SANT JORDI (o quan la tolerància surt al carrer)

Avui, com cada any per Sant Jordi, m’he agafat dia personal de festa a la feina perquè no volia perdre’m de cap de les maneres l’espectacle i l’animació que es viuen a Barcelona aquest dia.

M`he llevat aviat i després d’una dutxa reconfortant he entrat a Internet per tal d’esbrinar l’horari i els llocs on els diferents escriptors signarien llibres.

Després d’esmorzar, he sortit al carrer i he comprat la rosa (vermella, of course) per a la Glòria, que també s’havia agafat festa per al dia d’avui. Poc després hem començat la recerca d’alguns dels llibres que volíem.

Hem anat a la llibreria Ona de la Granvia on hem comprat “El monestir proscrit”, de la Maria del Carme Roca, amb la qual hem estat parlant sobre novel•la històrica i la importància que té que aquesta estigui relacionada amb Catalunya, ja que la nostra història és molt desconeguda per a la majoria.
Més tard hem anat passeig de Gràcia avall per tal que la Donna Leon ens signés el seu darrer llibre,“La noia dels seus somnis”. La Donna és una dona molt càlida i propera i al comentar-li que compartíem amb ella dues aficions: Venècia i l’òpera, hem parlat d’òpera, ens ha recomenat molt Tolomeo de Händel, que es representarà a Madrid el proper 14 de febrer i, fins hi tot, ens ha mostrat la seva agenda personal on tenia la data marcada per assistir-hi. Ha estat una conversa molt agradable i la Donna Leon demostra que malgrat els milers de llibres que ven, no li pugen els fums i és senzilla i cordial amb tothom.

Hem caminat rambla de Catalunya i passeig de Gràcia amunt i avall i hem comprat el llibre “L’últim patriarca” de la Najat El Hachmi (premi Ramon Llull). També és una noia molt agradable i molt integrada des de ja fa temps en la nostra cultura. Qui ens hauria dit fa uns anys que un premi literari tan important seria per a una noia que es diu Najat?.

Finalment, ens hem retrobat amb un vell conegut, l’Albert Salvadó, que ens ha signat el seu darrer llibre "L'informe Phaeton". L’escriptor andorrà ja és un clàssic per a nosaltres, ja que tenim un munt de llibres seus i gairebé tots signats. Amb ell també hem estat parlant de novel•la histórica. No ha volgut revelar en què està treballant actualment, ell diu que li agrada parlar de les coses fetes. Hem quedat, això sí, fins d’aqui a un any.

Ens han quedat, evidentment, molts llibres pendents, però amb aquests i algun més que encara tenim a la lleixa de “pendents de llegir”, ja fem per un quant temps.
I del Ruiz Zafón què?, doncs que quan “El joc de l’àngel” surti en català, el comprarem, entretant, tenim suficient “estoc” per anar fent, sense necessitat de fer el “joc” a l’editorial que no ha volgut fer el llançament simultani en castellà i català. Amb aquestes “tàctiques” (de marginar), és clar que la gent llegeix més en una llengua que en l’altra.

En resum, un Sant Jordi en què hem gaudit una vegada més de la conversa amb alguns escriptors, cosa que d’altra banda ells agraeixen, ja que el contacte que tenen amb els lectors no és el mateix que pot tenir un músic o un actor, que rep el reconeixement a la seva feina en el mateix moment en què la fa. I és que Sant Jordi, malgrat els anys, no decreix, sinó tot el contrari, cada any és major el nombre de persones que ho celebren amb llibres i roses, dos signes inequívocs que, malgrat tot, la sensibilitat, encara que sigui per un dia, segueix tenint “tirada”.