dimarts, 2 de març de 2010

COM UN PONT SOBRE AIGÜES TÈRBOLES

El passat 26 de gener va fer 40 anys que es va posar a la venda (aleshores els discos es venien!) un dels clàssics de la música del segle XX. Es tracta del llegendari Bridge over troubled water de Simon and Garfunkel. Va ser el darrer disc que van gravar abans de la seva segona separació.

Parlo de la segona separació, perquè anteriorment ja ho havien fet en una ocasió. Va ser quan estudiaven junts l’any 1957. Després de cantar un temps plegats i gravar un disc amb el “nom artístic” de Tom i Jerry, van decidir seguir cadascú pel seu costat.

Tornant al disc que ens ocupa, sense cap mena de dubte Bridge over troubled water és un dels grans discos de la història del rock. En la gravació, a banda de la meravellosa cançó que va donar nom a l’àlbum, hi trobem temes tan populars com Cecilia, El condor pasa (If I could) o The Boxer, per a mi, una de les millors cançons de la música popular de sempre. Completaven el disc altres magnífiques cançons entre les quals jo destacaria Song for the asking o The only living boy in New-York, a més d’una versió del famós Bye Bye love, gravat en directe uns anys abans.

La segona separació de què parlàvem a l’inici, semblava la definitiva però l’any 1981 Paul Simon i Art Garfunkel es van reunir de nou per fer un gran concert a Central Park, amb més de mig milió d’assistents que va quedar enregistrat en disc i vídeo.

Tot seguit us deixo les gravacions originals de The bridge over troubled water i The Boxer.



19 comentaris:

  1. Ostres!!!! S'oposo que ets en Josep ....
    No pensava que fes tans anys d'aquest disc, doncs sí que m'hi fet gran...:-)))
    Una parella fantàstica , que ens van ajudar a passar la joventut ....
    Moltes gracies per aquesta música que m´agrada tan.!!!

    ResponElimina
  2. Josep,

    No coneixia la primera part de la història, la de Tom i Jerry. La seva carrera com a Simon & Garfunkel i especialment els seus discos si que els ha anat seguint. Estic d'acord amb l'apreciació que fas de The Boxer. Les peces que anomenes gairebé són de culte. Gràcies doncs per recordar-ho.
    Salut.
    Manel.

    ResponElimina
  3. Les dos cançons que has posat son les meves preferides d'ells, també. Potser The Boxer és perfecta musicalment, pero el Bridge té una lletra preciosa i a mi em toca més. De culte, total!

    ResponElimina
  4. Caram, si fa quaranta anys de la cançó i jo ho recordo perfectament, és que jo en tinc uns quants més!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. estimat josep, si recuerdo a éste dúo con canciones muy melodiosas harmoniosas y pegadizas, también recuerdo que se separaron y cada uno de ellos, siguió su carrera, péro volvieron a cantar juntos, en aquellos tiempos cómo ahora, mis gustos musicales són distintos, péro no dejo de reconocer la calidad y fama de simón&garfunkel, tenian buén gusto musical........paco

    ResponElimina
  6. Dolors,
    Efectivament aquesta parella ens van fer passar molts bons moments amb les seves cançons. Jo de tant en tant escolto algun disc seu.´

    Manel,
    Aixó de Tom & Jerry és ben curiós, però el cert es que el primer single que van gravar amb aquest nom va vendre, segons he llegit, gairebé 100.000 còpies. Hi havia les cançons "Hey schoolgirl" i "Dancin' wild". Al YouTube es poden trobar algunes cançons de Tom & Jerry. Estic totalment d'acord amb tu, algunes de les seves cançons son totalment de culte.

    Teresa,
    Aquestes dues cançons també son de les que més m'agraden, però és que en tenen tantes... America, I'm rock, Scarborough fair, Mrs.Robinson, The sounds of silence ....

    Dolça,
    Tens raó, quan veus que una cosa com aquesta fa ja quaranta anys que va passar, penses que ha plogut una mica des d'aleshores. De totes maneres m'agrada recordar les coses bones, i la música n'ès una d'elles.

    Paco,
    Simon & Garfunkel van ser unes de les grans veus de anys 60. Recordo que el 1970, a banda de la seva separació, també és va produir una altra de històrica en el món de la música, la dels Beatles.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  7. Mols bons temes van sortir d`aquesta parella musical, ¡¡¡ ja fa tans anys???????
    Petons

    ResponElimina
  8. A mi m'agradaven molt, m'has fet tornar a l'adolescència!

    ResponElimina
  9. A mi també m'agradaven molt! I aquesta cançó encara em sembla meravellosa quan la sento!

    ResponElimina
  10. Aquest cop l'heu clavat!

    "Bridge over troubled water" és un dels 3 discs que més m'han influït! L'escoltava un cop rera l'altre en una cinta cassette (original) un estiu durant les vacances quan tenia tretze o catorze anys (de ben jovenet ja era un carrossa!).

    Les meves preferides són "So long, Frank Lloyd Wright" (un gran nivell d'harmonia), "The only living boy in NY" (d'una delicadesa extrema), i la perla "Song for the asking" (ni els millors Beatles!, a més de fusionar el folk amb la clàssica, el pop...)

    Per no parlar del seu altíssim nivell tècnic i vocal: avui dia ningú té valor de posar cançons en directe als seus àlbums!

    Moltes gràcies per dedicar-los un espai!

    PoL

    ResponElimina
  11. Quan de temps sense escolar-la, quina delícia de música!

    ResponElimina
  12. Sion,
    Que no som tan vells dona! Que encara donarem molta guerra!

    Cristina,
    Es veritat, quan escoltes temes com aquests, recuperes el temps i les vivències d'anys passats.

    Margarida,
    A mi també m'ho sembla, i jo també escolto aquestes i d'altres cançons d'ells de tant en tant.

    Pol,
    M'agrada molt la dissecció que fas del disc, és nota d'una hora lluny que l'has escoltat un munt de vegades. Els temes que anomenes son sensacionals, de fet al disc no hi sobra res. Jo recordo molt, The only living boy in New York que me la vaig aprendre i la tocava amb la guitarra al igual que d'altres cançons de S&G. The boxer i Song for the asking son dues petites obres d'art. El nivell vocal, com tu dius: altíssim i es que era una època en que és donava molta importància al joc de veus (Mama's & Papa's, Crosby,Stills & Nash, Fleetwood Mac,
    etc.)

    Anna,
    Estic molt satisfet que recordar aquest disc us hagi agradat tant. S & G. s'ho valen!.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  13. Josep,
    Aquest disc, l'escoltava a casa, doncs el meu germà l'escoltava força, així que patita jo, ja sabia les cançons. Quan vaig començar a sortir amb el que ara és el meu marit ell també l'escoltava i a hores d'ara el conservem, tal qual en vinil.
    Un disc genial.
    Per cert, desconeixia la història de Tom i Jerri.
    Salut,

    ResponElimina
  14. M'agraden tant, Simon and Garfunkel! L'he escoltada tant, Bridge...!!

    Moltes gràcies per compartir aquesta informació, que desconeixia i m'ha fet connectar amb la meva adolescència...

    Salut1

    ResponElimina
  15. De jovenet, jo no era un “carrossa”, tal i com a punta que era en Pol, no: Era un “carca”! :)) (però no en el sentit polític, eh?)... Era un “carca” amb totes les de la llei, i ara me'n ric de pensar que em feia vergonya dir als amics que m'agradava molt més Chopin que no pas el Beatles..., però guardo, també, en el record moltes cançons del que aleshores anomenàvem “música moderna”, i les cançons d'aquest extraordinari duo nord-americà em fascinaven... i em continuen fascinant, tant és així que quan vaig decidir a començar a renovar la discoteca amb Cds, un dels primers CDs que em vaig comprar va ser la gravació d'aquell cèlebre recital que van fer al Central Park de Nova York, en el qual em feia molta gràcia sentir, al començament, al presentador del concert anunciant: “Leidis an gentlmen: Sàimon an Gàrfankel”..., i és que jo sempre els hi havia dit “Simon-an-Garfúnkel” (així, enganxat). :)

    Les dues cançons que has posat són precioses, però haguessis encertat de ple igualment si n'haguessis posat qualsevol de les altres que cantaven, i és que, a més a més, no solament cantaven ben conjuntats, sinó que sembla que el to de veu de cadascun d'ells casava a la perfecció amb la de l'altre.

    ResponElimina
  16. Quins records!!!
    Les cançons precioses!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  17. Carme,
    Jo també conservo el vinil. I es que tot i que el CD te molta millor qualitat de so, hi ha discos dels que no et pots desprendre.

    Massitet
    Benvingut al Club, jo aquest disc també l'he escoltat tantes i tantes vegades... Fins i tot ara, de tant en tant hi torno a recaure.

    Enric,
    Tot i que de "jovenet" a mi també m'agradaven Mozart, Beethoven i Chopin, escoltava molt més Beatles, Stones o "SaimonanGarfankel". I es que especialment aquestes dues veus em fascinaven, per no parlar de les cançons.

    Maria,
    Comparteixo amb tu que les cançons de S&G, i especialment les d'aquest disc son precioses, i quan fa poc el vaig tornar a escoltar i vaig veure que s'havia editat el 1970, vaig pensar que havia de posar-les al bloc.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  18. Josep!
    He estat un parell de dies fora i quasi no arribo a temps de felicitar-te per aquest post tan evocador que ens has fet. No cal que et digui com m'agradava el cant d'aquests dos homes. Es deia que era el millor duo del món i això és dir molt però noi! èren difícils de superar i fins avui, eh?
    Jo els vaig descubrir gràcies a la pel·lícula "El graduado". Recordaràs que tot el vinil era una bellesa. Bé, es podia obvia la Cecília. El "Pont damunt d'aigües tèrboles" és una gran canço i ho penso també de la bellíssima "The Boxer" que un dia la vaig escoltar al carrer-un tocadiscos sonava des d'una finestra oberta-i vaig quedar literalment hipnotitzada, tant que recordo el carrer i el lloc i com que hi passo sovint, com una ombra, el "The Boxer" passa pel meu cervell. També m'agradava molt "So long" i...totes.
    Ara els escoltaré a la teva salut. Gràcies i una abraçada.

    ResponElimina
  19. Glòria,

    Molta gent va descobrir Simon & Garfunkel gràcies a "El graduat". Durant tota la seva carrera van gravar un munt de magnífiques cançons, però crec que aquest disc és de llarg, el millor de tots.

    Una abraçada

    ResponElimina