Dissabte passat vam anar al Romea a veure la recentment estrenada “Espectres” d’Henrik Ibsen.
El text d’Ibsen és totalment actual i malgrat algunes llicències de l’adaptació, per tal que paraula i escenografia es complementin, la versió que han fet el Carles Mallol i la Magda Puyo és força encertada.Sens dubte Ibsen és un dels autors més compromesos del segle XIX, de fet, Espectres va ser prohibida el mateix dia de la seva estrena a Berlin l’any 1881, i durant quinze anys no es va poder representar a Noruega per ser considerada una obra escandalosa i revolucionària. Com en molts altres textos , Ibsen fa d’Espectres una eina per atacar directament els valors tradicionals, la família, la religió i la hipocresia que dominava la societat de l’època.
La interpretació, molt bona, tot i que a mi particularment em va fer l’impresió que l’Emma Vilarasau en alguns passatges “sobreactuava”. Però això és una opinió que no vaig compartir amb la majoria d’assitents que van ovacionar-la de valent. El Jordi Boixaderas i el Mingo Ràfols molt correctes. La sorpresa per a nosaltres van ser els joves, Ramon Pujol molt bé (per a mi, el millor) en el seu paper d’Osvald i la Queralt Casasayas també molt convicent.En resum, una obra molt recomanable, per reflexionar durant i després de la representació.
Quina coincidencia, jo vaig anar diumenge 20, i coincideixo amb la interpretació de l'Emma Vilarasau, les meves companyes de feina que van anar tampoc van sortir gaire contentes amb la interpretació que ella va fer.
ResponEliminaJo vaig quedar una mica desabuda, potser va ser per les escenes que de les rialles una mica histèriques. No sé m'esperava una altre cosa. Però són opinions personals.
El tema si que era molt interessant.
Petonets parella
Josep,
ResponEliminaNo hi he anat i només em faltava llegir-te: La Vilarasau té una gran força dramàtica, però jo solo trobar-la exagerada i aquelles "AS" tan obertes! Ja sé que s'han de respectar tots els accents i que el català central n'és un més, però noi, de vegades la seva pronúncia m'espatlla el monòleg que, d'altra banda, sap dir tan bé.
Salutacions!
Pebbles i Glòria
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris.
La veritat, quan vaig sortir del teatre em sentia un bitxo estrany, ja que semblava que la Vilarasau habia agradat a tothom menys a mi. Jo la considero molt bona actriu, però màgrada més quan fa un paper com el que va fer a "un matrimoni de Boston" amb l'Anna Lizaran (aquesta és genial), en que no hi ha escenes on l'histerisme descontrolat hi tingui cabuda.