PER TERRES CÀNTABRES

El Cafè torna a obrir, s’han acabat les vacances d’estiu del personal.

Enrere han quedat paisatges i imatges, llibres i músiques, colors i olors, moments que queden gravats per sempre més en la memòria personal de cadascú. Part d’aquests moments, els hem viscut en un escenari a cavall del mar i la muntanya ja que vam fer una escapada d’uns quants dies per terres càntabres.

Els càntabres eren una tribu celta que va posar les coses molt difícils als romans. Han passat molts anys i gairebé no hi ha restes d’aquella època, en canvi si que n’hi ha de molt anteriors. Això ho podem veure en coves com les del Monte Castillo, de l’època magdelenense (del 15.000 al 10.000 a C.) o les d’Altamira, tancades al públic per evitar el seu deteriorament.

Precisament a Altamira, fa uns anys es va fer una rèplica de la cova original on la gent pot veure les pintures de bisonts i d’altres animals que els artistes del paleolític van fer al sostre de la cova aprofitant cada plec de la roca.

Nosaltres vam visitar la cova de Les Monedes, una de les poques que hi ha obertes al públic, i a banda d’algunes pintures (cavalls i cérvols principalment) vam poder admirar el gran valor geològic de les formacions d’estalactites i estalagmites, testimonis silenciosos dels darrers mil•lennis.

Però Cantàbria també ofereix al visitant passejades per pobles que semblen adormits i pels quals no han passat els anys (Liérganes, Bárcena Mayor), llocs amb gran atractiu turístic per la seva arquitectura tradicional (Santillana del Mar, Comillas, Potes), joies de l’art romànic (Col•legiates de Santillana o Castañeda), el modernisme de Gaudí o Domènech i Montaner, i per descomptat el seu major atractiu: el paisatge.

Fer una ruta per valls com les del Pas, del Miera o d’Asón, és una experiència sensacional sobretot per als que estem acostumats a les presses i a l’aire contaminat de les grans urbs.

Feia més de vint anys que no havíem estat per aquelles terres i el rencontre no ha pogut estar més positiu perquè hem carregat les bateries (cosa imprescindible) i hem pogut tastar in situ sobaos i quesadas, unes meravelloses delícies que el paladar agraeix.