dilluns, 13 de setembre de 2010

INTXAURSALSA

Jo tinc debilitat per les postres del País Basc i quan vaig veure aquesta recepta al bloc de l’Astrid, Mi blog de pintxos la vaig posar en pràctica ràpidament. Ella ens diu que l’hem de tastar al menys una vegada. I no una vegada, no, aquesta recepta ja ha quedat en el recull de les de repetir!.

La intxaursalsa és una crema de nous que, segons la cultura gastronòmica popular del País Basc, es prepara la nit de Nadal des de fa més de 150 anys. Si s’ha mantingut fins avui en dia, per alguna cosa serà, no us sembla?

Amb les quantitats de la recepta, jo vaig fer quatre zuritos com el de la foto.

Ingredients:

- 1/2 litre de llet
- 80 g de sucre
- 100 g de nous picades
- 1/2 branca de canyella

Preparació:

Posar tots els ingredients en un cassó al foc. Amb un batedor de barilles, remenar fins que la barreja s’espesseixi com una crema. Quan es refreda, s’espesseix una mica més.

Repartir la crema en els gots i deixar-la reposar a la nevera, millor de un dia per l’altre.

Si es vol, també es pot passar pel colador xinès, per aconseguir una crema més fina, però jo vaig deixar que tingués la textura granulosa de les nous picades fines.

Aquesta crema també es pot prendre templada. Jo la vaig treure de la nevera una estona abans de menjar-nos-la i la temperatura era perfecta.

23 comentaris:

  1. havia sentit a parlar molt de la intxaursalsa, però no sabia ni que eren unes postres a base de nous, tal com ho expliques, ha d'estar molt bona. potser ja és hora que la faci, també, oi?

    ResponElimina
  2. I jo que em pensava que era una sopa, tipus sopa de peix... aix, quanta incultura... haurem de repetir el viatget a Euskadi.
    Gràcies per passar-nos tan meravellosa recepta, ha de ser boníssima!

    ResponElimina
  3. És un postre meravellós que vaig poder gaudir cuinat per un donostiarra i que em va cautivar.

    Aquest i la panxineta, els meus dos postres preferits d'euskadi.

    Salut!!

    ResponElimina
  4. M'encanta! és una crema molt fina i bona de menjar! Bon profit!

    ResponElimina
  5. A mi també em va seduïr l'intxaursalsa del blog de la Ingrid i la vaig fer per la festa de les nenes. Em va agradar molt, és suau i contundent al mateix temps. A qui li agraden les nous no se'l pot perdre oi? Una abraçada macos!!!

    ResponElimina
  6. Ès deliciós, jo el vaig probar ara farà uns dos anys i encara recordo que no ho tenia gaire clar però després de ficar la primera cullerada....

    Muas!

    ResponElimina
  7. Josep i Glória; Aquesta incultura que tenim... és qüestió de posar-la en pràctica aquest postre... fa la cara i la pinta de està molt interessant... no cal esperar la nit de Nadal¡¡
    :-D

    ResponElimina
  8. Hola!

    Aquesta era una de les meves postres preferides quan anava al Euskal Etxea del carrer Montcada a Barcelona, servien un pa de pessic amb Salsa Intxaursalsa impresionant...

    Gracies per recordar-m'ho!

    Una abraçada,

    Anna

    ResponElimina
  9. M'encanta la intxaursalsa, una mica més espessa també queda bona farcint algun pastís, com aquí fem amb la crema pastissera ;)
    No sabia que fos típica de Nadal... I molt millor sense colar, així trobes els trossets de nous, oi?

    ResponElimina
  10. Mmmm, una cremeta de nous... no sabia pas el què era...intxaursalsa... ara ja ho sé, i no sembla difícil de fer!
    Ptnts

    ResponElimina
  11. Oh, quina cosa més bona que veig... i amb nous! No coneixia ni el plat ni la tradició nadalenca! M'apunto a fer-la!

    ResponElimina
  12. m´encanta , una visita al país basc i poder gaudir de l´intxaursalsa i de les cuallades per mi no te preu, no l´he fet mai, ni tan sols en tenia recepta, ara ja només pensaré en quan fer-la gràcies a vosaltres i la ingrid.
    una abraçada

    ResponElimina
  13. Ingrid he escrit? perdó Astrid de mi blog de pinxos, uishhhhh.

    ResponElimina
  14. Manel,

    Si et decideixes, crec que t'agradarà, és cremosa i molt gustosa. Quan te l'acabes, en menjaries més!.

    Txell,

    A mi em passava això amb el riubarb, sempre em feia l'efecte que era un peix, fins que vaig descobrir que és una fruita. I per tastar la intxaursalsa "in situ", no hi ha com repetir visita al País Vasc!.

    Òscar,

    És veritat, la panxineta també m'agrada molt. I el pastís basc... ummmmm!

    Sílvia,

    A mi m'agrada que no sigui tan fina, així es troben els trossets de nous, deliciosa!.

    Mercè,

    A més, no costa gens de fer, que això va molt bé si es volen fer moltes cosetes per a una festa, eh?.

    Gemma,

    La primera cullerada em va semblar una mica massa dolça, però la segona... definitivament boníssima!.

    ResponElimina
  15. Josep,

    Tens raó, quan una cosa és bona, no cal esperar una data concreta, val la pena repetir-ho sovint!.

    Anna,

    I tu m'has recordat que fa temps que no anem a l'Euskal Etxea. A la propera, miraré si encara fan aquestes postres!.

    Gemma,

    Per fer-la més espessa, potser s'hauria de posar una mica de Maizena, no?. Així, com a crema lleugera, s'espesseix només amb el greix de les nous.

    Marta,

    No costa gens de fer i queda molt bona, a més, com que no és una cosa massa coneguda per aquí, és un descobriment!

    Ma Àngels,

    Com que les nous m'agraden molt, ho vaig trobar boníssim!. I tampoc coneixia la tradició nadalenca del País Vasc. I si l'adoptéssim aquí?

    Mai,

    Com quedaria aquesta cremeta feta amb "vellanes" de Reus?

    La quallada és una altra de les postres que m'encanten del País Basc. De fet, estic intentant trobar llet d'ovella per poder-la fer, amb quall líquid, tal com ho fan allà, però de moment, no en trobo. Potser ho provaré amb llet de vaca fresca.

    Ah! per cert, que deu passar amb el nom de l'Astrid, que tant la Mercè com tu li heu dit Ingrid?.

    ResponElimina
  16. Glòria,
    No n'havia sentit a parlar.
    Després de llegir la presentació i la preparació, tot i que no sóc massa de postres, me l'apunto i la faré aviat.
    Té molt bona pinta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Jo no l'he provat mai, té molt bona pinta

    ResponElimina
  18. No l'he tastada mai, però caurà, n'estic segur!! Ara mateix me l'apunte!! Catxis de règim!!! Si no fóra per això, ara me'n menjava un parellet...

    ResponElimina
  19. Hola estimats!
    Puc donar fe que està boníssima! Nosaltres vam aprendre-la a fer a un curs de l'Íker Erauzkin a l'Aula de Cuina de la Boqueria i ens va agradar molt!
    Però, clar, cal tenir en comptes que les anous ens agraden molt! Per tant, nosaltres també som dels que pensem que és per repetir. SObretot si l'has provada! ;-)

    Salut!

    ResponElimina
  20. Manel,

    He vist que ja l'has fet!. Quina rapidesa!. Me n'alegro que t'hagi agradat!.

    Cristina,

    Jo diria que és una de les postres més bones que he tastat. Si la fas, a veure què et sembla!.

    Francesc,

    Va, home, jo crec que ja et pots permetre alguna llicència, que amb el règim segur que ja tens un "cuerpo danone" que tomba d'esquena!.

    Massitet,

    Jo ja tinc ganes de tornar-la a fer!. I seguint les recomanacions del Manel (Els fogons del pare), amb un rajolí de ratafia!

    ResponElimina
  21. Quina crema mes bona¡¡¡¡
    Aquesta me l'apunto.
    Jo crec que millor sense colar.

    ResponElimina
  22. Només llegir la vostra recepta, vaig pensar que l'havia de fer. Què bona! no l'havia tastat abans.

    Li faig una entrada al meu bloc per no oblidar-la.

    Molts records!

    ResponElimina
  23. El que més sorprèn, i per a mi és el que més la caracteritza, de la cuina basca és el seu minimalisme, i aquestes postres podrien servir perfectament d'exemple. I és clar, però, que també d'aquesta cuina és essencial el producte: si no és de primeríssima qualitat, els resultats poden ser nefasts.

    Un deu per a aquesta crema, que, sigui dit de pas, jo tampoc la passaria pel colador.

    ResponElimina