ROMÉO ET JULIETTE

Aquesta extraordinària òpera en cinc actes de Charles Gounod, es va estrenar a París el 27 d’abril de 1866. Amb un llibret de Jules Barbier i Michel Carré, està basada en la tragèdia del mateix nom de William Shakespeare. Tot i l’èxit aconseguit a nivell popular quan es va estrenar, no va agradar a tothom, ja que molts van considerar que no estava a l’alçada de Faust, l’anterior òpera de Gounod.

Sigui com sigui, és una partitura magnífica i el cap de setmana passat vam tenir el plaer de gaudir de la darrera representació que els Amics de l’Òpera de Sabadell han dut a terme, en aquest cas, en el Teatre-Auditori de Sant Cugat.

D’entrada volem dir que sempre hem lloat la gran capacitat de treball de l’AAOS per tal d’oferir muntatges molt dignes amb uns pressupostos molt ajustats. En aquesta ocasió, l’escenografia, no sé si per motius de restriccions pressupostàries, era totalment espartana. Un escenari absolutament despullat d’elements, que obligava els intèrprets a un esforç extra ja que només comptaven  amb el suport escènic d’una encertada il·luminació i un vistós vestuari d’època. Els  únics elements decoratius que van aparèixer sobre l’escenari van ser una quinzena de làmpades penjades en el primer acte, per donar més versemblança a la festa del Palau dels Capulets; un elevador amb escala mecànica en el segon acte, que volia ser el balcó de Juliette; un parell de cordes amb roba estesa en el tercer acte; un gran llit en el quart i una llitera on moria Roméo i més tard Juliette, al cinquè.

Albert Casals i Maite Alberola

Davant de tanta austeritat, els cantants van tenir un problema important, que és l’enorme dificultat  d’escoltar-se ells mateixos dalt de l’escenari, ja que la veu es perdia per tot arreu davant la manca d’elements escènics. Cal afegir que la caixa escènica de l’Auditori de Sant Cugat és molt gran (amb diferència la major de tots els teatres on s’ha presentat aquesta versió de Roméo et Juliette).

Malgrat tot, vull destacar la gran Juliette que ens va oferir Maite Alberola, que tot i començar molt correcta i amb precaució, va anar creixent tal i com avançava la representació. El mateix podem dir del Roméo de l’Albert Casals, que va estar un pèl fred fins que va atacar l’Ah!, leve-toi soleil, se’n va sortir molt bé i a partir d’aquest moment va guanyar en seguretat i fluïdesa vocal. Tant la Maite Alberola com l’Albert Casals ens van oferir un quart acte ple de moments deliciosos i molt emotius. Sens dubte, i amb diferència, el millor de la nit.

La resta del repartiment, amb Àlex Sanmartí, Ángel Jimenez, Laura Vila, Júlia Farrés-Llongueras, Albert Desprius, Fabian Reynolds, Xavier Aguilar, Juan Carlos Esteve i Jorge Armando Jasso, van estar correctes, però per sobre de tots va sobresortir Toni Marsol, un baríton que cada dia fa millor feina dalt l’escenari tant en l’aspecte vocal com interpretatiu.

El Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès van estar, com és habitual,  molt correctes sota l’encertada direcció de Daniel Gil de Tejada.

Albert Casals i Maite Alberola,  Daniel Gil de Tejada,  Toni Marsol

 En el programa de mà d’aquest Roméo et Juliette, ja s’han anunciat els títols que formaran part de la propera temporada 2012-2013 de l’AAOS: Tosca de Puccini (novembre-desembre), Nabucco de Verdi (febrer-març) i  La Traviata de Verdi (abril-maig), a més del ja habitual Homenatge a la Sarsuela.