divendres, 7 de setembre de 2012

UNA DIADA DIFERENT?

Com cada any ens disposem a celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any la cosa es presenta força calenta, tant pel que fa a les reivindicacions nacionals com socials.

D’una banda hi ha els que donen per acabat un estat autonòmic centralista, ineficient i amb una distribució de la riquesa totalment injusta, i per l’altra els que creuen que encara hi ha marge de negociació per aconseguir un millor finançament i així poder pal·liar les cada dia més evidents mancances i discriminacions que pateix Catalunya. Dels que no són en cap d’aquest dos grups, és a dir, els partidaris de seguir tal i com estem ara, ja no en parlo, ja que aquests, els de sempre, voldrien que la “Diada” fos només una celebració folklòrica i descafeïnada.

Penso que la manifestació que es prepara a Barcelona per la tarda del dia 11 serà històrica, que hi assistiran milers i milers de ciutadans i que servirà perquè Europa i la resta del món visualitzin que aquí hi ha una vocació d’estat propi i un cansament de com s’administren els diners públics.

Manifestació del 10 de juliol de 2010
Però no ens enganyem, per molts milers que siguem, l’endemà dia 12 no passarà res, seguirem igual o com a molt haurem posat nerviosos a més d’un, però la cosa no anirà més enllà. Per què penso que no passarà res?, doncs senzillament perquè d’una banda no hi ha res en marxa que pugui canviar i quan dic res, vull dir res. Aquí el primer que necessitem és un hisenda pròpia, que tothom pagui els seus impostos a la hisenda pública catalana, començant per les grans corporacions.  Quan això s’hagi aconseguit, hem d’anar a la segona fase, administrar aquests diners i amb l’estructura política i administrativa que hi ha ara, no ho veig factible ni de bon tros. Polítics professionals, familiars i amics d’aquests “col·locats” a dit, despeses desproporcionades en tots els aspectes, això sí, funcionaris, classe mitja i pensionistes “pringant” per poder mantenir aquestes “castes”. Es fan retallades a les escoles i als ambulatoris però heu vist alguna retallada al Parlament?. La senyora presidenta  en declaracions a RAC1 ha dit que “ells” han ja han retallat molt els pressupostos del Parlament però això em sona igual que aquell diputat gallec que amb només 5.000€ mensuals no podia viure.

Davant d’això, ens diuen que si fóssim independents o tinguéssim un “pacte fiscal a la basca”, aniríem molt millor. Segur que sí, però també tinc clar que si tinguéssim més liquiditat, aquesta no serviria per millorar massa els problemes dels ciutadans sinó més aviat per a corregir “les retallades” que han patit parlamentaris, partits, sindicats i organitzacions empresarials (pobrets ho passen tan malament!).

La independència de Catalunya hauria de ser molt més que tot això. Hauria de ser perquè som una nació. Perquè sentim que formem part d’una cultura i una història diferent a la que ens han obligat a pertànyer per la força. Però és clar, per això es necessita una majoria parlamentària absoluta i, lamentablement, malgrat CEO’s i ANC’s, això no es dóna. Si la independència de Catalunya s’ha d’aconseguir bàsicament per motius econòmics, no anem bé. Només cal veure els resultats electorals. Quan vots creieu que aconseguirien ara els partits independentistes-sense- embuts en unes eleccions?, suposo que ho tornarem a comprovar aviat, perquè la situació actual ens abocarà a unes eleccions anticipades en qüestió de mesos. M’agradaria que d’una vegada  l’ambigüitat i el tacticisme quedessin arraconats i que els resultats fossin favorables a obrir un període que permetés a curt o mitjà termini una consulta amb un mínim de garanties. Però molt em temo que les coses no aniran per aquest camí. Tant de bo m’equivoqui!

No ens enganyem, actualment l’única opció que tenim és fer veure al món el que som i el que volem, i la manifestació de Barcelona hi contribuirà sens cap mena de dubte. Tant s’hi val si n’hi ha dos-cents mil, dos milions o vuitanta set mil "segons la policia", ningú dirà la xifra real perquè tampoc interessa a cap de les parts. És més, estic convençut que tothom, absolutament TOTHOM ja te fixada des de fa dies, una xifra bàsica de persones que diran que han assistit a la manifestació.

Per tant, del que es tractarà és de demostrar que hi ha gent, molta gent, que no vol seguir pel camí que ens obliguen a anar, que estem molt cansats i que som i volem ser catalans sense cap més afegitó. Que volem ser el proper estat d’Europa i que cada acte en què ho manifestem, com ja va succeir el 10 de juliol de 2010, és una passa més per aconseguir-ho.


Manifestació del 10 de juliol de 2010

27 comentaris:

  1. Bona declaració d'intencions, Josep. Però discrepo... que no passarà res el dia 12? Que tot seguirà igual? Penso que som nosaltres, els catalans que estimem la nostra terra, els qui hem de pensar que poden canviar les coses i... aviat! Com a mínim, espero que aconseguim que mitjans com TV1 o, fins i tot, Intereconomia, reconeguin que no ens abaixem els pantalons així com així!!! Visca Catalunya... lliure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte, no ens abaixem els pantalons, i qui pagarà els hospitals i les escoles si no ens envien els diners (els mateixos que ens els prenen a mans plenes)?. Vale, en parlaran, com tu dius TV1 i Intereconomía, diran que érem 102.500 i s'ha acabat. I després que?. Crec que cal tocar de peus a terra, avançar si, però amb el peus a terra, es l'única manera crec, d'aconseguir que un dia siguem majoria i puguem guanyar un referendum d'autodeterminació. Entretant a sortir al carrer tants cops com faci falta però, repeteixo, amb els peus ben a terra.
      Visca Catalunya lliure!!

      Elimina
  2. això és la història de l'estelada, per si ho vols reenviar també: http://www.vilaweb.cat/noticia/4037946/20120906/historia-lestelada.html
    http://youtu.be/jbGrVNuD6U4
    Hi serem tots!
    Rosa

    ResponElimina
  3. Ostres, Josep, m'has deixat asturada, això mateix penso jo!!! Jo ja no crec ni amb els d'allí ni amb els d'aquí, ni amb els polítics que ara van de rollo independentista, perquè farien igual que els que hi han ara, omplenar-se les butxaques i donar pel sac, i dic IGUAL! perquè sense dir noms aquests que ara prediquen l'independentisme ja han estat al poder en un moment o altre i han fet el mateix. O sigui que ja no ser què pensar, amb qui creure. Cada vegada que algú es posa sota les sigles d'un partit polític, des dels més bips fins al veí, se'm posen els péls de punta, penso, com poden ser tan burros!!!! Que no ho veuen? No ser quina és la solució, de veritat, estic ben perduda, i dolguda, molt, perquè el meu sentiment català no és cap dels que avui en dia em volen fer creure. El model basc? No ho ser, de portes en fora sembla el millor, però de porten en dins ara per ara també en tinc dubtes, no ser què fan, si fan com tots. Et seré sincera, porto massa temps amb la idea de marxar, cosa poc factible en aquest moment, però m'omple de tristesa que aquí ja no em senti com a casa, ho han espatllat tot, ja t'ho he dit, fins hi tot els de casa. Ja no hi crec! Gràcies per l'entrada!
    Que passeu un bon cap setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uyyy Gemma, no se ni per on començar. Comparteixo totalment la teva valoració dels partits i dels polítics, però no ens hem de deixar portar per aquesta colla d'aprofitats que viuen com Deu ara i pretenen seguir vivint de la mateixa manera en una Catalunya independent.
      El que compta es la força de la gent, que es visualitzi la imatge aèria de Barcelona a les 6 o a les 7 de la tarda amb tot col·lapsat per la gentada i que això ho vegin a tot Europa. S'ha de ser "gota malaia" i persistir amb aquestes reivindicacions, es l'única manera que se n'assabentin que som una nació i que volem ser sobirans. Per tant, hem de deixar de banda ressentiments contra tots aquells que "nos embaucan" tant en una direcció com en una altra. Hemde ser ferms en les nostres conviccions i mostrar-les pacíficament però amb claredat, respecte i convicció a tots aquells que no les coneixen encara.
      Una abraçada

      Elimina
    2. Tens tota la raó, Josep. Gracies per contestar! Endavant, sempre endavant!

      Elimina
  4. Firmo totalment el que manifestes, crec que no puc afegir res mes tret de la decepció constant que com a gota malaia va mermant las ganes de lluitar, sembla que res no serveixi per a res, que el fet de dir una i mil vegades que volem ser nosaltres mateixos no arribi a orelles de ningú, que fora del nostre país som criticats per la resta de comunitats que es pensen que anem de "sobraos" i que a mes ens neguem a parlar castellà, sembla una lluita perduda. Malgrat això hem penjat la estelada al balcó i per suposat hi anirem a la manifestació perquè mes val dos mes que dos menys. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que coincidim plenament. Ja se que el que dic es un pel dur per la situació que vivim, però el que no pot ser es que se'ns toregin tant els uns com els altres. Naturalment, com sempre, nosaltres estarem presents, tant se val si ens compten per cinc o per 0,3.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Jo crec que si passarà, i crec que a un termini no massa llarg, Catalunya serà independent. I em fa una mica de pena i em neguiteja una mica, perquè soc dels que es sent català i espanyol. Però tampoc ho veig com un desastre, i començo a preguntar-me si no serà el millor per tots, entre altres coses, per que ens puguem concentrar en els lladres i delinqüents de casa nostra. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo passés alguna cosa, però la veritat no tinc gaire confiança. De entrada, els partits catalans es barallen continuament entre ells, amb la qual cosa, des de fora no tenen massa feina. Mentre el tacticísme s'imposi (hi ho fa per golejada) al seny i a la generositat, no hi ha res a fer. El màxim que espero es que a la curta es convoquin eleccions avançadas i aleshores tot dependrà de Convergència (Unió ja dono per fet que es desmarcarà), però si Convergència no fa el pas, tot seguirà igual 2 escons amunt 2 escons avall pels mateixos partits.
      Una abraçada

      Elimina
  6. Només ens queda la "pataleta" estimat amic.
    Recorde de joveneta, 18, 20 anys, tots els 9 d'Octubre que hem eixit al carrer per fer constància de la nostra veu, la del poble, més endavant a Barcelona igual amb la Diada...


    Ara tot aquest manifest per reclamar drets i fer-nos sentir els trobe llunyans...quasi un bell somni d'un passat recent...una utopia.

    Pot ser estiga cansada de veure que no avancem gaire, de tant d'atac a la nostra cultura, de tanta globalització en tots els sentits...

    Quan m'insultaven diguent-me: "independentista" ers tot un honor per mi...ara ja només ens diuen que som 4 desgraciats...així marxa el País Valencià...

    Tu eixiràs al carrer i jo també en Octubre, però com tu dius...no passarà res amic, res...

    Una abraçada i gràcies per aquest manifest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja tinc una edat i no veig les coses amb la rauxa que les veia fa 20 o 30 anys. Aquí, sortosament no s'insulta ningú per ser independentista. Be, si, els quatre descerebrats que celebren sorollosament un triomf de la roja. Jo crec que es pot ser independentista o unionista i respecta a l'altre, però aquest país la paraula respecta no l'ha tingut mai en el seu vocabulari. Ens queda seguir celebrant les Diades Nacionals i com més siguem, més ens veuran els europeus i potser algun dia acabaran adonant-se que tenim dret a decidir el que volem ser.
      Una abraçada a tots els amics del País Valencià.

      Elimina
  7. No oblideu mai que els Països catalans son molts pobles, ojalà ferem pinya...
    Les Illes, Nosaltres, Vosaltres...fins l'Alguer aplega la llengua...però sembla que el que importa és la economia, no la cultura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vosaltres els Valencians, i els Illencs també, sou uns resistents que mereixeu tot el nostre respecte. Tant de bo arribi el dia que poguem anar tots junts en la mateixa direcció.
      Una abraçada i gràcies per comentar

      Elimina
  8. Hola, Josep i companyia, discrepo de tot el que has dit i t'han recolzat en una sola cosa.

    " Per què penso que no passarà res?, doncs senzillament perquè d’una banda no hi ha res en marxa que pugui canviar i quan dic res, vull dir res."

    Sabeu qui organitza la manifestació l'assemblea nacional catalana, i no solament ha organitzat això sinó que molts i molts catalans i catalanes estem treballant fa temps i seguirem treballant no solament per aquesta diada sinó per tot el que s'ha fet fins ara i tot el que és Fara desprès de la diada. Hi ha un full de ruta i molts documents i moltes hores a on tot està pensat i escrit. Perquè arribem a ser la Catalunya independent que molts de nosaltres, el dimarts com un acte més reivindicarem. L'endemà visiblement no serem independents però haurem fet un pas més en aquest full de ruta, un pas cap la catalunya lliure, gràcies. Podeu veure tota la informació a www.assemblea.cat

    Gemma Xufré

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma
      T'agraiexo molt el comentari i demano perdó (l'he tornat a copiar des del e-mail, ja que no se que ha passat que s'ha esborrat).

      Sobre el que dius lamento molt no ser tan optimista com tu. He tingut la paciència de llegir-me el full de ruta (lamentablement al meu parer, massa teoria)i no he trobat cap resposta al que jo havia plantejat en la meva modesta opinió. Hisenda catalana per quan? qui pagarà i qui no a Catalunya i a Espanya el seus impostos?, qui pagarà les pensions als jubilats que han cotitzat durant 40 anys a l'estat espanyol?, i mil més que se m'acudeixen.

      Sobre el referendum, lamentablement crec que, tocant de peus a terra, el perdriem per golejada si es fes ara, ja que els independentistes de cor (només cal veure resultats electorals) no superen el 30%, la resta ho son per motius econòmics i així no es construeix un estat. Sense comptar amb la campanya salvatge pre-referendum que hi hauria i que que posaria la por al cos de la majoria dels ciutadans, que molt probablement es farien enrrere. La feina feta per l'ANC està molt bé, i la pedagògica també però ens hem de preocupar més dels problemes de la gent (el que jo dic tocar de peus en terra) si volem que la gent voti SI a la independència. De totes maneres aquesta no passa de ser una opinió personal meva.
      Una abraçada i visca Catalunya lliure!

      Elimina
  9. Deu n'hi dó Josep. Si bé tinc la mateixa impressió que tu tan bé manifestes també és veritat que sóc una mica més optimista. Jo sempre acostumo a tocar de peus a terra i no em deixo dur per il.lusions impossibles. Crec que no tenim liders capaços de liderar al poble, que només veuen els interessos de partit i que si no fan front comú no hi tenim massa a guanyar...Però també crec en la força de la gent i en el ressò que estem tenint a nivell internacional.Es important que "si no ens deixen sommiar, no es deixem dormir", potser un dia acabin cedint...Hem de ser-hi, cridar...i sommiar...no?. Una abraçada!! I FELIÇ DIADA!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè, crec que coincidim molt. Mai hem de deixar de somniar i per descomptat no hem de dormir, perquè com vulgarment es diu, es la fotaràn.
      Demà, com cada any, com milers de ciutadans, hi serem, cridarem i somniarem!.
      Una abraçada i bona Diada per a tots!

      Elimina
  10. Josep,
    Les teves paraules són d'una gran saviesa, en l'anàlisi arribes al fons de la qüestió, no et quedes en el superficial, i ho acabes d'arrodonir en la resposta a la Gemma Xufré.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manel, gràcies per les teves paraules. Jo no se si tinc raó o no, el que si que et puc dir es que penso molt les coses i no m'agrada quedar-me en la part superficial, tot i que puc entendre que, lamentablement, es l'únic que "penetra" en el conscient de molta gent. Tots no som iguals però, i cerquem alguna cosa amb més substància, concreció i viabilitat, ja que si no la patacada pot ser definitiva.
      Una abraçada i bona Diada!

      Elimina
  11. Ves per on l'11 de setembre del 2012 no ha sigut una Diada més, ni tan sols diferent.
    La del 2012 ja ha passat a la història, ara cal que tots estigui a l'alçada del repte. El poble ha fet una gran servei al país i han servit als polítics que ens representen (ai senyor quin patir!)la més gran oportunitat de dir Passi-ho bé, encantat d'haver-lo conegut.
    A veure si estan a l'alçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dubto molt que els nostres polítics estiguin (encara que sigui una vegada) a l'alçada de les circumstàncies (d'on no hi ha no en raja). Només em va calgué veure'ls el mateix dia 11 al vespre amb el Cuní a 8tv, cadascun a la "seva bola", sense escoltar el que deien els altres i intentant imposar el seu discurs, algun més caspós que altra, això si. Molta, però molta feina pel davant... i molt poca predisposició a escoltar i dialogar. Ja veurem com evoluciona tot plegat, però el que si està clar es que ja res tornarà a ser igual que abans.

      Elimina
  12. Un día inolvidable y perfecto sin incidentes,saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suscribo totalmente lo que dices.
      Un abrazo

      Elimina
  13. Has estat profètic en el teu escrit. Desprès de viure l'11 de Setembre moltes persones com jo creiem que SI podrem arribar a viure en un estat independent i deslliurar-nos d'aquest estat que ens odia i ens fa la vida impossible.... però que malauradament no vol despendre's de nosaltres per seguir mamant.

    Ho tenim difícil, però ho aconseguirem.

    Catalunya nou estat d'Europa !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins fa poc temps pensava que m'agradaria veure en persona com el meu país esdevé un estat sobirà, però ho veia difícil i gairebé impossible. Ara, després dels darrers esdeveniments, segueixo pensant que es difícil però no impossible.
      Una abraçada

      Elimina