diumenge, 14 de març de 2010

UN REGIMENT AMB DUES FILLES EXCEPCIONALS


Hi ha grans òperes que amb un muntatge dolent o una mala interpretació fan que les representacions siguin nefastes. Per contra, hi ha obres erròniament qualificades de “menors”, que gràcies a una encertada posada en escena i a una gran interpretació, esdevenen inoblidables. Això darrer és el que ha passat amb La fille du regiment de Gaetano Donizetti, que aquests dies s’està representant al Gran Teatre del Liceu.

Anem a pams, ahir dissabte vam ser uns dels privilegiats que vam poder gaudir del primer repartiment i avui diumenge ho hem fet amb el segon.

La representació d’ahir dissabte va ser sens dubte excepcional, cosa difícil de veure darrerament. L’escenografia de Chantal Pelly, conegudíssima ja que porta un bon rodatge, i la fenomenal direcció d’escena de Laurent Pilly tenen una part molt important d’aquest èxit. Tant costa fer coses originals, imaginatives, amb bon gust i amb una direcció encertada?. Sembla que sí, ja que Bieitos, Deflos i d’altres així ho confirmen.

Però centrem-nos amb aquesta Fille du regiment. D’una banda els cors i l’orquestra dirigida per Yves Abel van sonar magnífics. Els personatges secundaris de l’obra també van estar molt bé en el seu rol, fins i tot l’Àngel Pavlowsky (em feia una mica de por) va estar molt bé dins la pell de la Duquesa de Crakentorp. La Victòria Livengood va mostrar la seva bis més divertida sense oblidar el seu bon saber fer en la part cantada, i el Pietro Spagnoli va tornar a demostrar la seva teatralitat i bona qualitat vocal.

Arribem als protagonistes. El Juan Diego Flórez és un autèntic luxe. Sense cap discussió el número 1 mundial en aquest tipus de repertori. Difícil trobar algú com ell que faci aixecar el públic del seient i arrencar aplaudiments fins que fa el gest per tal de tornar a repetir els 9 do de pit de Pour mon âme, és a dir un total de 18 en pocs minuts. Extraordinari!!. A més, ha millorat molt en l’aspecte teatral, que amb una bona direcció, funciona molt bé. Escoltar el Juan Diego Flórez és un autèntic plaer, el públic ho agraeix i ell hi correspon donant el millor de sí mateix, que és molt.

I que dir de la Patrizia Ciofi?. Sensacional. Si no hagués vist moltes vegades la versió original de la Dessay, per a qui es va fer a mida aquesta producció, hauria dit que l’actuació de la Ciofi és simplement insuperable. Va estar extraordinària en tot moment, cantant, bellugant-se, transmetent sensacions... i el públic la va ovacionar, com a mínim tant com el Flórez. I és que la gran soprano italiana estava realment emocionada després de l’enorme injustícia que es va cometre amb ella en aquelles Lucias del 2006.


I ara acabem d’arribar de veure la representació del “segon repartiment”. Si dic que aquest repartiment, en qualsevol gran teatre d’òpera del món estaria al màxim nivell, ja ho hauria dit tot. Però vull puntualitzar una mica l’actuació dels tres protagonistes diferents de l’altra representació.

El madrileny Carlos Bergasa, molt bé, cap diferència amb el Pietro Spagnoli.

El crevillentí Antonio Gandia era la nostra gran incògnita. Però, renoi amb el Gandia. Els 9 do de pit els ha clavat amb absoluta solvència, i en el segon acte ha fet una Pour me rapprocher de Marie, realment excepcional i d’un nivell altíssim que ha emocionat tothom, amb una veu fresca i potent.

Pel que fa a la Nino Machaidze, absolutament magnífica. Ni millor ni pitjor que la Ciofi, això sí, diferent. A les parts més còmiques se la veia un pel més incòmoda, però ho ha resolt meravellosament. La veritat és que després de veure-la sempre en papers dramàtics, em costava de creure la grandiosa creació que fa d’aquest personatge en aquesta producció.

El backstage

Tant ahir com avui, hem tingut l’ocasió de poder-nos “infiltrar” als camerinos i xerrar un moment amb els cantants. Un Flórez molt més comunicatiu de l’habitual atenia tothom, el Pietro Spagnoli ens va explicar que la propera temporada participarà en el Liceu en la Linda de Chamounix i la següent en Il Turco in Italia. La Ciofi, encantadora, exultant i emocionada agraïa la gran acollida del públic i ens va explicar que les informacions que la situaven en el proper repartiment de la Linda de Chamounix no són certes. Avui hem tingut ocasió de saludar un Carlos Bergasa atent, complaent i agraït, una Nino Machaidze simpatiquíssima i encantadora amb la que “hem quedat” per veuren’s a Munic al juliol en l’Elissir d’Amore, un agradabilíssima Victòria Livengood a la que hem felicitat per la seva Rosor i un Antonio Gandia pletòric que ens ha confessat els nervis normals de l’inici però que l’ària realment difícil és la del segon acte, i a més ara se'n va a Nova York a fer l'estrena d'una òpera d'un autor de Crevillent, el seu poble.

En resum, un cap de setmana sensacional en el que hem gaudit a tope de Donizetti, del bel canto i d’uns intèrprets excepcionals. Cal assaborir, per tant, el que possiblement és el millor muntatge de la temporada.
-

15 comentaris:

  1. estimats josep y glória, a ver cómo os lo podria decir, yó intuia é intuí bién, que este fin de semana seriais totalmente felices viendo y aspirando toda la música de donizetti, a la vez que saboreando todas y cada una de las voces que interpretaban l@s cantantes, sé que J.D.Florez és el nº1 del mundo mundial en cuanto a voces ligeras, péro también sé que mi paisano A. Gandia tambien iba a cantar muy bién, y que nó iba a defraudar, salvo claro está que vosotros al igual que yó sabemos que las voces nó siempre están "en forma" por lo tanto me alegra muchísimo el saber que habeis disfrutado de ambas representaciones, de la misma manera que mi paisano os haya atendido cómo os mereceís, por que de no ser asi cuando lo vea por aqui "se vá enterar".........glória y josep abraçades senseres del vostre amic paco

    ResponElimina
  2. Estimats amics:
    Quant que ens hauria agradat poder compartir amb vosaltres també la representació d'avui! Però amb la vostra crònica ja ens en fem una bona idea.
    Nosaltres encara estem repassant en la memòria la increïble representació d'ahir.
    Gràcies pel magnífic cap de setmana, per descobrir-nos racons tan bells de Barcelona... I pel privilegi de la vostra amistat.

    Cristina i Lluís.

    ResponElimina
  3. Hem anat a quatre funcions diferents, entre tots plegats i opino el mateix que vosaltres.Les dos Filles son de primera categoría, i deixant de banda que el Flórez en el numero 1 i un valor segur, el Antonio Gandía no es queda curt. Em seguiu guanyant a fotos!!!!

    ResponElimina
  4. Si señor!!!

    Sabia que disfrutaríais como enanos!!!!!!! Y me alegro!!!!!!

    Coincido en todo y con todo con vosotros. La gran sorpresa Antonio Gandia ( que bien cantó!!!)

    ResponElimina
  5. Paco,
    L'António Gandia va estar simpatiquíssim tant amb nosaltres com amb gent que l'habia anat a veure de Madrid. Vam estar xerrant una bona estona dels seus projectes futurs, i és un no parar, avui aquí, demá a NY, després Londres, Viena, etc.

    Cristina & Lluís,
    Ha estat un cap de setmana sensacional i la sort de compartir-lo amb vosaltres encara l'ha fet millor. A la Nino ja li vam dir que aniriem a veure-la amb uns amics a Múnic. O sigui que ens espera, je,je.

    Maria Teresa,
    Totalment d'acord, hem gaudit i molt d'unes representacions d'un nivell altíssim. Perquè no és sempre així?, ja se que costa encertar-la tan plenament, però s'hi podrien esforçar una miqueta més no?.

    Tosca,
    Crec que no hi ha ningú que no s'ho hagi passat be amb aquestes "Filles". Al menys (crec que per primera vegada) no he llegit ni una sola crítica o comentari en contra, i això diu molt tant de la posada en escena com de la interpretació.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  6. Ostres, m'esteu fent molta enveja! Hauré d'aconsguir entrades pel segon repartiment, ja sou molts els que m'ho heu comentat!! jeje

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  7. Ja he dit en diversos llocs que això de "segon repartiment" està mal dit i més en aquest cas. Ahir diumenge vaig poder veure la Machaidze, en Gandía i companyia i vaig quedar encantada del nivell general de tota l'obra. Em varen sobrar les "entradetes" en castellà que va fer en Pavlovsky. No necessitava sentir parlar de "chupitos" ni que m'anunciés "aparesió"...però no em va esguerrar la funció que, com podeu veure, li trobo les mateixes gràcies que vosaltres. Auguro gran carrera a la soprano i el tenor perquè són joves però amb excel·lents condicions per fer-se el nom amb lletre lluminoses.

    ResponElimina
  8. Albert,
    Aquest segon repartiment és boníssim. La Machaidze està magnífica i el Gandia una fenomenal sorpresa pels que no l'haviem sentit cantar. Si pots no desaprofitis l'ocasió. Ja ens ho explicaràs.

    Glòria,
    Estic totalment d'acord amb el que dius del "segon repartiment". Una funció com la d'ahir no l'esguerra ni el Pavlowsky. La Machaidze ja te un nom molt reconegut i el Gandia Deu n'hi do ja que ara se'n va a NY i després a varies ciutats europees que ara no recordo.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  9. Celebro que gaudissiu tant!Ja he vist el primer repartiment que em va entusiasmar i espero amb gran ilusió el segon amb l' imparable Nino Machaidze i la revelació d'Antonio Gandía.Per cert,quines fotos més"chules".

    ResponElimina
  10. Dandini,

    Estic segur que també us ho passareu d'alló més bé amb el segon repartiment. Nosaltres feia molt temps que no haviem gaudit tant d'un muntatge al Liceu, ja tocava oi?

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Fantastica la crònica, m'he encantat llegir-la. Una abraçada

    ResponElimina
  12. Després d'haver vist el que anomenen "primer repartiment" -i parlo sobretot en referència a Juan Diego Flòrez- m'hauria fet certa "por" el segon -i parlo sobretot en referència a Antonio Gandia, ja que no l'he sentit cantar mai-, però llegint aquesta i altres cròniques celebro l'èxit dels dos repartiments.

    Tinc molta, moltíssima fe amb la Nino M... (redéu!, i per què em costarà tant retenir, i ja no diguem escriure bé, aquests cognoms que em sonen tan estranys?... Espera, Josep, que faig un "talla i enganxa"... Ja està... Enganxo, eh?:) Machaidze, i pel que fa a l'Antonio Gandia, li desitjo el millor.

    ResponElimina
  13. Maia,
    Vam sortir del Liceu més que contents, ja no tan sols per l'òpera sinó també per haver pogut xerrar una estona amb els cantants.

    Enric,
    La Machaidze ja està "consagrada" a nivell mundial (tot i que encara pot anar a més)i el Gandia tres quarts del mateix. Esperem tornar-los a veure aviat en altres produccions. Jo també em faig embolics amb aquests noms eslaus (o el que siguin), mira que m'agrada i no he aconseguit aprendrem el nom del polonès Mariusz.. Kwiecien'n (que no se pas com coll... és deu pronunciar), o la que va fer la Carmen de l'Scala, l'Anita...Rachvelishvilli. En resum, el Mariusz i l'Anita.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  14. Jo vaig ser ahir i va ser una nit d'òpera de les bones !
    amb les fotos hem feu molta enveja, m'agradaria saber que s'ha de fer per acostar-se als artistes, espero poder tenir foto amb super-jonás el 10.10.10 !

    ResponElimina
  15. Kalamar.
    Encantats de la teva visita. A veure si coincidim algun dia al Liceu i quedem per veuren's. Lo d'acostar-se als cantants és una qüestió de sort. El dia del Flórez i la Ciofi anàvem amb uns amics de València que coneixien el Flòrez i per això vam poder entrar als camerinos. El dia del Gandia i la Machaidze i vam entrar perquè tenim un amic comú del seu poble. Amb el Kauffman ho tindrem complicat i segurament l'haurem d'esperar a la sortida, però ja veurem. Ara el proper objectiu és aconseguir la signatura de la Damrau el mes vinent. Ah! per cert, t'enllaçarem al nostre bloc i així podrem visitar-te sovint. Una abraçada

    ResponElimina