Ja havia arribat el dijous!. Teníem una altra cita amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. Aquesta vegada, els primers en arribar van ser la Txell i el Kike, amb la Paquita, la mare de la Txell (com us assembleu!). Després vaig arribar jo. L’Ester, aprofitant els minuts d’espera, va entrar al Caprabo a buscar alguna cosa d’última hora que li feia falta. Sí senyora!, d’això se’n diu optimitzar el temps!. El Rubén, la primera cara nova, es va acostar al grup i oh!, sorpresa!, coneixia la Txell, crec que van comentar que feien teatre junts a Mollet. Mira que n’és de petit el món, eh?.
Pocs minuts després, va anar arribant la resta del grup: la Gemma, l’organitzadora de la trobada; la Cristina, que ja va fent panxeta; la Sara Maria, aquesta vegada amb la càmera fotogràfica (molt bé!!); la Mar, que havia enviat un SMS: ja vinc, ja vinc!; l’Eva, de Terrassa (em sembla que cada vegada la tenim més convençuda per fer un blog); la Maria (ella sí que no té problemes d’aparcament, plega la bici i au! cap amunt), i tres cares noves més: la Susanna, la Xaro i la Natàlia. Benvingudes al grup.
Aquesta vegada, la Mireia s’havia promès que complicaria les receptes, però no, finalment ens ho va posar fàcil, i els plats que va preparar, d’aquells que surten bé a la primera, són aquests:
Amanida de primavera
Pastís de patata i carn
Pastís de maduixes naturals amb vainilla
Com sempre, va ser encantadora, molt comunicativa, i alhora que anava fent els plats, afegia recomanacions pràctiques i trucs. Fins i tot, ens va ensenyar com fer un cornet per poder escriure amb la xocolata. Aquí teniu la mostra que a ella li va sortir molt bé. I a nosaltres?. Ja ho practicarem!.
Com podeu suposar, amb 70 persones allà reunides, és difícil que hi hagi silenci tota l’estona, però mentre ella decorava el pastís amb les maduixes tallades, us ho ben asseguro, es va fer el silenci!, tothom estava embadalit mirant com ho feia.
Després de la classe, varem compartir uns minuts més amb la Mireia, amb les fotos (llàstima que no hi siguem tots, algú va haver de marxar abans), amb la dedicatòria de llibres i amb l’anunci que REPETIREM AVIAT!. Gràcies també a la Patrícia, que ja l’hem feta l’encarregada oficial de fer-nos la foto de grup.
Fins una altra !.
Com vam riure ahir! La Mireia és genial. Si, de fet, vaig anar a comprar al Caprabo un parell de coses que necessitava pel dinar de diumenge, tinc per convidats a uns amics, i, evidentment, no faltaran en el menú receptes de la Mireia Carbó.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva crònica i fins la propera.
Gràcies a tots i a totes, però especialment a la Gemma per organitzar tan bé la trobada.
Una abraçada
Ester
Glòria, bonica! Ens ho hem passat molt bé llegint aquesta meravellosa crònica d'ahir. Va ser tan divertida, tan plena de bones coses, de poder estar amb tu i amb tots els altres. Què bé! Ma mare està encantada de la vida i diu que el primer bloc que avui mirarà és el vostre, va quedar enamorada de tu!
ResponEliminaPetons bonica, dona d'ulls fantàstics!
Què ràpida! Jo estic preparant l'entrada... Passeu-vos per casa meva, hi teniu un premi!
ResponEliminaGloria, cada cop les teves cròniques superen a les anteriors i ets ja una experta en explicar be les coses.
ResponEliminaVa estar una reunió molt agradable, tant per la Mireia com pel grup i coincideixo amb la parella vermella, tens uns ulls preciosos.
Fins una altra...
Molt bona crònica! Tens tota la raó amb el silenci que es va fer a la sala mentre decorava el pastís... Nosalres haurem de practicar molt per fer les paperines tan ben fetes que ens va ensenyar a fer! Però com que som molt aplicades, practicarem, ho prometo!
ResponEliminaM'ha fet molta il·lusió coneixe-us a tots, m'ho vaig passar molt bé! Tot i que vaig trobar a faltar a la classe de la Mireia més personal masculí interessat per la cuina, ai ai ai...
ResponEliminaPer cert, jo ja he probat a fer la paperina i no m'en surto... sniff!
I com es fa la paperina per a decorar pastissos??
ResponEliminaGracies.
Ester,
ResponEliminaVa ser una trobada genial, com sempre. Ja ens explicaràs que faràs per als teus convidats, eh?.
Txell, Kike i Paquita
Va ser un plaer compartir la classe al vostre costat. Espero que la Paquita repeteixi i ens tornem a veure.
Ssra Maria,
Sóc una mica impacient i vull veure les fotos de seguida, per tant, només calia fer la crònica. Ja hi era posada.
Maria,
Jo intento explicar les coses tal com les vaig viure i m'agrada qque coïncidim amb vosaltres.
Gemma,
Era difícil el silenci, eh?. De fet, nosalttres erem els primers en riure amb les anècdotes de la Mireia.
Rubén,
Per a mi també va ser un plaer conèixer-te. Recullo aquí la proposta que has fet en el blog de la Gemma: posar cadascú la recepta que faci amb la base del pastís que ens van regalar.
A mi tampoc no em surt la paperina!
Anònim,
Es tracta de fer una paperina d'una manera especial, que fa que quedi tancat el vèrtex final, és a dir, que s'ha de tallar. De moment, tenim la teoria, no la pràctica. Ja intentarem explicar-ho millor.
Fins aviat a tothom!!
I tant que repetirem aviat!!!...Les classes de la Mireia son ja tota una tradició, eh??!!!...I és que arribaries a casa i ja et posaries a fer les receptes!!...És una gran comunicadora la Carbó!!...
ResponEliminaFelicitats per la crònica!!
Petunets,
Eva (terrassa)
Eva,
ResponEliminaJo també tinc ganes de fer les receptes però és que se m'acumula la feina!. Ja estic pensant fer un farcit diferent per al pastís!. A veure què trobo.
Fins aviat
glòria, em fas venir unes ganes de venir a aquests cursets! per raons de força major, aquest cop no he pogut, però a la propera prometo ser el primer d'apuntar-me!
ResponEliminafins aviat!
Magnífica crònica, Glòria! Ja que no vaig poder venir, com a mínim llegint les vostres cròniques em faig l'efecte de'haver-hi estat...
ResponEliminaPer cert, Josep: No hi havies d'anar, tu, també?
Evaaaaaaaaa: Karemos un bloc tuyo!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaManel,
ResponEliminaI tant que t'hi has d'apuntar, val molt la pena!. Ja saps, la Gemma de la cuina de casa fa la llista i tota l'organització, cosa que li agraïm enormement. A veure quan obre la propera.
Bona recuperació i fins aviat!
Enric,
Llàstima que no hi fossis, a veure si a la propera que no sigui en dijous t'hi pots apuntar.
Una abraçada
Enric,
ResponEliminaNo hi vaig poder anar perquè el mateix dia estava apuntat a una conferència sobre la ciutat romana d'Efes i a mi això de les pedres em tira moltíssim. Per cert en el Cafè de nit properament encetarem una secció dedicada a les "pedres", i esperem seguir comptant amb les vostres sempre agradables visites. De totes maneres espero assistir a la propera classe-trobada amb la Mireia, a ella ja la conec però a vosaltres encara no he tingut el plaer.
Sembla ser que va ser un èxit com totes les trobades. Ja estic impacient per veure aquestes receptes que tenen molt bona pinta.
ResponEliminaQui serà el primer o primera que la penjarà?
Moltes felicitats.
Eva
No dono a l'abast!!!
ResponEliminaTots teniu uns blogs tant fantàstics, que com dic al principi no dono a l'abast per anar visitant-los tots.
Ja et vaig dir en algún altre comentari que quan sigui gran(en el tema blogs, je je) vull se com tu :)
Fins aviat
Eva,
ResponEliminaVa ser un èxit, com les altres trobades que hem fet. He vist que no pots anar a la Boqueria, a veure si a la propera no hi faltes, eh?.
Xaro,
No t'amoïnis, aquesta sensació de no donar a l'abast crec que la tenim tots. Volem veure què hi ha de nou als blogs amics i no hi ha temps per tot!.
Fins aviat
Espero no faltar, ho dic en serio em va fer molta rabia veure que la reunió l'havien possat el mateix dia que les clases de la Boqueria.
ResponEliminaJa penjareu les receptes.
Una abraçada