dimecres, 4 de maig de 2011

ESCUMA DE TIRAMISÚ (la recepta viatgera)

El tiramisú són unes postres d’origen incert. Per una banda, es diu que és originari del Vèneto, de tradició relativament recent, ja que se situa als anys 50 del segle XX, sembla que als prostíbuls i que l’any 1968, un hostaler de Treviso el va incorporar a la carta del seus restaurants, per la qual cosa es va donar a conèixer àmpliament.

Però també hi ha qui diu que el seu origen es remunta al segle XVII, a Siena, a la cort del gran duc de Toscana, i que després va traspassar fronteres fins a Florència, Treviso i Venècia.

En qualsevol cas, com que assaborir un tiramisú a nosaltres ens evoca la nostra estimada Venècia, hem pensat que aquesta escuma de tiramisú, que ens va ensenyar el David Lienas, podia ser una bona elecció per participar en la proposta que l’Alba i el Jordi, del taller de cuina, ens van fer per celebrar els dos anys del bloc, tot unint dues de les seves passions: viatjar i cuinar. Per molts anys!.

Ingredients:

90 g de mascarpone
90 g de nata per muntar
90 g de llet
10 ml d’amaretto
1 culleradeta de cafè soluble
45 g de sucre
Cacau en pols
1 càrrega de sifó de crema

Preparació:

Barrejar la llet, la nata i el mascarpone. Afegir l’amaretto, el cafè, el sucre i barrejar bé. Abocar la mescla dins un sifó de mig litre i carregar amb una càrrega de gas. Reservar a la nevera.

Presentar l’escuma en una copa i decorar amb el cacau en pols just al moment de servir.





Venècia, la capital del Vèneto, assentada sobre l’Adriàtic, és una ciutat que ens apassiona, però no tant la Venècia turística de Sant Marco, Rialto o Schiavoni, que també, sinó la Venècia amagada dels barris de Santa Croce i Santo Polo, Cannareggio, Castello o Dorsoduro, la dels petits ponts i carrerons estrets que de sobte desemboquen en acollidors campos.

És una ciutat per veure-la i viure-la sense presses, amb tranquil·litat, gaudint de tots els racons i detalls que es poden anar descobrint.

Passejant pels voltants del Gran Canal i observant les façanes dels palaus gòtics, sembla que el temps s’hagi aturat, que res no hagi canviat amb el pas del temps, amb un cert aire decadent, però que alhora podríem definir com l’encant de la decadència. I és que aquesta ciutat és diferent a totes les altres, és única, per això sempre que hi tornem ens hi trobem tant bé i quan marxem tenim ganes de tornar-hi .

22 comentaris:

  1. M'apasiona el tiramisú i aquesta crema ha de ser boníssima, me l'apunto
    Ester

    ResponElimina
  2. una idea boníssima, i sobretot pels amants del tiramisú com jo ;)
    en copa els postres queden tan elegants, oi que sí? petons!

    ResponElimina
  3. Ais Venècia i Itàlia en general... com m'enamora!!
    Aquesta escuma la faré segur! M'encanta el tiramisú i fa molt que no faig servir el sifó!! De 10!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  4. Crec que Venècia és una de les ciutats que he estat més cops en un any!!! 7 cops. Aquesta escuma m'encanta!!!! no dubteu que la faré! molts petonets parella i bona sort.

    ResponElimina
  5. Itàlia, quina bogeria!!! Com m´agrada el tiramisú me´n menjaria a cabassos...Jo he estat 2 vegades a Venècia i encara en necessito més...

    ResponElimina
  6. yo he estado ya tres veces en Venecia y si me dicen de ir vuelvo encantado.Una bona recepta viatgera amb la escuma
    miquel

    ResponElimina
  7. Tens raó: Venècia és molt especial, i aquest tiramisú en forma d'escuma, insuperable!

    ResponElimina
  8. No hi he estat mai a Venècia, però te tant de misticisme al voltant que en tinc moltes ganes. Em fa por caure en la ruta turística quan hi vagi, que jo tinc tendència a no complicar-me.

    Però no! ens fotrem un bon tiramisú i passejarem per aquests barris que ens recomaneu :)

    ResponElimina
  9. Quina bona pinta que te la escuma de tiramisú, pero las fotos de Venècia no es queden enrrere....
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Mmmm!!! m'encanta el tiramissú, i amb aquesta textura d'escuma ha de ser deliciós.
    A Venècia hi vaig anar fa molts anys, però m'encantaria tornar-hi i perdre'm pels carrerons com dieu.
    Gràcies per participar amb aquesta recepta viatgera, ens fa molta il·lusió!
    Petonets

    ResponElimina
  11. Jo soc d’aquells que diuen “no m’ agrada gaire el dolc”, però el dia que vaig tastar un Tiramisu de veritat, casi em moro. Si fa no fa com Venecia, que vaig anar pensant-me que serien quatre postals, i si només es pugues visitar una ciutat a la vida, triaria aquesta.

    ResponElimina
  12. Molt bona elecció, a mi el tiramisú també em porta bons records dels nostres viatges a Itàlia, sobretot a les Dolomites...
    I aquesta versió en escuma del David Lienas a casa també ens va agradar molt! ;)

    ResponElimina
  13. L'escula de tiramisú genial! i Venècia no hi he estat, bé, de fet mai he estat a Itàlia. Dues coses més pendents, fer un tiramisú com cal, perquè el meu únic intent de tiramisú va ser un fracàs total!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Gloria, mira en estos momentos viendo tu tiramisú, no me importa la procedencia del producto, péro eso sí, reservame unas tres copas de TIRAMISÚ, ES MUY TENTADOR........ABRAÇADES PACO

    ResponElimina
  15. Què bona aquesta versió de tiramisú. Molt més lleugera que el format originari. M'agrada molt i tinc un sifò que té ganes de que l'estrenin...jeje!

    Què bonica és venècia. Jo hi he estat dos cops i no em cansaria d'anar hi (erdoneu, el guió del teclat no em funciona massa bé...) mai! Els meus pares hi van anar per carnestoltes i van quedar maravellats. La ciutat sencera es transforma i la gent surt al carrer vestida d'època, amb màscares en molts casos. Algun dia espero poder ho veure en directe!!

    Molts petons!!

    ResponElimina
  16. Oh! Quin tiramisú més original. Amb escuma ha d'estar perfecte. Dec ser la úncia que només he estat un cop a Venècia.. però sempre diem que hem de tornar. és com dieu, una ciutat per perdre't pels racons. Molts petons!

    ResponElimina
  17. Ester,

    És una versió del tiramisú sense els melindros, igualment deliciosa!.

    Helena,

    Encara que el tiramisú sigui relativament jove, ja és tot un clàssic deliciós!.

    Judith,

    Saps que fa una mica d'enveja (sana o... no, je,je) això que dius que vas estar set vegades a Venècia en un any?. Era quan vivies a Milà, suposo.

    Cristina,

    Nosaltres també estem disposats a tornar-hi sempre.

    Miquel,

    És que Venècia és una ciutat única, diferent. I a nosaltres ens apassiona!.

    M. Àngels,

    Jo ja firmaria per menjar-me'n un ara mateix en un petit carreró de Sant Polo!.

    ResponElimina
  18. Òscar,

    Els llocs turístics també s'han de veure, hi tant, però si hi ha temps, perdre's pels altres barris. De fet, nosaltres acabàvem el dia passejant per la riba degli Schiavoni, de camí cap a l'hotel, al costat de la llacuna.

    Gemma,

    A més de menjar-nos el tiramisú (si ens "in situ" millor), també ens agrada fer fotografies dels llocs que ens roben el cor, i a Venècia en varem fer unes quantes!

    Alba,

    Encara que faci anys que no has estat a Venècia, si et va agradar, et continuarà agradant, no canvia!. I el tiramisú, es fonia a la boca, deliciós!.

    José Luis,

    Per a nosaltres el tiramisú també són unes postres de referència. I Venècia és única. La Venècia de la plaça Sant Marco, la Basílica i Rialto sí que és la de les postals, igualment bonica, però la Venècia més desconeguda és la que no ens cansaríem de visitar.

    Gemma,

    Està bé això que les receptes ens evoquin llocs que hem visitat i que ens han deixat un bon record. I aqusta versió del David Lienas és deliciosa!.

    Gemma,

    Tornar-ho a provar, val la pena!. I Venècia, si tens ocasió, no te la perdis!.

    ResponElimina
  19. Paco,

    Tens raó, el que és segur és que ve d'Itàlia, que ja és una garantia gastronòmica.

    Alba,

    La textura d'aquest tiramisú és tan suau, que es desfà a la boca!. A mi també m'agradaria veure Venècia per Carnestoltes, ha de ser fascinant!.

    Helena,

    Nosaltres hi hem estat vàries vegades però hi tornarem, és fantàstica! I ens asseurem en alguna terrassa a menjar-nos un altre tiramisú!

    ResponElimina
  20. Que bonica, la ciutat de Venecia, algun dia haurem d'anar-hi. El tiramisú és un dels meus postres preferits, té una combinació que m'encanta: café, cacau i mascarpone, per a xuplar-se els dits. Besets.

    ResponElimina
  21. Que bonica Venècia... be, tota Itàlia és preciosa, de d'alt a baix. Pel que se, que tampoc és massa segur, el tiramisù son unes postres modernes, i fetes amb mascarpone encara més, per que l'original del Treviso eren ous i sucre, amb vi i cafè.

    Vaig llegir un article del propi Filippini on ho explicava això. I de fet, es ben lògic que una crema d'ous, sense coure, no podia ser massa popular abans que hi haguessin neveres per a conservar-lo.

    Altre cosa es unes postres semblants fetes amb zabaglione, les de Siena, que es couen al bany maria, però ja no son tiramisù.

    M'ha encantat la recepta! però la faré a ma que no tinc sifon :-)

    ResponElimina
  22. Ep!!!... parella com us cuideu...

    Entre el viatge i l'àpat, ja m'agradaria estar a la vostre pell, jo encara no he anat, es un viatge dels pendents... i de la recepta, poc he de dir tret que m'e l'emporto :P.

    Petonets!!

    ResponElimina