salzburg, cal afegir els que ha fet amb altres grans músics com Bach, Chopin, Schubert , Beethoven o Schumman.
Entre les seves gravacions més reconegudes cal esmentar les dedicades als nocturns de Chopin i als impromptus de Schubert a més del concerts de Mozart gravats amb Claudio Abbado. Els seus discos amb les sonates completes de Mozart de l’any 1990 van rebre el Grand Prix du Disque.

Fa vint anys va fundar el “Centro para o estudo das Artes” condicionant una finca seva prop de Castelo Branco per a llar i escola per a nens.
El seus plantejaments li van valer també un reconeixement de la Unesco per la seva defensa dels drets humans, principalment de les dones i els nens. Quan li van preguntar quin era el lloc més adequat per a que un músic defensés aquests drets, Maria Joao va fer un somriure tímid i va dir “naturalment fora de l’escenari”.

Per il·lustrar l’art d’aquesta petita però gran artista, he triat un fragment del concert per a piano número 20 de Mozart, espero que us agradi, i a la Maria Joao, desitjar-li que per molts anys pugui seguir fent-nos gaudir de les seves meravelloses interpretacions.

8 comentaris:

  1. El concert: magnífic. Havia sentit parlar una vegada a la ràdio d'aquesta pianista fa molts anys, però mai no l'havia vista actuant. L'església de Betlem del monestir dels Jerònims, a Lisboa, és una passada. Tan gran i tan plena d'obres d'art. La vaig visitar l'any passat i ha estat una sorpresa ben agradable trobar-me-la novament acaronada per la música d'aquesta intèrpret fantàstica que és la Maria Joâo. Salutacions. Com sempre: un post de "10".

    ResponElimina
  2. Francesc,

    Una vegada més gràcies per la teva intervenció. La Maria Joao ja fa anys que la veig descobrir interpretant sonates de Beethoven. Tot i que gairebé cada any actua a Barcelona, mai he aconseguit entrades (s'exhaureixen molts mesos abans de l'actuació), serà questió de tornar-ho a intentar.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Per molt anys a la gran artista i, sobretot, gran persona que és Maria João Pires!

    Una tria extraordinària, Josep, la d'aquests dos moviments del 20 per a piano de Mozart! Escoltant aquesta música, ho sento, però no entenc que hi hagi qui digui que´no li agrada la música que anomenem clàssica.

    Jo la Pires la vaig anar a sentir un cop a l'Auditori, on va tocar el 2n per a piano de Chopin, un concert que, tot sigui dit, mai m'ha acabat de convèncer (i tant i tant que m'agrada el número 1!), i potser és per això que penso que no he vist mai en directe a la gran Pires que m'agradaria escoltar.

    ResponElimina
  4. Enric,

    Celebro que t'agradi el concert nr.20 de Mozart. A mi Mozart m'encanta i els concerts i sonates interpretats per la Pires encara fan que t'agradi mes. A veure si tenim sort i el proper cop que actui per aquí, la podem anar a veure, i que el concert sigui més del nostre gust.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Josep,
    Jo vaig tenir la sort de poder-la veure i escoltar per primera i única vegada a l'Auditori. fa un parell de mesos. Va ser, com en els dics, fantàstica. Arrenca els sons més subtils del teclat. A la sortida vaig tobar una amiga, música de professió, i em va dir que era mervallosa l'execució de la Pires atès que tocava amb un Yamaha i aquell concert demandava un Steinway. Només una gran interpret, com ella, podia obtenir d'un piano menys adequat, un concert tan soberbi.
    Josep, com sempre, el teu post ens dona mostra de la teva sensibilitat i amor a la música.
    Com diu en Francesc: Un 10.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Glòria,

    Gràcies pel teu comentari. Per un motiu o un altra, no he tingut encara ocasió de gaudir d'un concert en directe de la Maria Joao Pires, espero que la propera ocasió sigui factible fer-ho. Per cart, quin concert era, que ella preferia un Steinway a un Yamaha?

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Era el Concert per a pian o i orquestra núm. 27 en si bemoll major, KV 595 (1788-1791).
    Josep,
    Desitjo aclarir que va ser la meva amiga música que, a la sortida, em va dir textualment: "Es asombrós que pugui treure aquests sons d'un Yamaha...aquest concert exigeix un Steinway però ella fa miracles". És a dir, la senyora Pires, entenc, que es va conformar amb el que hi havia tot i que penso que a l'Auditori n'hi d'haver uns quants de Steinways...misteri.
    Bon cap de setmana per tu i la Glòria!
    A, la data del concert era el diumenge 1 de Juny proppassat.

    ResponElimina
  8. Glòria,
    Gràcies per l'aclariment.
    Una abraçada

    ResponElimina