divendres, 23 de maig de 2008

CLASSE DE CUINA AMB EL PEP NOGUÉ

Ahir, tots nosaltres, Adrià, Maria, Mercè, Isidre, Jordi, Ruben, Cristina, Eva Urbano, Mita, Enric, Rosalisabel, Sara Maria, Txell, Kike, Susanna, Ester, Eva Montearriba, Gemma, Josep i Glòria, varem tenir el privilegi d’assistir a una classe de cuina del Pep Nogué, gran cuiner i assessor gastronòmic de la revista Descobrir Cuina, a l’Espai Consum del supermercat Bonpreu.


El Pep Nogué va néixer a la Canya, a la comarca de la Garrotxa, parla un català a la manera de Girona molt agradable d’escoltar, amb uns divertits entrebancs a l’hora de traduir al castellà.

Durant tota la sessió va ser un constant explicar i explicar, ara anècdotes, ara acotacions al marge de les receptes, ara experiències pròpies del seu treball en restaurants, bé, que és un molt bon comunicador, molt proper i que sap transmetre la seva passió per la gastronomia.

Ens va donar una recomanació bàsica: per tallar a la cuina, una bona fusta i un bon ganivet, fins i tot, va fer un rodolí: “per tallar un bon ciboulette, és imprescindible un bon ganivet”. Jo li afegiria moltes hores d’experiència tallant com les que té ell; nosaltres, per molt que cuinem, no arribarem a tenir mai la seva pràctica, però farem el que podrem.

Les receptes que ens va preparar, del número de maig de la revista, amb alguna variació en els ingredients, van ser arròs a la cassola amb bacallà, canelons de llagostins amb maionesa de porradell i full de xocolata i plàtan. Al final de la sessió, varem poder degustar els plats i si hagués de fer un podi, la medalla d’or en aquesta ocasió seria per als canelons. Els vaig trobar deliciosos i innovadors pel farcit que portaven d’albergínia escalivada, tomàquet cru, remolatxa cuita, llagostins i escalunya, tot lligat amb la maionesa de porradell.

Va començar per fer el brou per a l’arròs, i a partir d’aquí, sempre transmetent confiança, seguretat i sensació que dominava la situació, es va anar passejant per les diferents fases de preparació dels altres plats: ara fondre la xocolata per a les postres, ara cap al farcit dels canelons, ara tornava a l’arròs, ara cap a les postres una altra vegada.

Ens va ensenyar la textura de la xocolata fosa, tot passant-nos de l’un a l’altre la paella on ho havia fet i, perquè no hauria quedat políticament correcte, eh?, però si no, més d’un i més d’una hi hauríem posat el dit! Ummmmmmm! Que bona!. A l’hora de muntar les postres, com que hi havia una temperatura ambiental una mica alta, i molt caliu humà, va aprofitar per fer noves recomanacions per poder treballar la xocolata en aquestes condicions.

Com que tenim moltes fotos, hem fet una tria i seguint la idea de la Gemma, les hem col•locat en un slide, perquè les pugueu veure.


En resum, una tarda molt agradable, amb les explicacions del Pep Nogué i amb la companyia dels blocaires gastronòmics que cada vegada ens coneixem una mica més.

Finalment, moltes gràcies a l’Espai Consum del supermercat Bonpreu i a la revista Descobrir Cuina per haver-nos brindat l’ocasió de compartir aquesta sessió amb el Pep Nogué i, encara que sabem que és difícil, per nosaltres no hi ha cap inconvenient en repetir, al contrari!.

15 comentaris:

  1. Magnífica crònica Glòria, jo també estic d'acord amb tu que el millor plat, els canelons.
    I la penya? Quina llàstima..però res no està perdut encara i passi el que passi aquesta serà una de les millors temporades
    Ester

    ResponElimina
  2. Ei, el dimecres passat vaig provar els teus tronquets de carbassó i van quedar excel·lents. Avui he penjat la recepta i el vídeo al meu blog. Espero que hi donis un cop d'ull i me'n facis la crítica.

    M'encanten totes les cròniques que fas dels cursos de cuina. Si feu alguna cos el mes de juliol potser m'hi apunto (si no us fa res), em faria molta il·lu... Per cert, la idea de les fotos en slide és genial. El meu xicot m'ho va suggerir per un reportatge de les festes de maig i no li vaig fer cas... Potser et copio la idea per algun altre reportatge.
    Fins aviat,
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Hola amics!
    Quina enveja més gran. En Pep Nogué sempre m'ha semblat, des que el llegeixo a Descobrir Cuina un professional molt interessant...
    Moltes gràcies per socialitzar l'experiència!

    Salut!

    Massitet

    ResponElimina
  4. eiii!! Quina bona pinta!!!
    A més sembla fàcil de fer i tinc tots els ingredients a la nevera... Ja tinc deures per demà!
    Salut

    ResponElimina
  5. Glòria i Josep!!!...com sempre la crònica fantàstica!!...per mi el millor plat tb els canelons...que bons que estaven!!!!...I el Pep tot un professional...em va encantar!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. Glòria, parlava de la tarta fina de ricotta...Veig que he escrit el comentari on no tocava, ups!!!
    Per cert Josep, un plaer coneixe't

    ResponElimina
  7. Ester,

    Jo els canelons els faré segur, però a mi ja em va bé així amb els llagostins.

    Una vegada més, varem passar una bona estona, tot i que al final sempre marxem amb pressa.

    Anna,

    Em fa molta il·lusió que hagis fet la meva recepta dels tronquets de carbassó, i amb vídeo i tot!. Ara mateix vaig a veure-ho.

    Quan hi hagi una altra classe de cuina, ja t'ho diré, per si et va bé.

    Massitet,

    Sí que va ser una experiència molt interessant i ens agrada explicar-ho perquè ho pogueu veure els que no heu pogut venir.

    Rubén,

    Quan he llegit això he pensat que t'havies equivocat de blog, però més avall veig que el comentari anava per la tarta de ricotta. Si la fas, espero que us agradi.

    Eva,

    Veig que els canelons triomfen. A veure qui el fa primer. Segur que tu, si vas tan de pressa com a la focaccia...! Ja ens ho explicaràs!.

    Petonets per a tots i fins aviat!

    ResponElimina
  8. Ester,

    La Penya, una ll�stima. Suposo que els ha passat factura el cansament i la lesi� de Rudy per joc brut, l'any passat va ser el Madrid i aquest any el Bar�a.

    Ruben,

    Tamb� va ser un plaer coneixe't i a m�s, al menys aquesta vegada, vam aconseguir augmentar (una mica, no massa) el percentatge de quota masculina en una trobada culinaria.

    Fins aviat

    ResponElimina
  9. Hola Gloria! quina passada de classe. Aixó de l'espai consum esta molt bé.

    A veure si a la proxima venim les nenes de tarragona!

    Recordsssss

    ANNA DE LA VILA

    ResponElimina
  10. Es nota que ho passeu molt bé en eixes reunions. Ja m'agradaria poder participar-hi. Però ja em va bé disfrutar de les fotos i les receptes tan bones que hi feu. Salutacions.

    ResponElimina
  11. Què ràpids, jo tinc deures pendents d'aquest dia i del diumenge, vaig fer un curs de cuina amb ortigues... Prometo posar-me al dia quan més aviat millor.

    ResponElimina
  12. Gloria, guapa, que ve ho expliques tot.
    A més, dues receptes que he fet teves, la del rap amb pinyons i la tarta ricotta, un èxit, de debó.
    Petons i fins un altra dia.

    ResponElimina
  13. M'encanta l'slide! Josep, ja veig que aix� deles fotos ho domineu tots dos... ;) Sobretot, m'agrada la foto on sortim el Pep i jo, es nota que m'est� explicant alguna cosa interessant, oi?
    Moltes gr�cies per la cr�nica! �s un gust compartir aquestes tardes amb vosaltres :)

    ResponElimina
  14. Estimats! perdoneu el retard en escriure... no hem pogut abans (però ja ho diuen més val tard que mai!). Com la Sara Maria també tenim deures pendents. Espero posar-me al dia aquesta setmana.
    Fantàstica crònica i un plaer coneixer a en Josep!
    Petonassos.

    ResponElimina
  15. Anna,

    Si que està bé això de l'Espai Consum del Bonpreu, a la propera heu de venir, i aquí no s'acaba tant tard com a la Boqueria!.

    Francesc,

    Gràcies a un comentari teu la Gemma va pensar en fer els vídeos. Veus, tots hi hem guanyat!

    Sara Maria,

    A veure què ens expliques del teu curs de cuina amb ortigues !!!

    Maria,

    M'alegro que les receptes que has fet t'hagin agradat. A mi agraden molt les tartes i aquesta trobo que no és gens pesada. Quan vaig acabar, me n'hauria menjat un altre tros, però, ai! l'operació bikini no ho permet!.

    Gemma,

    La veritat és que el mèrit de l'slide és del Josep. Ja t'enviarem per mail la foto que dius amb el Pep. No es pot estar cada dia al seu costat aprenent coses, eh?.

    Txell i Kike,

    Esperem els vostres deures. No penseu que ens n'oblidem, eh?. Les vostres cròniques ja són un clàssic!.

    Petonets per tots

    ResponElimina