dijous, 22 d’octubre de 2009

VENÈCIA I LONDRES, dues ciutats, dos llibres

Avui vull parlar-vos dos llibres que he llegit recentment. L’un, El cuiner del Dux amb Venècia de rerefons. L’altra, Histórias de Londres, un llibre molt apropiat si s’ha de viatjar a la capital anglesa.


El cuiner del Dux de la nord-americana Ellen Newmark, relata la història de Luciano, un orfe que malviu pels carrers de la Venècia de finals del segle XV, i que entrarà a treballar com aprenent a la cuina del prestigiós xef del Dux. El xef Ferrero serà el seu mestre i guiarà Luciano per la vida, no solament instruint-lo en l’art de la combinació d’ingredients, sinó també en el coneixement i la saviesa del passat. Però els secrets que guarda un llibre, perseguit per tothom i que segons els rumors conté els secrets de l’eternitat i del poder, donaran un gir a la història.

La acurada descripció de la Venècia del segle XV, amb les seves riqueses i misèries, les enveges i traïcions i els desitjos de poder fan que sigui una lectura seductora i recomanable.

El segon llibre, Historias de Londres, ens el van recomanar el nostres amics Cristina i Lluís de València amb qui vam compartir moltes hores en el darrer viatge que vam fer a la capital britànica.

El llibre el va escriure el periodista català Enric González, que en la dècada dels noranta va ser corresponsal del diari El País a Londres.

L’Enric González explica les seves vivències a la capital britànica, que tot just sortia de la foscor del “tatcherisme” i ho fa d’una manera desenfadada i plena d’ironia. Ens introdueix en la vida dels diferents barris de la capital, en la història dels seus equips de futbol, en el “negoci” de la monarquia britànica, en els problemes de la sanitat pública, les curiositats del sistema polític britànic, el sistema bancari, i mil curiositats que van des de Sherlock Holmes als túnels del metro passant pels restaurants, pubs i cerveseries que va freqüentar.

Un llibre que agradarà molt a tots aquells que heu estat o teniu previst visitar la capital d’Anglaterra. Naturalment és molt interessant també per als que no hi heu estat mai ni teniu intenció d’anar-hi, ja que tan sols les descripcions dels llocs i els personatges fascinants que hi apareixen són un al•licient per a la seva lectura.

18 comentaris:

  1. Quines ganes de llegir la història del cuiner. Tots els llibres que recomaneu son sempre una autèntica delícia. Gràcies amics.

    ResponElimina
  2. Bé, bé el primer l'he llegit.....i el segons l'he viscut...genial!
    Ptnts

    ResponElimina
  3. estimats, sempre me ha agradat llegir, pero desde fá uns añs no puc fero per falta de conçentració, per lo tant el llibres no es puc llegir, pero axó si, en queda la música, y després demanarvus excuses per la mégua escritura tan mal feta en catálá, soc del poble més meridional del mediterraneo ratllánt a murçia, y açi est parla un catalá amb una ençalada de castellá, per axó aquesta escritura...abraçades paco

    ResponElimina
  4. Ostres vaig veure el llibre del cuiner del dux a la llibreria i vaig pensar que el demanaria als reis ^^! Venècia em va encisar d'allò més i poder llegir una història que ens la situi el segle XV ha de ser espectacular! Igual caurà abans de Reis... jeje!

    Gràcies per les recomenacions! Petons!

    ResponElimina
  5. Aquest estiu vaig llegir El cuiner del Dux, és a dir en 5 dies, em va agradar molt per les seves descripcions de la Venecia antiga, els seus carrerons, les seves escapades en resumida compte és molt amè.
    Petons

    ResponElimina
  6. Josep,
    El llibre El cuiner del dux, segur que deu ser interessant però, ja ho saps, no és del meu pal. El dem Londres sí que me l'anoto perquè també saps que és una ciutat que m'interessa i que visito més sovint del que mai m'haguès pogut imaginar.
    Com sempre, Jopse, una crònica interessantíssima.
    Una abraçada per a tots dos.

    ResponElimina
  7. El cuiner del Dux el tinc a la llista de pendents. Si el recomaneu, el faré passar al davant :)
    Aquest cap de setmana m'acabaré Aurora Boreal de l'Asa Larsson, també molt recomanable pel Josep que li agrada la novel·la negra...

    ResponElimina
  8. El cuiner del Dux ben just el començo i ja us diré que em sembla mes endavant , el segon si ve tant ben recomanat me l´apunto.
    Abraçades.
    mai

    ResponElimina
  9. Amics vermells,
    La història del xef del Dux ès apassionant ja ho veureu.

    Marta,
    Quina sort d'haver-ho viscut durant una bona temporada!.

    Paco,
    Tu tranquil, aquí tothom pot dir el que li sembli i com li sembli. La música és una gran alternativa a la lectura quan se't fa dificil poder llegir.

    Nuni,
    L'ambientació veneciana és sensacional, et trobes al vell mig de la història i no te n'adones.

    Reme,
    Es realment magnífic trobar-se a la Venècia medieval amb les seves riqueses i misèries.

    Glòria,
    El llibre "Hostórias de Londres" em va sorprende molt agradablement per la frescura i la quantitat d'anècdotes sobre la capital britànica.

    Gemma,
    Prenem nota de la recomanació d'Aurora Boreal de l'Asa Larsson.
    Ja n'havia sentit a parlar. Segur que cau aviat. Gràcies.

    Mai,
    Espero que quan l'acabis ens en facis cinc cèntims, a veure si coincidim en la valoració.

    Gràcies pels vostres comentaris, Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  10. Josep; El cuiner del Dux, el llegiré, doncs diu molt de sí... cuina, história a Venécia segle XV... ja us ho diré¡¡ Fins la propera¡¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  11. Em quedo amb la primera recomanació. Promet. Salut!!!!

    ResponElimina
  12. Bones recomanacions. Totes dues m' interesen. La primera perquè ´s a historia d' aquest cuiner, i la segona perquè les meves filles han de viatjar aviat a Londres, de viatge de fi de curs.
    ptns

    ResponElimina
  13. Apuntats els dos!!! mercis per les recomanacions i els comentaris sempre tan acertats...petonets

    ResponElimina
  14. Josep
    El marc de la Venècia del segle XV ès únic i li dóna a la història un toc misteriós i romàntic.

    Olles,
    El mateix, espero que en gaudeixis de la lectura.

    Anna,
    La història del cuiner és molt interessant i el llibre de Londres és curiós i divertidíssim.

    Maria Jose,
    Gràcies pel teu afalagador comentari. Espero que si tens ocasió de llegir qualsevol dels dos llibres, els gaudeixis com jo.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  15. Fa temps que a la feina vaig haver de llegir el llibre del meu homònim sobre Londres, i ara no solament me'has fet recordar-lo, sinó que també, com que em va agradar moltíssim l'estil desempellegat de l'Enric González, vaig pensar que em compraria els que té dedicats a Roma i a Nova York. Ja els he demanat a la llibreria. Gràcies!

    ResponElimina
  16. Hahahahahahaha!!! On dic "desempellegat" volia dir "deixondit": Són els anys, noctàmbuls! ;)

    ResponElimina
  17. Enric,
    En prenem nota ja que Roma és la meva ciutat preferida (espero que hi tornarem aviat) i Nova York és el somni de la Glòria, a mi ja no em crida tant. Però l'estil de l'Enric González és divertidissim i molt agradable de llegir.
    Una abraçada i fins aviat!.

    ResponElimina
  18. Dos més a la llista de pendents, gràcies per la recomanació. Una abraçada

    ResponElimina