Ingredients:
- 200 g de farina
- 100 g de mantega
- 2 ous
- 3 cullerades d’aigua
- 250 g de formatge ricotta o mató
- 3 tomàquets grans vermells
- 1 albergínia
- Oli
- Sal
- Herbes provençals
- 100 g de formatge ratllat Gruyère o Emmental
- 50 g d’olives negres
Preparació:
Escalfar el forn a 200º, amb l’escalfor de dalt i de baix i l’aire, si es disposa d’aquesta funció.
Tallar les albergínies a rodanxes primes i sense rentar-les, salar-les i posar-les en una escorredora, perquè suïn i així no agafin excés d’oli quan es fregeixin.
Fer una pasta brisa amb la farina, la mantega i un ou sencer. Per fer-la, formar un volcà amb la farina a sobre del marbre, posar-hi al centre la mantega tova, l’ou, les tres cullerades d’aigua i una mica de sal i xafar-ho amb una forquilla. A continuació, incorporar la farina que hi ha pel voltant, sense treballar gaire la massa, que anirà agafant consistència de serradures. Llavors, treballar-la una mica més simplement amb els dits fins que quedi una massa ben lligada. Deixar-la reposar una hora a la nevera.
Eixugar les albergínies i fregir-les en oli ben calent. Tallar els tomàquets a rodanxes.
Per una altra banda, treballar el formatge ricotta o mató (millor si és ricotta) amb l’ou restant i les herbes provençals.
Estirar la pasta i cobrir el motlle on vulguem coure la tarta. Disposar-hi a sobre la barreja del formatge, posar a sobre les albergínies i els tomàquets intercalats, posar-hi el formatge ratllat per sobre i les olives negres.
Coure la tarta al forn, a 200º, durant uns 25 minuts.
Gloria.. te una pinta estupenda, de debó.
ResponEliminaLlàstima que no es pugui menjar virtualment, que sino, la resta de la gent no la veia ni en pintura. Tota per mi.. i la penya de casa.
Fins dijous..
Glòria, quan vulguis ens convides a casa vostra per fer aquesta tarta fina, ja portarem el vi!
ResponEliminaPetons bonica!
Un dels meus plats preferits són les coques de verdures amb formatge. Aquesta segur que la faig
ResponEliminaBon profit
Ester
En faig una de similar però amb formatge de cabra...la probaré sense dubte!!
ResponEliminaJo, la veritat, és que veig coses tan bones com aquestes i em vénen ganes d'enviar a la quinta forca el meu règim. Però no pot ser, que diumenge passat ja vaig "pecar" gastronòmicament parlant com a mínim fins al 3020... Com em passa en aquest i altres blocs, sana enveja de tenir temps per cuinar coses tan bones i abellidores. Enhorabona.
ResponEliminaA mi també m'encanten aquest tipus de tartes salades... és un bon recurs per a un sopar informal d'amics. I no n'he fet mai amb albergínia... ho provaré! A més, el ricotta m'encanta :)
ResponEliminaMaria,
ResponEliminaSort que no es pot menjar virtualment perquè si no, hauríem de fer hores i hores de footing per compensar(o anar en bici qui en sàpiga, jo no, je, je).
Parella vermella,
D'acord, però que el vi sigui del Baix Vallès, eh?.
Ester,
Fes-la segur, a més no és gens pesada de menjar, amb el ricotta queda molt suau i passa molt bé.
Anna,
Ja buscaré la coca que fas tu amb formatge de cabra, sempre va be fer variacions.
Francesc,
Hauràs observat que això del règim també ho tenim present per aquests blogs i procurem fer coses més lleugeretes, però un dia és un dia, i aquesta tarta és tan bona...!!.
Gemma,
Sí que és un bon recurs i a més, la pasta brisa es fa tan fàcil, que no dóna massa feina tot plegat, cosa també important, eh?.
Maria, , Txell i Kike, Ester, Anna i Gemma, fins dijous, a veure com quedem!.
Francesc, fins aviat (de moment, ho tens una miqueta lluny per afegir-te a les classes de cuina, no?).
Hola. Malauradament... sí. Estic al sud del nostre País i les comunicacions són una mica complicades. Però, com a mínim, tinc els blocs de cuina vostres i d'altres que visite que em permeten aprendre moltes coses de cuina que desconec. Jo no tinc la traça que demostres tu o la Gemma, per exemple per a fer totes eixes coses tan increïbles. De moment m'aconforme amb mirar (sort que això no engreixa, com tu dius!) i, de vegades prove alguna coseta senzilla i a voltes ix bé i d'altres, doncs, queda com una mena de quadre abstracte...
ResponEliminaPer cert, ara que parlem de la Gemma. Li vaig demanar que m'enviara la recepta de la "focaccia" aquella de la trobada de l'Iker i encara no me l'ha enviada. Supose que deu anar de bòlit preparant totes eixes coses tan bones que fa. No sé com pot fer tant amb la vida tan atrafegada que tots solem dur. Creus que tu me la podries enviar? Gràcies de bestreta.
Glòria!!!...em sumo a tots els elogis...quina pinta que fa!!...Jo tb en sóc fan de les tartaletes/quiches...ademés accepten qualsevol ingredient!!!!
ResponEliminaFins demà!!
Petunets,
Eva.
Francesc,
ResponEliminaNo hi ha cap problema,t'envio la recepta però no veig el correu al teu bloc. Envia-me'n un tu al meu gmail i t'envio la recepta. A veure si la fas i ens ho expliques, d'acord?.
Eva,
Moltes gràcies. A mi també m'agraden molt i són molt agraïdes.
Fins demà!!!
La veritat és que no sé com fer-ho amb l'outlook eixe. Si et sembla bé, me l'enganxes la recepta com un comentari al meu bloc o al teu i ja està. D'acord? És que no tinc massa traça amb la informàtica... ho sent.
ResponEliminaA mi també m'encanten aquestes tartes i, a més a més, les albergínies em tornen mico. Entenc que en Josep exclamés "brutal!"... Per cert, digues-li que vagi a veure el bloc d'en Ximo, que hi ha molt bones notícies per la temporada que ve al Palau.
ResponEliminaglòria,
ResponEliminaquina barra que téns, dius que jo no us deixo fer règim, però et sembla que aquesta tarta es pot resistir?
confesso que no n'he fet mai, de pasta brisa, per tal i com ho expliques m'animo a fer-ne. segur que el josep genia raó amb el seu comentari. felicitats!
Sento ahir, marxar ràpidament sense acomiadar-me. Va estar bé el curs, no? Petons
ResponEliminaHola Gloria, ahir vaig fer la tarta de ricotta, però vaig tenir un petit problema amb la mida del motllo. Em podries dir quina mida vas fer servir?.
ResponEliminaJo tinc dos un molt gran, el que regalaven a la vanguardia, i va ser on vaig començar a fer-ho i quan vaig posar el formatge i veia que la capa era molt primeta vaig fer el canvi a un altre més petit de 24 cm i no vegis que una mica més i em quedo sense tarta, però...amb sort ho vaig aconseguir, no he quedat gaire contenta perquè vaig veure que tot em quedava molt apilat, em van sortir tres capes de albergínies i tomàquets.
Ara quedar menjar-la, que ho farem aquest vespre.
Moltes g`racies
Eva,
ResponEliminaJo també vaig fer servir un motlle de 24 cm, d'aquells antiadherents que es desmunten i que queda el disc de base i l'aro arrissat (m'explico?).
Potser el problema és que la vas farcir una mica massa.
Després d'haver folrat el motlle, a mi em va sobrar una boleta de pasta brisa, però molt poqueta, que vaig posar al congelador, i pel que fa al farcit, jo només vaig fer una capa de cada cosa, i sí que quedava una mica abultadeta, a la foto es veu, però no va sobresortir res quan estava al forn.
Potser el problema va ser que hi vas posar una mica massa de farcit.
Ja em diràs el resultat final després de tastar-la.
Un petó