dissabte, 29 d’agost de 2009

PER TERRES CÀNTABRES

El Cafè torna a obrir, s’han acabat les vacances d’estiu del personal.

Enrere han quedat paisatges i imatges, llibres i músiques, colors i olors, moments que queden gravats per sempre més en la memòria personal de cadascú. Part d’aquests moments, els hem viscut en un escenari a cavall del mar i la muntanya ja que vam fer una escapada d’uns quants dies per terres càntabres.

Els càntabres eren una tribu celta que va posar les coses molt difícils als romans. Han passat molts anys i gairebé no hi ha restes d’aquella època, en canvi si que n’hi ha de molt anteriors. Això ho podem veure en coves com les del Monte Castillo, de l’època magdelenense (del 15.000 al 10.000 a C.) o les d’Altamira, tancades al públic per evitar el seu deteriorament.

Precisament a Altamira, fa uns anys es va fer una rèplica de la cova original on la gent pot veure les pintures de bisonts i d’altres animals que els artistes del paleolític van fer al sostre de la cova aprofitant cada plec de la roca.

Nosaltres vam visitar la cova de Les Monedes, una de les poques que hi ha obertes al públic, i a banda d’algunes pintures (cavalls i cérvols principalment) vam poder admirar el gran valor geològic de les formacions d’estalactites i estalagmites, testimonis silenciosos dels darrers mil•lennis.

Però Cantàbria també ofereix al visitant passejades per pobles que semblen adormits i pels quals no han passat els anys (Liérganes, Bárcena Mayor), llocs amb gran atractiu turístic per la seva arquitectura tradicional (Santillana del Mar, Comillas, Potes), joies de l’art romànic (Col•legiates de Santillana o Castañeda), el modernisme de Gaudí o Domènech i Montaner, i per descomptat el seu major atractiu: el paisatge.

Fer una ruta per valls com les del Pas, del Miera o d’Asón, és una experiència sensacional sobretot per als que estem acostumats a les presses i a l’aire contaminat de les grans urbs.

Feia més de vint anys que no havíem estat per aquelles terres i el rencontre no ha pogut estar més positiu perquè hem carregat les bateries (cosa imprescindible) i hem pogut tastar in situ sobaos i quesadas, unes meravelloses delícies que el paladar agraeix.



21 comentaris:

  1. Bentornats, Glòria i Josep ! poc a poc, tot torna a la "normalitat", pero a vosaltres..."que os quiten los...sobaos!"

    ResponElimina
  2. Nois, com heu disfrutat de les vacances...es nota!! i aquest sobaos han d'estar de mort...Segur que heu menjar també, molt bé...

    Petons
    Núria

    ResponElimina
  3. bentornats, amics, i gràcies per aquest magnífic reportatge gràfic d'una de les regions més boniques d'europa. en tinc un gran record i no em faria res tornar-hi com heu fet vosaltres.

    ResponElimina
  4. Estimats amics,
    Pels que encara no hem fet vacances el vostre post ens ha omplert de joia, i també ens ha carregat les piles! No sabeu les ganes que teníem que estiguéssiu per aquí, amb nosaltres. Un petó molt i molt gran.

    ResponElimina
  5. Les coses bones no duren sempre, oi? Sort que amb aquestes vacances, tornareu plens d'energia i amb moltes idees a la cuina!
    Pel cel que es veu a les fotografies, veig que us heu lliurat de la calor que hem tingut per aquí! Nosaltres també hi vam anar fa 5 estius, i molts dies ens queien quatre gotes. Com s'entendria, sinó, que tot estigui tan verd?
    Petons.

    ResponElimina
  6. Merci pour ce beau voyage en Cantabrie! Bonne rentrée!

    ResponElimina
  7. Bentornats amics! jo fa uns anys també vaig fer aquest viatge. De punta a punta vaig recòrrer la comunitat càntabra, i quina passada. Em va encantar aquesta terra. Aquests paissatges, la cova que vau visitar, Santillana del MAr, Potes, Laredo, el mateix Santander, quina passada. Veig que heu gaudit del vostre viatge. Per cert que bons aquests sobaos i aquesta quesada, això no té res a veure amb els que es compren industrializats. Salut!!!!!

    ResponElimina
  8. Hola cafeters!

    M'heu fet reviure moltes sensacions amb aquestes fotos tan maques! Tota la gama de verds en combinació amb el blau del mar en una terra farcida d’història ( com heu disfrutat en aquests claustres, eh!).

    Què bé que ja torneu a ser aquí!

    ResponElimina
  9. Teresa,
    Tens raó, tot torna (tard o d'hora) a la "normalitat". Desitgem que aquesta inclogui veure aviat al "nen".

    Núria,
    Si que hem menjat bé, però on no és menja bé?. Hi ha infinitats de restaurants i fondes als poblets més petits (sense cap * Michelin) però que conserven les receptes tradicionals i sempre és un plaer gaudir-ne.

    Manel,
    Efectivament Cantàbria té una barreja de mar i muntanya que la fa particularment atractiva i molt agradable de visitar-la.

    Txell i Kke,
    Nosaltres també teníem ganes de tornar i retrobar-nos amb els amics de sempre i per descomptat tornar a les activitats comunes on ens ho passem tan i tan bé.

    Margarida,
    Efectivament les coses bones no duren sempre, però sinó com les distiguiriem de les altres?. També és veritat que aquelles terres no estan verdes per casualitat.

    Yvette
    Nous sommes trés heureux de vous lire de nouveau. Une fois de plus, merci de visiter notre petit café.

    Olles,
    Com que tu també vas ser a Cantàbria fa poc, ja saps el gust d'aquests pastissos fets artesanalment. Jo personalment haig de dir que la "quesada" de la foto era increible, mai n'havia tastat una d'igual.

    Tosca,
    La veritat és que nosaltres per gaudir d'allò més, només ens cal una bona música i per descomptat les "pedres" amb història.

    Una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  10. Cantàbria té uns paisatges tan fantàstics, jo és a on hi ha vert...Ja tenia jo ganes de prendre un bon cafetó!

    ResponElimina
  11. Cóm es fa de dur tornar de vacances!! com quan erem xicotets, amb mal de panxa... Afortunadament hi ha coses que ajuden a remuntar eixos primers dies de tornada: repassar les coses bones que els amics han fet durant les vacances s'està convertint en una bona teràpia.
    Un abraç i benvinguts.

    ResponElimina
  12. Bentornats! Espero que l'aterratge a la normalitat no sigui massa dur, ja que després d'una desconexio per terres càntabres, amb la companyia dels sobaos, les quesades i les vaques, ha de costar una maiqueta!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Josep i Glòria,
    Ben tornats! Deixeu un bell testimoni del vostra viatge per Cantabria de la que en guardo molt bon records. El meravellós paisatge i també indrets tan insòlits com Santillana, considerat un dels pobles més bonics d'Europa, Comillas o Castrourdiales on la catedral guarda un innoblidable Crist de Zurbarán-blanc sobre negre-que sembla una escultura degut al relleu d'un color damunt l'altra.
    Feliç de llegir-vos. Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Cafeters encantada de retrobar-nos! Fantàstiques terres les càntabres!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  15. Hola parella, ben tornats de nou! M'alegra que el cafè de nit ja torni a ser obert :)
    Cantàbria és un destí de vacances perfecte, nosaltres vam passar-hi uns dies l'estiu passat i en vam gaudir molt. La sidra, el cabrales, els sobaos, les quesadas... una gastronomia de luxe en un entorn paradisíac.

    ResponElimina
  16. Benvinguts!!! Quina enveja aquestes fotografies...nosaltres tenim moltes ganes de fer una escapada a cantàbria i asturies...No m'estranya que hagiu recargat piles!! :)
    Que caurà la recepta dels sobaos i quesadas? jiji...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  17. Joaquim,
    Gràcies per la rebuda, prometem que malgrat la crisi, no apugarem el preu del cafè.

    Maia,
    A nosaltres ens passa el mateix, on hi hagi el verd ....

    Cristina i Lluis
    Tot i que ja hem crescut una miqueta, tornar a la feina, encara ens fa mal de panxa.

    Dolça,
    Sort dels sobaos i les quesades que han suvitzat l'aterratge.

    Glòria,
    Encantats de llegir-te després d'aquesta relaxant sortida.

    Beth,
    Amb destinacions com Cantàbria es pot omplir tota una llibreta viatgera.

    Gemma,
    Ja saps que sempre tens taula reservada al nostre cafè.

    Eva,
    La Glòria ja té controlada una bona recepta de quesada.

    Una forta abraçada a tothom.

    ResponElimina
  18. Feliç retorn, les vostres si que han estat unes vacances perfectes...petonets

    ResponElimina
  19. Bentornats, Cantabrià es un meravellós país, amb un gran paisatge,pobles tranquils i bona teca, sobaos, quesadas i cabrales regat amb una bona sidra
    Salut

    ResponElimina
  20. Hola de nou, noctàmbuls! Nosaltres també en tenim un bon record de Cantàbria, sobretot dels paisatges, magnífics!

    Ja ens anirem veient durant asquest "curs" que comença. Una abraçada!

    ResponElimina