diumenge, 18 de maig de 2008

XI CONCURS DE CANT MANUEL AUSENSI

Ahir es va celebrar al Gran Teatre del Liceu, la prova final de l’XI CERTAMEN DE CANT PER A VEUS JOVES, PREMI MANUEL AUSENSI.

El primer premi el va guanyar la jove soprano canària Elisandra Pérez que va interpretar magníficament “Je suis Titania” de l’òpera Mignon, d’Ambroise Thomas. El premi penso que va ser merescut ja que va ser la millor, com a mínim, en la final.

El segon lloc va ser per a la madrilenya Saioa Hernández que va interpretar el “Sempre libera” de la Traviata de Verdi, amb bones facultats vocals, però un pèl accelerada.

El tercer premi va ser per a la barcelonina Tina Gorina que va cantar amb solvència “Pour le rang … Salut la France” de la Fille du Regiment de Donizetti.

De la resta de finalistes, hi va haver de tot. Mentre que els barítons Airam de Acosta i Jong-Hoon Heo van estar correctes i les sopranos Concepción Martos, Elena Rivera i Patricia Rojas van cantar amb convicció, el tenor Andeka Gorrotxategui va fer un “Nessum dorma” oblidable i a la soprano Maria Fuensanta Morcillo, després d’una correcta versió de “Ah non giunge” de la Sonmabula de Bellini, malauradament li va fallar la veu en les notes finals.

Els dos darrers intèrprets, la soprano cordobesa Auxiliadora Toledano, va cantar amb poc convenciment “Ah je veux vivre” de Romeo et Juliette de Gounod, particularment em va agradar molt més en el darrer Concurs Viñas; i el tenor Javier Tomé va cantar un “No puede ser” de la Tabernera del puerto de Sorozábal, millorable.

La Gala va comptar amb la guanyadora de l’Ausensi del 2007 Marta Mathéu que va fer una molt bona actuació interpretant “Piangete voi … Al dolce Guidami” d’Anna Bolena de Donizetti, “Depuis le jour” de Louis de Charpentier i “En el Vallespir” de Cançó d’amor i de guerra de Martínez-Valls.

L’orqestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu dirigida per Guerassin Voronkov va acomplir perfectament el seu paper en tot moment, i en la segona part, mentre el jurat deliberava, va interpretar l'obertura de la Forza del Destino, de Verdi.

Globalment va ser una gala interessant i vam poder sentir alguna veu realment prometedora enmig dels “habituals” estossecs i sorollets d’embolcalls de caramels d’alguns (massa) espectadors.

3 comentaris:

  1. Josep,
    Sana enveja em fas tot i que pel que ens dius en la teva detallada crònica, ningú et va emocionar.

    Sento això de l'Ah! non giunge i del Nessun dorma. De fet, en aquest cas, m'haurien fet patir.
    L'obertura de La forza del destino em sembla preciosa. Són coses obvies però que sempre s'han de seguir dient.

    ResponElimina
  2. Glòria,

    Gràcies pel teu comentari, penso com tu, quan a un cantant li falla la veu, els que ho estem escoltant ho passem malament. En cap dels dos casos però, semblava que la cosa pogués fallar, de fet ho portaven força bé, però el final del Nessun dorma no dona massa marge a l'intèrpret. Tot i que no hi va haver "emoció" en general, si que n'hi va haver en casos concrets, com el de la noia guanyadora, molt segura per la seva edat (24 anys) i dominnat la situació en tot moment. Suposo que l'any vinent la veurem en algun paper al Liceu (una part del premi era aquesta).

    ResponElimina
  3. Salvando a Javier Tom� los dos bar�tonos, el que cant� Herodiade mejor a�n que el que canto Ballo, y a Tina Gorina, el resto del concurso fue bastante lamentable. Incluyendo a la ganadora, calante en todo momento, y con unos agudos bastante ahogados.

    ResponElimina