dijous, 15 de maig de 2008

L'ÚLTIM PATRIARCA de Najat El Hachmi

L’ùltim patriarca, és una novel•la de la jove escriptora d’origen marroquí Najat El Hachmi, que ha guanyat el premi Ramon Llull de narrativa d’enguany.

És el relat d'una rebel•lió contra l’estricte ordre establert en la societat, en aquest cas la marroquina, però que es pot extrapolar a molts altres indrets.
És la història, narrada en primera persona, d’una noia que explica des del naixement del seu pare, al Marroc, fins el moment en què ella entra a la universitat, a Catalunya.
Al llarg de les seves 332 pàgines, anem descobrint com són la societat i les tradicions de la terra del seu pare, i com evoluciona aquest personatge (el pare) fins a convertir-se en un ésser menyspreable i dèspota. També descriu quin és el paper de la dona en una societat que només li té reservat el rol de treballadora familiar que s’ha de plegar submisament a la voluntat del pare i, posteriorment quan es casa, a la del marit.

També podem veure com, dins d’aquest ordre establert, hi ha molts matissos, és a dir, els que saben valorar la dona (tot i que no l’alliberin del seu rol), i els que encara l’oprimeixen més.
Descobrirem, però, que igual que passa en altres cultures, no totes les dones estan disposades a seguir el camí que els han assignat prèviament.
En el cas de la protagonista, malgrat viure en un ambient brutalment claustrofòbic, no li costarà tant de sortir-se’n ja que ha viscut i ha anat a l’escola a Catalunya, la seva terra d’acollida, lluny del seu país. No obstant això, haurà de lluitar contra la rígida educació que se l’hi ha inculcat en l’ambient familiar, i la incomprensió de gent com la seva mare, que malgrat patir la brutalitat física i psíquica, no pot admetre que la seva filla pugui convertir-se en una occidental, trencant tota una tradició establerta des de fa segles.

És una novel•la escrita per una dona i en el que les dones tenen molt protagonisme.
És una lectura molt recomanable, narrada amb gran agilitat, i que personalment, em va enganxar des del principi.

5 comentaris:

  1. Gràcies per la ressenya, Josep! Jo el llegiré aviat perquè l'he de corregir en braille i ja et diré què m'ha semblat. La veritat és que em feia una mica de por que no fos un muntatge de can Planeta, però es veu que, pel que he llegit i pel que dius, que no, que es tracta d'una bona novel·la.

    ResponElimina
  2. Bé, l'afegiré a la llista! Aquest Sant Jordi vaig tirar la casa per la teulada i tinc 4 llibres pendents per llegir (entre ells "un món sense fi", que val per 3 dels altres!), de manera que aquest s'haurà d'esperar a que acabi amb els altres :)
    Jo també tenia por com l'Enric que fos molta publicitat però no valgués la pena, però ja veig que no. Molt bé!
    Una pregunta, està ambientada a Vic?
    Enric, una pregunta per tu que no té res a veure: saps com i qui fa les traduccions al braile dels exàmens de selectivitat?
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. Enric,

    Tens raó, ja sabem com funcionen a can Planeta ("la pela és el primer"), però a mi m'agradat força la forma en que està narrada la història (molt planera) i naturalment la denúncia que hi ha al darrera.

    Gemma,

    Jo també tinc 3 o 4 llibres pendents, inclòs el Món sense fi.
    Vaig triar aquest perqué era "portable" per anar i venir de la feina i perquè m'interessava el tema. Pel Ken Follet, m'espero a fer vacances a veure si puc dedicar-li una mica més de temps i no haig de traginar-lo a diari. En quant a l'ambientació, pot ser Vic, tot i que no l'anomena en cap moment, s'hi refereix com "una capital de comarca".

    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Gemma: Aquesta tarda he començat a fer "investigacions" sobre aquest tema que em planteges i, al ser divendres, no he trobat a ningú que me n'hagi pogut treure l'entrellat, ja que depèn de la zona de l'Estat on es demana alguna transcripció al braille que ho fa un Centre de l'ONCE o un altre. Dilluns en sabré més coses i ja t'ho faré saber via e-mail.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Enric, t'ho agraeixo molt!

    ResponElimina