divendres, 31 d’octubre de 2008

TEMPS DE PANELLETS

Quan arriba aquest temps, qui més qui menys ha provat alguna vegada de fer panellets. Nosaltres també ens hi hem afegit.

Però després d’assistir ahir a la classe de la Mireia Carbó, me’n vaig adonar que tal com jo els he cuit sempre, amb el forn molt calent i amb l’escalfor de dalt i de baix, durant 5 ó 6 minuts, sembla que no és la manera més ortodoxa, ja que ella ens va recomanar coure’ls només amb el gratinador, a temperatura ben alta (en això sí que coincidim), i el temps just perquè es daurin. Tot i així, he de dir que no se m’han cremat mai, eh?.

Una altra cosa que ens va dir és que els panellets s’han de servir en una safata amb una blonda, de cap més manera, res de plats. Però què voleu que us digui, trobo que la meva safata de vidre ha quedat prou aparent.

De totes maneres, l’any que ve els faré segons la recepta de la Mireia i segur que seran millors, i posaré una safata amb blonda, va!.

Aquesta és la recepta que jo he seguit aquest any:

Ingredients:

- 500 g d’ametlla molta
- 400 g de sucre llustre
- 100 g de patata
- 1 ou petit
- Pinyons
- Ametlla en gra
- Coco
- Cireres
- 2 ous
- Xocolata de cobertura
- Fideuets de xocolata

Preparació:

Bullir la patata amb pell i un cop freda, pelar-la i aixafar-la amb una forquilla.

En un bol, barrejar-hi la patata, el sucre llustre i l’ou. Treballar-ho i quan comenci a sortir una mica de líquid, afegir-hi la meitat de l’ametlla i barrejar-ho bé. A continuació, afegir la resta de l’ametlla i treballar la massa a sobre del marbre. Veurem que l’ametlla “sua” i amb l’oli que deixa anar, la massa es fa més consistent. Sabrem que està a punt quan no s’enganxi a les mans.

Embolicar la massa amb paper film i deixar-la reposar com a mínim un dia.

El dia que vulguem coure els panellets, dividir la massa en tantes parts com panellets diferents vulguem fer.

- Pinyons: fer boletes, mullar-nos les mans amb ou batut i arrebossar les boletes amb els pinyons, fent una mica de pressió.

- Ametlla: fer el mateix procediment que amb els de pinyons, però amb el granet d’ametlla.

- Coco: barrejar una cullerada de coco a la massa, i donar-li forma de muntanyeta.

- Cirera: fer una boleta, aplanar-la i posar-hi la cirera a sobre.

- Castanya: un cop cuit el panellet i refredat, sucar-lo en xocolata fosa.

- Bolet: fer una boleta i donar-li forma de bolet. Decorar amb fideuets de xocolata.

21 comentaris:

  1. Glòria, quina rapidesa! :) De les primeres a fer els panellets! De receptes de panellets, crec que n'hi ha tantes gairebé com cases hi ha... per tots els gustos! Jo sempre els he cuit amb el forn a dalt i a baix i a temperatura alta i sempre els he posat en un plat... res de blondes :p
    Bona castanyada!

    ResponElimina
  2. Us ha quedat un post per a menjar-se'l a mos redó. Aquests panellets fan molt bona cara. Llàstima que les fotos no es puguen mossegar...

    ResponElimina
  3. parella, deixeu-me dir-vos que, almenys els de pinyons, us han quedat molt millor que a la carbó. amb els pinyons distribuïts uniformement, dauradets tots igual.. demà en faré amb la lara i també els posaré no tan a prop del gratinador i els deixaré una mica més al forn, fins que quedin així, si puc, és clar.

    ResponElimina
  4. Mareta meva, quin bé de déu de panellets, i que rebonics que són i que deliciosos que han d'estar.

    Glòria aquests de xocolata són brutals i els de pinyons estan tant ben fets, tant rodons i plens de pinyons engaxats d'una manera exacta!!

    De tot cor us felicitem!!! Molts petons plens de pinyons.

    ResponElimina
  5. Mercè,

    Quan anem a les classes de la Mireia Carbó, sovint encetem divertides pòlèmiques sobre alguna cosa que ella ens ha explicat. Va passar el mateix amb l'arròs i el brou o l'aigua. Ara és el gratinador o no, ja, ja.

    Tu n'has fet aquest any?.

    Fins aviat

    Francesc,

    Hauríem d'inventar el tast virtual, no et sembla?. Vosaltres teniu costum de fer-ne?.

    Petonets també per l'Oreto.

    Manel,

    És veritat, els de la Mireia tenen els pinyons una mica "enfonsats", però va anar molt més ràpida que nosaltres a fer-los!.

    Parella,

    Sempre que hi pot haver xocolata, doncs a posar-n'hi!.

    Si sabéssiu la paciència que ens va costar que quedéssin així d'uniformes!. Però va valer la pena!.

    Petonets i fins aviat

    ResponElimina
  6. Ohhhh! Felicitat per aquests panellets!!! Jo ahir vaig intentar reinventar la recepta dels panellets però em va sortir un bunyol! De fet semblen galetes!

    ResponElimina
  7. Glòria, t'han quedat de pastisseria!
    Jo també hi poso una mica de patat, així no queden tan dolços i a casa agraden més :)
    El dauradet dels pinyons t'ha quedat preciós!

    ResponElimina
  8. Quina delicadesa, us han sortit de professionals. A mi no es que m'agradin molt, la veritat, han d'estar molt ben fets, per tal repeteixi, però els vostres ja m'entren pels ulls i això és bona senyal.
    Salut!!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Glòria, t'han quedat fantàstics!!! Jo el massapà no li posos patata, només sucre ametlla i clara d'ou...i com tu el coc de la mateixa manera...trobo que a la Mireia no li van quedar gaire macos d'aspecte!!! Totalment d'acord amb el Manel! En canvi els vostres, fan goig!!!!!
    Bona castanyada!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  10. Un bé de Déu de panellets, jo els acabo de fer i com sempre acabo esgotada, quan tingui un moment els immortalitzo i us els deixo veure. Ja que el meu forn és una mica vírria i tinc por que se'm cremin per tot arreu, em surten més aviat blanquets.
    Un petó
    Ester

    ResponElimina
  11. Caram! Quins panellets més professionals. Semblen de pastisseria...
    Jo estic d'acord amb que els panellets s'han de servir amb safata amb blonda de paper. A casa sempre ho hem fet així.
    Pel que fa a la cocció, jo els coc a 180º amb foc a dalt i baix durant uns minuts i acabo la cocció amb el gratinador a 200º.
    Aquest any vaig fer més de 140 panellets (alguns eren per encàrrec). A veure si publico el post aviat...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Glòria,
    Uns panellets top ten. Ja sabeu qu jo tinc poca paciència a la cuina i tampoco en tindria gens per menjar-me els que ens mostreu.
    Gaudiu-los!

    ResponElimina
  13. Ruben,

    Què vas fer, què vas fer?. A vegades reinventar té el seu risc, ja, ja!.

    Gemma,

    Moltes gràcies, amb els teus elogis crec que ja m'he engreixat dos quilos (o potser els panellets també hi compten).

    Starbase,

    Moltes gràcies. Com tu, coincideixo que els de pinyons són els més bons.

    Amiga d'olles i somriures,

    Oi que es diu que mengem pels ulls?. Estem contents que els nostres panellets se't facin atractius.

    Eva,

    Nosaltres sempre li posem una mica de patata per lligar i sempre dic que els faré una altra vegada sense posar-n'hi, a veure com queden, però no ho faig mai i quan torna a venir Tots Sants, no m'atreveixo, no fos cas que em passés com al Ruben, ja, ja.

    Glòria,

    Què tal, com anem?. Estic contenta de veure't per aquí novament. Ens has d'explicar coses del viatge.

    Pel que fa als panellets, es necessita paciència sobretot per enganxar els pinyons, com es rebel·len!!

    Fins aviat

    ResponElimina
  14. Hola Gloria, mira jo els he fet tal i com vam apendre al dijous amb la Mireia i te raó l'Eva del cullerot. Pq no m'han quedat tant bonic de color com els teus.

    La meva mare i jo em arribat a la conclusio que aixo dels panellets es molta questió de manya i que hi an moltes receptes i totes són valides.

    Però t'han quedat almenys d'especte molt macos i no els fa pas falta una "Blonda"!!

    ANNA DE LA VILA

    ResponElimina
  15. Nenaaaaaaaaa! Quins panellets!!!! Semblen de pastisseria, i segur que molt més bons que ens segons quines. L'enhorabona perquè de debò que t'han quedat fantàstics!

    ResponElimina
  16. Quina bona pinta tenen aquest panallets, jo els faig avui, una mica tard però amb el día que fa tindré la tarda ben entretinguda.
    Una abraçada.
    A TERESA

    ResponElimina
  17. Anna,

    Jo em pensava que feia un "sacrilegi" coent-los amb forn dalt i baix, però veig que hi ha més gent que fa com jo. Això reconforta!.

    Va ser un plaer conèixer la teva mare. A veure si s'anima una altra vegada!.

    Enric,

    Moltes gràcies. De pastisseria no ho són, però mira, fan patxoca, oi?.

    Teresa,

    Com han anat aquests panellets?. Amb el dia que ha fet avui, segur que més d'un o d'una l'ha aprofitat a la cuina. Jo m'hi he passat una bona estona.

    Fins aviat

    ResponElimina
  18. Jo sempre els he comprats a Tavernes a la pastisseria. La meua iaia si que en feia.

    ResponElimina
  19. Carai Gloria, quin goig de panellets! Els de pinyons sobresurten de les fotos. Si, tens rao. Jo ho vaig fer els de pinyons com va ensenyar la Carbó i queden més enfonsats, com més integrats dins la massa.
    Vaig fer els de cigaló i els de xocolata blanca i festucs i us els recomano per un altra any.
    Fins dissabte..

    ResponElimina
  20. Francesc,

    Tenir una pastisseria de capçalera sempre va bé, però si es disposa d'una mica de temps, també ve de gust empastifar-se les mans una miqueta.

    Maria,

    Em venen temptacions de tornar-ne a fer uns quants per provar aquestes noves especialitats, però em sembla que és passar-se una mica!

    Fins aviat

    ResponElimina