dilluns, 12 de setembre del 2011

PATRIMONI NATURAL

Encara no havia tingut temps de parlar una mica de l’estada que vam fer fa unes setmanes al Delta de l’Ebre.

D’entrada, dir que vam estar a la Masia Tinet, una casa de l’any 1948 totalment rehabilitada i dotada de totes les comoditats que es poden demanar. Situada a l’entrada de Deltebre, just al vell mig del Delta i envoltada, com no podia ser d’altra manera, d’arrossars. Cadascuna de les habitacions de la casa porta el nom d’una de les varietats d’arròs que es cultiven a la zona i totes tenen un disseny personal que les fa úniques i diferents. La casa la porten la Noèlia i l’Agustí, cuidant tots els detalls amb un tracte magnífic que fa que et sentis com a casa. I per no parlar dels exquisits i elaborats esmorzars i sopars amb què ens sorprenien diàriament.

Les terres de l’Ebre són una meravella des del punt de vista turístic. Nosaltres vam aprofitar els dies per visitar el Castell de Miravet, les pintures rupestres de la Serra de Godall o el poblat ibèric de la Moleta del Remei, i també poblacions com Tivissa, Ulldecona o Amposta, aquesta darrera amb moltes construccions modernistes.

1) Castell de Miravet  2) Amposta - modernisme  3) Ulldecona  4) Pintures rupestres de la Serra de Godall
5) Oliveres mil·lenàries a Alcanar  6) Poblat ibèric de la Moleta del Remei  7) Ermita del Remei  8) Tivissa

No obstant això, el nostre principal interès era el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Cal començar la visita en el molt interessant Ecomuseu que està situat a Deltebre, una de les dues poblacions que es troben en plena zona del Delta, l’altra és Sant Jaume d’Enveja. Fins fa molt poc temps, per passar de Deltebre a Sant Jaume, s’havia de recular un munt de quilòmetres i creuar el riu per Amposta. Ara, el modern pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume ens estalvia anar amunt i avall si volem visitar la desembocadura del riu des de diferents perspectives.

Per la vessant nord del riu (Deltebre) podem visitar la desembocadura i el canal de Migjorn i des de miradors com el de les Olles, el Fangar, el Canal Vell o el més nou de tots, l’anomenat Zigurat, veure les aus que hi nien. Naturalment, l’estiu no és la millor època de l’any (per això tenim pendent tornar-hi), però tot i així deu n’hi do de la varietat d’espècies que s’hi poden veure, això sí, s’ha de portar un bon teleobjectiu o uns prismàtics, ja que les distàncies són considerables. Per la vessant sud del riu, els miradors són els de les llacunes de l’Encanyissada o la Tancada, el de la punta de la Banya i els anomenats Ullals de Baltasar.

Si sou amants de la platja, la del Trabucador (mes de 5 quilòmetres) o les de Riumar i les Marqueses, entre moltes d’altres us permetran passar unes hores vora el mar sense cap tipus d’aglomeracions. Llàstima de l’incivisme de la gent que fa que algun d’aquests paradisíacs llocs semblin petits abocadors.

En tota la zona del Delta podeu trobar punts d’informació amb personal molt qualificat i atent que t’orienten dels recorreguts i les zones més interessants per visitar.

1)  Llacuna de la Tancada  2) Flamencs al Canal del Mig  3) Arrossars  4)  Dunes amb vegetació a Riumar
5) El Fangar  6) Gavina al Trabucador  7) Ullals de Baltasar  8) Mirador Zigurat  9) Llacuna de l'Encanyissada

Un altre dels atractius del Delta, sens dubte és la gastronomia. Totes les varietats de peix i marisc de la zona, i sobretot, les mil i una receptes d’arrossos es poden gaudir en grans i petits restaurants.

Actualment el Delta de l’Ebre ocupa una superfície de més de 320 quilòmetres quadrats dels quals dues terceres parts estan dedicats al cultiu de l’arròs.

El Delta de l’Ebre però, ha perdut terreny en els darrers anys i és que els sediments que transporta el riu s’han reduït dràsticament ja que queden retinguts en els pantans i embassaments que s’han construït en les darreres dècades.

Tot i això, el paisatge del Delta és únic i la riquesa i la vida que el riu segueix aportant a tota la gent que viu al seu voltant és extraordinària. Per tant, aquesta riquesa cal mantenir-la i preservar-la no tant sols per l’economia que genera, sinó també pels molts atractius que ofereix als visitants.

21 comentaris:

  1. Que maco és el Delta de l'Ebre!!!.
    totes les èpoques de l'any tenen el seu encant... i que bé es menja.
    Salutacions :)

    ResponElimina
  2. Diuen que es molt bonica tota aquella zona. Es una de les zones de Catalunya que tenim a pendents de fer una escapada.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Llegir el teu post m'ha portat un munt de bons records, quan els meus fills eren petits, sempre anàvem de vacances al delta, la gent, les platges gairebé verges, les aus, veure els camps com van canviant de color des que es planta l'arròs fins que es recull, la gastronomia,... i l'única cosa dolenta, els mosquits!!! Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Hi vem estar aquest estiu un cap de setmana i ho vem gaudir moltíssim. A mi m'agrada més la muntanya pirenaica, però de tant en tant també faig una escapada al Delta per gaudir d'aquesta particular conjunció de natura domesticada que s'hi respira.

    ResponElimina
  5. El Delta és molt bonic, jo hi vaig estar ja deu fer 9 o 10 anys de colònies i tinc moltes ganes de tornar-hi, m'apunto les vostres recomanacions! petons :)

    ResponElimina
  6. Kui Netes,
    Efectivament, cada època de l'any té un encant especial i en zones com el Delta de l'Ebre sembla ser que encara es més evident.

    Gemma,
    No t'ho pensis gaire, El Delta de l'Ebre es una zona totalment diferent a la resta de Catalunya.

    Maia,
    No t'ho creuràs, però NI UN MOSQUIT ens ha picat en una setmana que hi vam ser, cosa que no podem dir de Barcelona on aquest estiu ha estat terrible. Això si, cal prendre alguna precaució bàsica com utilitzar crema hidratant Natural Honey (la utilitza molta gent al Delta) que porta ingredients com la citronella que es el millor repel·lent contra els mosquits.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  7. Òscar,
    A mi el paisatge que més m'agrada de Catalunya es l'empordanés i també el pirinenc, ara bé, haig de reconèixer que el Delta de l'Ebre es especial i únic. Jo, gran aficionat a fer "rànquings inútils" ja tin aquesta comarca en el meu "top ten".

    Bet,
    Parlar del Delta em donaria per escriure un munt de posts, però no pot ser. El que si t'asseguro es que de cadascuna de les coses a que faig referència en aquesta entrada, en podria parlar molt extensament, i per descomptat me n'he deixat moltes més.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  8. Ei, a les parets del costat de l'Ermita d'Ulldecona hi anem a escalar molt sovint! I a la Serra de Godall també...
    El Delta de l'Ebre pot ser destí per molts interessos diferents, des del paisatgístic, passant pel gastronòmic i acabant per l'escalada, je je je...

    ResponElimina
  9. Gemma,
    Gràcies a escaladors/excursionistes, es van poder descobrir les pintures rupestres de l'abric del Godall. No se si pintures, però segur que en alguna de les teves escalades heu trobat fòssils, o pedres prehistòriques. Seria el més normal ja que les muntanyes tenen milers d'anys, oi?
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Doncs que sapigueu que m'heu fet venir moltes ganes de tornar-hi! jeje la veritat és que és un dels llocs de Catalunya que tinc més pendents de visitar, quan ens decidim a anar-hi ja us faré un mail demanant recomanacions, m'ho apunto eh? una abraçada :)

    ResponElimina
  11. El Delta es una de les zones molt boniques que tenim a Catalunya, molt diferent segons l’època del any, també estic d’acord amb l’Oscar i amb tu que m’agrada més els Pirineus, i l’Empordà, encara que no es poden comparar, ja que totes tenen el seu encant, sense parlar de la gastronomia
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Bet,
    Nosaltres també tenim ganes de tornar-hi. Segurament ho farem en una altra època de l'any per veure la varietat de colors que el paisatge ens ofereix.

    Mariàngels,
    Paga molt la pena fer una escapada i veure que es un paisatge totalment diferent al que estem acostumats (mar o muntanya).

    Sion,
    Jo quan dic que el meu paisatge preferit es l'Empordà, per descomptat no estic menystenint altres meravelles com els Pirineus o el Delta, i com molt bé dius, la gastronomia tant diferenciada d'una comarca a l'altra les fa totes molt i molt atractives.

    Una abraçada per les tres

    ResponElimina
  13. realment, el delta és una meravella. durant uns anys hi anàvem molt sovint i mai no me'n vaig cansar. i si t'aconsellen bé, trobes cada lloc per menjar...

    ResponElimina
  14. No es pot comparar amb res...cada indret de Catalunya té la seva màgia i taranna. I el Delta en té una que la fa diferent de les altres.
    Passejar en bicicleta pel Delta no té preu.

    ResponElimina
  15. Manel,
    Una meravella que convida a tornar-hi (els hi hem estat) amb un munt d'atractius, entre ells, per descomptat la gastronomia.

    Cristina,
    Efectivament es incomparable ja que es totalment diferent a la resta. No hi ha cap més paisatge a Catalunya que s'assembli.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  16. M'ha sorpres que heu anat a parar a la mateixa Masia Tinet que nosaltres fa uns messos i del que vaig fer una entrada a "Voltar i Voltar". Nosaltres varem estar molt comodes. El Delta es extraordinari. Fantastica cronica.

    Una abraçada

    ResponElimina
  17. El Delta de l'Ebre, és com dius tu Josep, la 3a zona que més m'agrada de Catalunya. Jo també em quedo primer amb l'Empordà, amb el seu interior i la costa, i després el Pirineu, però el Delta és una zona tranquil·la, agrària i plena de fauna que no es troba enlloc més. Una zona que esperem que per molts anys es conservi amb els seus 320km2 i que l'acció de l'home no malbarati un patrimoni natural com aquest. Una entrada molt bonica. Petons.

    ResponElimina
  18. Miquel,
    He repassat la teva crònica de fa uns mesos i coincideixo en tot amb el que dius. A la Masia Tinet ens vam trobar com a casa i el tracte rebut: fenomenal. Sens dubte hi tornarem!

    Montse,
    Coincideixo plenament amb el teu rànquing de comarques catalanes. M'agradaria però que la gent no fos tan bruta i mantingués el Delta una mica més net, es patrimoni de tots. I encara sort que no es de les zones massificades del nostre país!!.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  19. Quin post i quines fotos més boniques!! M'ha cridat molt l'atenció això del mirador "zigurat". Realment recorda eixes construccions babilòniques. M'entristeix veure que d'incívics n'hi ha pertot arreu. Si veieres com estan algunes platges "verges" valencianes!!! I això que ens en queden poquíssimes. Si t'agraden els espais naturals d'aquesta mena, segur que t'agradaria visitar el mirador de l'Albufera que hi ha a Sueca. A veure si feu una escapada per terres valencianes (si pot ser, que algun dia coincidesca amb cap de setmana) i ens veuríem. D'acord? Salutacions

    ResponElimina
  20. Francesc,
    Efectivament el zigurat recorda molt les construccions babilòniques i per això li van posar aquest nom al mirador. El tema de l'incivisme, lamentablement va en augment, ja que (encara que soni racista, no ho es) no son ni suecs ni islandesos els nous invasors.
    Ja mirarem a veure si hi ha possibilitat de fer una escapadeta (i que coincideixi en cap de setmana) per la vostra terreta.
    Una abraçada

    ResponElimina