L'ÚLTIM PATRIARCA de Najat El Hachmi

L’ùltim patriarca, és una novel•la de la jove escriptora d’origen marroquí Najat El Hachmi, que ha guanyat el premi Ramon Llull de narrativa d’enguany.

És el relat d'una rebel•lió contra l’estricte ordre establert en la societat, en aquest cas la marroquina, però que es pot extrapolar a molts altres indrets.
És la història, narrada en primera persona, d’una noia que explica des del naixement del seu pare, al Marroc, fins el moment en què ella entra a la universitat, a Catalunya.
Al llarg de les seves 332 pàgines, anem descobrint com són la societat i les tradicions de la terra del seu pare, i com evoluciona aquest personatge (el pare) fins a convertir-se en un ésser menyspreable i dèspota. També descriu quin és el paper de la dona en una societat que només li té reservat el rol de treballadora familiar que s’ha de plegar submisament a la voluntat del pare i, posteriorment quan es casa, a la del marit.

També podem veure com, dins d’aquest ordre establert, hi ha molts matissos, és a dir, els que saben valorar la dona (tot i que no l’alliberin del seu rol), i els que encara l’oprimeixen més.
Descobrirem, però, que igual que passa en altres cultures, no totes les dones estan disposades a seguir el camí que els han assignat prèviament.
En el cas de la protagonista, malgrat viure en un ambient brutalment claustrofòbic, no li costarà tant de sortir-se’n ja que ha viscut i ha anat a l’escola a Catalunya, la seva terra d’acollida, lluny del seu país. No obstant això, haurà de lluitar contra la rígida educació que se l’hi ha inculcat en l’ambient familiar, i la incomprensió de gent com la seva mare, que malgrat patir la brutalitat física i psíquica, no pot admetre que la seva filla pugui convertir-se en una occidental, trencant tota una tradició establerta des de fa segles.

És una novel•la escrita per una dona i en el que les dones tenen molt protagonisme.
És una lectura molt recomanable, narrada amb gran agilitat, i que personalment, em va enganxar des del principi.