diumenge, 3 d’octubre del 2010

UNA CARMEN DIFERENT

Aquest cap de setmana hem fet hores extres al Liceu. Divendres vam anar a veure la representació del anomenat “primer repartiment” i dissabte el repartiment de les “funcions populars” de la popular òpera Carmen de Georges Bizet.

Anem a pams. El divendres vam tenir el plaer d’escoltar en directe per primera vegada el Roberto Alagna, un dels nostres cantants de referència des de fa ja uns quants anys. Recordo que ens va agradar molt en un vídeo de La Traviata de l’any 1993 a l’Scala de Milà, dirigida pel Riccardo Mutti amb escenografia de la Liliana Cavani. Des d’aleshores monsieur Alagna ha ocupat un dels llocs preferents en la nostra discoteca, però per un motiu o altre no havíem tingut ocasió d’escoltar-lo cantar en directe.

El Don José de Roberto Alagna és impecable, en la meva modesta opinió és el millor de l’actualitat, amb permís de Jonas Kaufmann. Alagna crea un personatge molt més llatí i visceral, mentre que Kaufmann el fa més romàntic i sensible. Cadascú pot triar, però ambdós són magnífics. Ahir, Roberto Alagna va tornar a triomfar amb un paper que sembla fet a mida per a ell.

La Carmen de la Béatrice Uria-Monzón va tenir de tot. Musicalment, moments molt bons i d’altres que no em van agradar massa, com l’Havanera. Artísticament però, el seu treball va ser molt i molt bo, amb una Carmen seductora i plena de sensualitat, tal i com demana el paper. Jo, de totes maneres, estic esperant veure el proper juliol a la que penso que és la millor Carmen del moment, l’Anna Caterina Antonacci.

La Micaela de la Marina Poplavskaya em va agradar força, i molt especialment en l’ària “Je dis que rien ne m’epouvante” del tercer acte, que la va cantar extraordinàriament bé.

L’Escamillo de l’Erwin Schrott, em segueix sense convèncer. Molt ben representat, això sí, però especialment en el “Votre toast...” del segon acte, el vaig trobar més aviat fluix i això que l’Erwin Schrott és un baríton amb una veu potent i amb un timbre molt agradable, deu ser el paper.

L’Itxaro Mentxaca (Mercedes) i l’Eliana Bayón (Frasquita) van estar a un gran nivell, totalment integrades i convincents en els seus rols.

Un apartat especial mereixen l’orquestra, extraordinàriament dirigida per Marc Piollet, i els cors del Liceu i el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya. Tots ells sensacionals en tot moment, amb una actuació de gran nivell tant en l’aspecte musical com en el teatral en el cas dels cors.

La direcció d’escena del Calixto Bieito, pel meu gust força pobra. Pobra en el sentit que Carmen és una obra a la qual se li pot treure un suc impressionant sense recórrer als clàssics tòpics. Naturalment quan un canvia l’obra d’època i d’escenari, corre molts riscos, i tot i que Bieito ha dirigit molt bé els actors en la dramatúrgia, trobo que hi ha força nyaps. Suposo que Bieito si un dia es decideix a fer la seva feina sense buscar controvèrsies per tal que es parli d’ell, segurament la cosa millorarà, però de moment em sembla a mi que la cosa està llunyana. No obstant això, potser el tercer acte sí que apunta una mica en aquesta direcció, ja que malgrat la l’absència de decorats (només cotxes), es treu molt més profit de la gent que hi ha sobre l’escenari.

Dissabte hi vam tornar i els canvis van afectar només els quatre protagonistes. Maria José Montiel va composar una Carmen força digna, però lluny de la seducció que va destil•lar l’ actuació de la Béatrice Uria-Monzon. El don José de German Villar, interessant. El tenor valencià va oferir una bona actuació musical, però amb pocs matisos dramàtics. L’Escamillo de l’Àngel Òdena ja va ser una altra cosa. Tot i que no va sobrat de deseinvoltura, la veu la té bona, clara i potent i el paper del torero el va resoldre amb total solvència. La que també va tenir una actuació destacada va ser l’Ainhoa Garmendia en el rol de Micaela.

Amb tots els pros i contres que jo li he trobat, crec que aquesta Carmen serà un dels èxits de la nova temporada i si algú té possibilitat d’anar-hi, trobarà un espectacle interessant amb l'extraordinària música de Bizet.

CONTRACRÒNICA - Al final de la funció de divendres, i gràcies a una bona amiga, “alagnista” fins el moll de l’os, vam poder accedir als camerinos i veure molts dels protagonistes. Roberto Alagna atent amb tothom, sense haver-se canviat de roba, enraonava, signava programes i es feia fotos amb tothom. La Béatrice, (espectacular aquesta xicota), també, però am presses. La que no tenia pressa era la russa, d’aspecte tímid, Marina Popvlavskaya, molt atenta amb tothom que se li acostava. Al que en canvi no vam poder saludar, va ser l’Erwin Schrott, que va marxar espiritat al final de la funció ja que l’esperava la seva Anna. Llàstima, no vam poder veure ni l’un ni l’altra. Ja cauran però!.


aquí teniu un vídeo (Orange 2004) amb un fragment del segon acte d'una Carmen molt diferent, però amb els mateixos protagonistes Alagna-Uria-Monzon

21 comentaris:

  1. Molt bona crònica Josep i me n´alegro molt que, escenografia a part, hagis disfrutat d´aquestes dues funcions de la Carmen.
    Jo hi vaig el dia 17, tinc unes ganes enormes de tornar a escoltar a l´Alagna en directe...

    ResponElimina
  2. Això dels cotxes deu ser un referent permanent en el Sr. Bieito perque quan vem anar a veure Don Giovanni també el feia servir... ara que al final el trinxaben a base de bé :D

    Un video magnífic, m'ha encantat!!

    ResponElimina
  3. quines ganes de veure-la, aquesta Carmen. Tots en parleu tan bé. En 8 dies de diferència sentiré a Kaufmann i Alagna, com dieu els 2 millors!! i segur que el 10 aconseguiu fotos amb ell..
    fins diumenge!

    ResponElimina
  4. Nosaltres anirem el 13 al cinema. Totalment d'acord en què,amb Kaufmann (tan distint per altra banda), Alagna fa una de les millors creacions del paper de don José. I vaja luxe de Micaela... a mi m'èncanta la Marina Poplavskaya especialment per la seua implicació en tots els papers. De Bieito què dir... per les entrevistes que li he llegit trobe que no és un "bluf", però de moment, no vaig a comprar entrades per al Fidelio de Kaufmann (i ja ens dol) per si de cas.

    Fins diumenge!!!

    ResponElimina
  5. Brunilda,
    Segur que t'ho passes molt bé. L'Alagna està magnífic, sens dubte és un Don José de referència. A més se li nota que domina totalment la situació.

    Òscar,
    Hi ha un moment en que en escena hi ha fins 10 cotxes, tots Mercedes dels anys 60. "Genialitats" del Sr.Bieito.

    Kalamar,
    Amb la Carmen, segur que t'ho passaràs molt bé.
    A veure si el dia 10 ens veiem. Nosaltres també tenim unes ganes boges de tornar a veure al Kaufmann.

    Cristina-Lluís,
    Nosaltres també hi anirem el dia 13 al cinema. La Marina Poplavskaya ens va agradar força, bé en general tot el repartiment està molt bé. Comprenc perfectament la recança envers els muntatges del Bieito. Si es o no un "bluff" va a opinions, hi ha molta gent que li agrada, i ni ha molta més que no. Nosaltres som d'aquests darrers, doncs ja n'estem una mica farts de les pallassades d'aquest senyor, que es capaç de fer qualsevol cosa per tal que es parli d'ell.

    ResponElimina
  6. Compareteixo el que signeu, sobretot pel que fa a l'èxit d'Alagna com a Don José, cert és que el proper diumenge tenim cita amb el Kaufmann, de tota manera m'estranyaria que canti cap ària de Carmen, doncs presentant un cicle lied, m'imagino que els bisos seguiran amb cançó alemanya...

    Per cert, no anireu pas demà -dilluns- a escoltar l'Urmana?

    Una abraçada ben forta!

    Albert

    ResponElimina
  7. Què bé, poder llegir cròniques operístiques tan interessants com les teues!!! Això del Bieito té el seu què. Tothom parla d'ell i jo no he vist mai cap escenografia seua. Ara, sembla que busca la controvèrsia i la renovació. Potser no ho encerta massa.

    ResponElimina
  8. Albert,
    Estic segur que el proper diumenge el Kaufmann, en els bisos cantarà alguna ària d'òpera italiana, no crec que és limiti només a la llengua alemanya, o si?. Avui dilluns no hi anem al Liceu.
    Una abraçada

    Francesc,
    Hi ha opinions per a tots els gustos, però jo crec que el Bieito cerca més la controvèrsia que noi pas la renovació, ja que això darrer no faria que la gent en parlés tant d'ell, fins i tot els que no els interessa l'òpera, i aquí hi poso en primer lloc a mitjans de comunicació.

    Una abraçada a tots dos

    ResponElimina
  9. Aquesta Carmen ha tingut molt enrenou mediàtic i fins els que no estem al dia de les estrenes, ens hem assabentat -una mica-de les innovacions que se li han incorporat... però crec que sou els únics que heu fet aquest intensiu... us mereixeu també sortir al telenotícies !!
    Un a abraçada

    ResponElimina
  10. Així qualsevol fa hores extres...
    Es nota que us ho vau passar bé, eh!
    Jo vaig veure una versió framenca de Carmen i no em va desagradar, però m'agradaria veure'n una versió més tradicional.
    Felicitats per la crònica!

    ResponElimina
  11. Alfons,
    Tens raó que aquesta Carmen ha tingut força enrenou mediàtic. Es una llàstima, perquè una joia musical com aquesta sempre l'hauria de tenir, i en canvi només l'ha tingut ara amb la direcció de Calixto Bieito i gràcies a les seves "peculiars" posades en escena.

    Anna,
    Si que ens ho vam passar bé, ja saps que la música ens agrada molt. A més, la Carmen de Bizet, és una d'aquelles òperes que agraden fins i tot als que no estan acostumats a escoltar òpera.

    Gràcies per la vostra visita. Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina
  12. Quina activitat operística més intensa, gràcies per les vostres impressions!

    ResponElimina
  13. Si, deu n' hi do, quin cap de setmana tan intens!

    ResponElimina
  14. Mariàngels, Anna,

    La veritat és que ens ha coincidit la funció que teníem en el abonament, amb l'entrada que vam comprar per poder veure en directe l'Alagna, i per aquest motiu em tingut les dues representacions seguides. De totes maneres, no ens sap greu, ja que Carmen te una música tan espectacular que t'atrapa des del primer moment. Nosaltres l'hem vist un munt de vegades en gravacions. En directe ara feia molt temps que no la gaudiem.

    Gràcies pels vostres comentaris.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Com sempre un plaer passar a prendre un cafè i aprendre de les teuas cròniques. Una abraçada

    ResponElimina
  16. Si senyor!
    M’agrada el que llegeixo perquè ho veu gaudir a tope!

    El dia 13, espero passar-m’ho tant bé com vosaltres !

    ResponElimina
  17. Maia,
    La nostra consellera personal de novel·la negra, sempre té taula reservada al nostre cafè.

    Tosca,
    Segur que t'agradarà. Nosaltres el dia 13 ho veurem des del cinema. Ens veurem diumenge (Kaufmann) o dilluns (Bartoli)?.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  18. Josep i Glòria, que us ha arribat ja la lletra del Bonpreu per a arreplegar el llibre???

    Que bééééé!

    ;)

    ResponElimina
  19. Avui puc semblar una mica “negatiffo”, i mira que sempre intento ser-ne, de “possitiffo”, però ja saps -n'hem parlat alguna vegada- que la novel·la negra no m'acaba de fer el pes. N'he hagut de llegir unes quantes a la feina, però no li acabo d'agafar el punt, i pel que fa a aquesta “Carmen”, recordo que, em sembla que va ser al Palau, el dia que et vaig dir que tenia ganes de veure una “Carmen” en directe, tu em vas dir que aviat la farien..., però que seria amb la versió escènica d'en Bieito..., i em vaig desinflar de seguida.

    I és que no hi puc fer més: sóc molt “carca”, m'ho reconec, i totes aquestes transgressions, a mi, que sóc dels que baden quan veuen passar una mosca volant, moltes vegades em fan “nosa” i no em deixen concentrar en el que realment m'interessa, que és la música.

    Ja sé que l'òpera és un espectacle on hi intervé la música i l'escenificació, però no hi puc fer més. Sé que no m'ho passaria bé i, per tant, no aniré a veure-la.

    De tota manera, és clar, celebro que haguéssiu gaudit força i t'agraeixo la detallada crònica.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Enric,

    Tu ja saps (n'hem parlat un munt de vegades) del que penso sobre el Sr.Calixte.
    D'aquesta Carmen, el que menys em va agradar va ser l'escenografia, això està molt clar, però tot i que aquest senyor segueix amb el seu afany d'aparèixer a tots els mitjans (fins i tot els que fan fàstics de la música clàssica o de l'òpera) inventant-se numerets totalment innecessaris i prescindibles, crec que aquesta Carmen és de les coses menys horribles que ha fet (n'ha fet de molt horribles!)i en els dos darrers "quadres" hi ha una bona direcció d'escena amb un moviment de gent força espectacular.

    De totes maneres, ni ell, ni altres de la seva corda, podran acabar (per molt que ho intentin) amb obres com aquesta Carmen, on l'extraordinària música de Bizet i la gran interpretació dels cantants, orquestra i cors sobresurten amb llum pròpia. Ah! i això no és ser "carca", penso que aquesta es la justificació (que a força de repetir-la sembla que sigui veritat, però no) que utilitzen aquests "il·luminats" contra els que no estem d'acord amb les seves barrabassades mancades de imaginació i creativitat.

    Una abraçada

    ResponElimina