divendres, 13 de febrer del 2009

ELS SECRETS DE LA REINA

L’escriptor, traductor i artista plàstic Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, A Coruña, 1959) ha publicat una desena de novel•les, com ara La desaparició d'Evelyn (Planeta, 1995) o Després de l'oblit (Proa, 2005) i llibres de poesia com Lectures d'un segle (Columna, 1993), Far de llum grisa (Edicions 62, 1997) o La veritat cansa (Bromera, 2005). Aquests treballs li han valgut diversos premis com l’Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal, o el Joanot Martorell entre d’altres.

També ha treballat en diversos mitjans de comunicació com El Temps, Diari de Barcelona, El Periódico o La Vanguardia i ha fet traduccions d’obres d’escriptors gallecs i portuguesos al català.

Fa pocs dies que he llegit el seu darrer llibre Els secrets de la Reina (Columna,2008) que situa l’acció al recinte del Monestir de Poblet l’any 1348, en mig de l’epidèmia de pesta negra més devastadora de la història.

Gairebé set segles més tard, el recinte del Monestir amaga encara un secret: el manuscrit del mestre escultor Aloi de Montbrai que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem.

Dos joves historiadors de la Universitat de Barcelona tractaran de treure a la llum aquesta informació. Però per fer-ho, hauran de lluitar contra tots aquells als quals no interessa que la història canviï.

Els secrets de la Reina, és una novel•la de lectura molt entretinguda, on l’autor juga amb hipòtesis sobre les causes de la mort de la reina Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós. La narració, amb tot un seguit de flash-backs, ens porta del segle XIV al XXI, amb un dinamisme que enganxa des de les primeres pàgines.

És un llibre recomanable per als seguidors de la narració històrica, però que encara agradarà més als amants de les novel•les d’intriga i d’acció.
-

20 comentaris:

  1. La vostra recomanació em ve com l'anell al dit: ahir mateix em vaig acabar "Tretze tristos tràngols" de l'A. Sánchez Piñol (totalment recomable!) i ara estava en un impàs... Em ve de gust una novel·la d'intriga i m'agraden les novel·les històriques, de manera que ja he triat la segúent!

    ResponElimina
  2. Uiiii, encara tinc a damunt de tauleta de nit "la catedral del cotó", si que correu a llegit. Es que jo m'adormo!! :(((

    Recordssss

    ResponElimina
  3. Josep,
    Bona feina la que fas amb aquesta crònica malgrat que a mí la novela històrica no m'agrada...Solament he llegit Memorias de Adriano, molt bonica, de Marguerite Yourcenar en traducció de Julio Cortázar i La fiesta del chivo de Mario vargas Llosa sobre la dictadura i el repugnant personatge que va ser Trujillo i, per mí, la millor novel·la de l'escriptor peruà.
    Probablement ja les hagis llegit. Si no és així, no te les perdis.
    Amb l'afecte de sempre per a tú i la Glòria.

    ResponElimina
  4. Gemma,

    A mi també m'agrada molt la novel·la històrica i aquesta, a banda de intruduir-te en el món del segle XIV, té l'alicient de l'intriga i l'acció de l'època actual.

    Anna,

    Pel vespre també em costa de llegir sense que se'm tanquin els ulls. Jo tinc l'aventatge que treballo fora de Barcelona, i normalment vaig a la feina amb un mini-bus de l'empresa, això em permet anar llegint una estona cada dia.


    Olles,

    No se si l'has llegit o el llibre t'agrada perquè l'acció és desenvolupa prop de casa teva. En qualsevol cas, nosaltres som uns autèntics "fans" de la ruta del Cister i de tot el que l'envolta.

    Glòria,

    Ja sé que no ets una amant de la novel·la històrica. Per a mi hi ha dues classes d'aquest tipus de novel·les, les que modifiquen els fets històrics, que no m'agraden gens, i les que situen l'acció en un context històric, afegint-hi si cal, algun personatge fictici per acabar de lligar la trama, aquestes són les que m'agraden, ja que em permeten traslladar-me a una altra època i gaudir d'una trama que no té cap més pretensió que la de distreu-re i donar a conèixer al mateix temps, fets reals no inventats.

    Una abraçada à totes i gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  5. Aquesta me l'apunte. Ja fa temps que n'havia llegit comentaris en algun altre bloc (que ara no recorde). Gràcies pel teu apunt. ;D

    ResponElimina
  6. Francesc,

    M'alegra lllegir-te.
    Si tens l'oportunitat de llegir els Secrets de la Reina ja em diràs el que t'ha semblat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Jo estic acabant; Dames, reines abadesses, de Elisenda Albertí, una passejada amb les personalitas femenines de la Catalunya medieval, aquest llibre el va recomenar el Francesc -a la taula i al llit...-.
    Quànt acabi comencaré aquest que la sinópsis la presenta molt interessant. JOSEPB -menja de bacallà-

    ResponElimina
  8. Josep

    Jo també tinc pendent les dames, reines, abadesses... Es posble que quan acabi de llegir el que ara he començat (la venjança del bandoler del Martí Gironell) m'hi posi.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Benvolguts Josep i Glòria: Navegant per la xarxa m'he trobat el vostre generós comentari sobre la meva novel·la. M'alegra que us hagi servit per passar una bona estona. Gràcies per fer públiques les vostres opinions.

    X. R. Trigo

    ResponElimina
  10. Carai, quin detall el de l'escriptor, veritat? segur que us farà il.lusió.
    Gràcies per la vostra recomanació del llibre. A mi també m'agrada la novel.la històrica però ens que actualment en surten com bolets quan plou i costa de triar..

    ResponElimina
  11. Malgrat que, com ara aquesta teva, en tinc, també, bones referències, no he llegit res d’aquest autor, i potser en sigui la causa el fet que tampoc m’entusiasma gaire la novel·la històrica, tot i que sempre agraeixo a qualsevol autor que em faci viure la història que ens narra, sigui de l’època que sigui, fins i tot de l’època actual, amb detalls que il·lustrin el moment en què es desenvolupa l’acció.

    Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
  12. Desconeixíem l'autor. També estem en un impàs com la Gemma, i ja tenim nou llibre per fruir!!
    Gràcies amics per aquesta bona recomanació. Sou genials.

    ResponElimina
  13. Sembla una bona novel·la, jo ara estic embolicada amb "Corazón helado" d'Almudena Gandes, que a la feina tots i parlaven, ara tinc per una mica, però el poso com a pendent.
    Petonets!!!

    ResponElimina
  14. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. Xulio,

    Gràcies pel comentari. Jo m'ho he passat molt bé llegint El Secrets de la Reina i si no ens veiem abans, en la presentació d'algun llibre, espero poder-nos conèxer el dia de Sant Jordi.
    Una abraçada

    Maria,

    Efectivament ens ha fet molta il·lusió que el X.R.Trigo ens visiti. A nosaltres ens agrada molt, basicament per Sant Jodi, xerrar una mica amb els escriptors dels que habitualment llegim llibres i per descomptat, que ens els signin.
    Una abraçada

    Enric,

    Avui en dia hi ha moltíssima oferta de novel·la històrica i naturalment, miro i remiro molt abans de comprar un llibre, ja que temps no és precisament el que sobra. Aquest llibre em va fer patxoca des de'l primer moment que el vaig veure.
    Una abraçada,

    Amics vermells

    Espero que si teniu ocasió de llegir el llibre, el pogueu gaudir passejant-vos pels llocs que tan be descriu.
    Una abraçada i fins aviat

    Eva,

    Gaudir d'una bona lectura (sigui la que sigui) es uns dels plaers que podem permetren's encara, oi?.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Salutacions des de València.
    És curiós que comentes precisament ara una novel.la ambientada a Poblet, perquè ahir mateix ens estàvem fent una calçotada a Les Masies, al costat del monestir.
    El llibre sembla d'allò més interessant. El llegirem aviat.
    Una abraçada,
    Cristina i Lluís.

    ResponElimina
  17. Estimats Cristina i Lluis,

    Esperem que els calçots us agradessin, ja ens ho explicareu.
    Pel que fa al llibre, a mi em va agradar força i l'ambientació a Poblet magnífica.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  18. Quina casualitat, el meu germà l'estava llegint l'altre dia!! Com que dijous el veuré i ja el deu haver acabat l'hi diré que m'el deixi.
    Gràcies per la recomanació

    ResponElimina
  19. Xaro,

    A veure si te'l deixa i t'agrada.
    Crec que paga la pena llegir-lo. Ja m'ho diràs.
    Una abraçada.

    ResponElimina