dissabte, 12 de març del 2011

DESCLASSIFICATS

Aquesta tarda hem assistit a la Villarroel a una de les prèvies (oficialment l’estrena és el proper dilluns) de “Desclassificats”.

Els protagonistes són una periodista, el president del govern i el seu cap de premsa. No és una obra ni sobre polítics ni sobre periodistes, és un retrat dels límits a què són capaces d’arribar les persones per tal de mantenir ocults els seus secrets més íntims. Tothom té uns principis i una dignitat, però ambdues coses tenen un preu i es tracta de saber qui està disposat a pagar-lo per tal de mantenir-los, encara que només sigui públicament.

fotos: David Ruano
La història comença quan una famosa periodista de televisió està esperant en una sala per entrevistar el president del govern. Ella coneix uns fets foscos del passat del polític i està disposada a fer-los públics durant el decurs de l’entrevista. No compta però, en què moments abans que es comenci el programa televisiu, es produirà un fet que comprometrà el seu futur professional.  A partir d’aquest moment s’inicia un debat (fora d’antena encara) sobre els valors morals, la dignitat de les persones, si realment tenim dret a criticar els altres i si cal separar la vida professional de la privada.

Un bon text d’en Pere Riera, que al mateix temps s’encarrega de la direcció de l’obra. L’Emma Vilarasau encarna una convincent periodista. El Toni Sevilla és un creïble  president de govern i l’Abel Folk dibuixa perfectament el seu paper de cap de premsa.  L’Emma Vilarasau és l’única dels tres personatges que està permanentment en escena, mentre que els altres dos entren i surten en funció del text. Haig de dir que l’actuació dels tres és realment bona, imprimint l’accent que cal a cada personatge en cada moment.

En resum, una bona proposta teatral per pensar i passar-s’ho bé durant l’hora i vint minuts que dura la representació.

21 comentaris:

  1. jo també me l'apunto. Tots tres són molt bons actors i veure'ls junts deu ser tot un plaer!

    Petons

    ResponElimina
  2. Pel que comenteu de l'obra, és d'aquelles on els actor "decideixen" si l'obra serà un èxit o no. En aquest cas, amb aquests tres cracks és lògic sortir-ne satisfet,oi?. M'alegro hagueu gaudit! Una abraçada i bon diumenge!

    ResponElimina
  3. Mariàngels, Margarida, Mercè,

    El treball dels tres actors m'ha agradat força. Especialment l'Emma Vilarasau, ja que no fa de Teresa de Ventdelplà, un personatge que jo personalment tenia atravessat i que en alguna obra teatral anterior, semblava que no se'l pogués treure de sobre.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  4. Gracies Josep por la informacion los tres son grandes actores, asi que la obra ya tiene un buen soporte
    bon diumenge
    miquel

    ResponElimina
  5. Ostres, parella, quin ritme que porteu, no pareu, eh? Quina sort! :)
    Avui mateix he sentit per la ràdio a l'Emma i l'Abel parlant d'aquesta obra de teatre i m'ha fet molt bona pinta. I vosaltres ja hi heu anat!
    M'imagino que el trio d'actors ha de ser fantàstic.

    ResponElimina
  6. Quin trio d´actors! A casa ens agrada molt la Vilarasau, una gran actriu i la millor ploranera de totes...quan plora és tan creÏble! A més les dones de la família som fans d´en Folk, je, je,je...

    El mes de desembre passat vaig anar convidada a la presentació del llibre " La Nevada del cucut" de la Blanca Busquests...La padrina fou l´Emma. Va llegir uns fragments del llibre amb intrepretació inclosa...genial! em va transportar en la novel.la i quan va acabar em van donar un copet a l´esquena...noia que ja acabat! em vaig quedar enlluernada.

    La nevada del cucut: última de l´any.

    ResponElimina
  7. Miquel,
    Efectivament son tres grans actors que fa el mes important: Que els personatges que interpreten siguin creïbles.

    Gemma,
    Aquestes son alguns dels avantatges del TR3SC, que t'ofereixen (si estàs a l'aguait) anar a veure prèvies d'obres que no s'han estrenat oficialment, i molt important, a molt bon preu, he,he. Resultat: el teatre ple a vessar.

    Cristina,
    En primer lloc prenc nota de La nevada del Cucut, te bona pinta i s'acosta Sant Jordi. Pel que fa a l'Emma Vilarasau, com tu dius es la "ploranera" oficial, especialment de TV3, però a mi m'agrada molt més quan fa papers que trenquen amb aquesta faceta que, personalment tinc una mica avorrida. En aquesta obra està magnífica.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Quin luxe poder gaudir de tres actorassos en directe!!! Si poguera veure l'obra, hi aniria. No crec que la facen per València, però. Ja sé que els dos xicots són molt bons actors, però l'Emma Vilarasau és una de les actrius catalanes que més m'agraden en els seus papers. Salutacions i gràcies per la crònica.

    ResponElimina
  9. Francesc,

    Pel que m'expliqueu tu i altres amics, el teatre en català a la ciutat de València no està massa bé que diguem. Hi ha obres com aquesta que es podrien representar tranquil·lament ja que no comportaria cap "problema" ideològic per a l'administració, exceptuant, es clar, la llengua (què es molt!)en que es representa.

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Art, Actors, Lliteratura, Noveles, Poesies, Música
    = CULTURA, tot axó que és impressimdible per el conexíment humá, no vólen molts governants que es dóne, vólen amarillisme per sometre al poble a la ignorançia més absoluta,.......i per lo que en díu el francesc, al Pais Valenciá, si fora Chinés Mandarin, la podriem veure per açi, amb Catalá NÓ....antes morir que perder la vida, menúa banda de gansters ens governen al Pais Valenciá........abraçades.............paco

    ResponElimina
  11. Paco,

    Vosaltres, els valencians, sabeu molt bé el que passa a casa vostra i us agraïm molt que ens ho expliqueu. Per tant des de Catalunya també ho coneixem però mai serà el mateix que vosaltres que ho patiu en la vostra pell. Que es pot esperar d'un govern que fa fallera a la Carmen Lomana i repudia fills tan il·lustres com l'Ovidi, el Raimon, el Fuster i tants altres.
    Pena i vergonya es el que sentim tots els que estimem la cultura valenciana, que es una part imprescindible de la nostra cultura.

    Una abraçada

    ResponElimina
  12. M' agrada molt com treblla l' Emma. I els altres dos actors també! Qui es pogués acostar al Villaroel per veure'ls.

    ResponElimina
  13. Esteu que no pareu, eh?!!! apa, una altra a la llista!!

    ResponElimina
  14. Anna,

    El viure en una ciutat té moltes desavantatges, però una de les coses bones que té, es l'oferta cultural. De totes maneres com que es una obra que no requereix un gran muntatge escènic, es possible que quan acabi temporada a Barcelona, viatgi per comarques. A veure si hi ha sort.

    Albota i Jordi,

    Si en teniu ocasió no us la perdeu, us ho passareu bé. Vosaltres sortosament esteu molt més a prop de Barcelona, tot i que no s'hauria de descartar que per la festa major de Terrassa, la fessin.

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Quines obretes més interessants ens recomaneu. Jo fa temps que no vaig al teatre, les xiquetes, que encara són menudes... La veritat és que quan vas a veure una obra, sobretot si és bona, ixes amb un somriure del teatre, i amb moltes ganes de tornar-hi. Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Asela,
    Els xiquets quan son petits condicionen molt el poder fer coses, però això "es cura" amb el temps, el primer pas es poder anar a veure teatre infantil tots junts.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. N'he sentit a parlar, la tinc en espera... !i ara que la recomaneu, s'haurà de veure. Gràcies i bona setmana!

    ResponElimina
  18. Teresa,
    Es tracta d'un text força entretingut i que te la virtut de fer-te pensar. Si hi vas, espero que t'ho passis bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Ua bona obra, encara es mes bona si l'interpreten bons actors.
    M'han agafat ganes de veure'ls, per els actors i per els teus comentaris
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Isabel,
    Compartim la teva opinió, una bona obra ben interpretada es doblement bona.
    Una abraçada

    ResponElimina