La Glòria m’ha regalat un disc que sabia que m’agradaria, ja que els intèrprets són dos dels meus cantants preferits i a més, canten ni més ni menys que Mozart, Rossini i Donizetti.
El disc, de duets va ser publicat per la Decca l’any 1999, amb el títol de Cecilia & Bryn – duets i s’inclouen fragments de Le Nozze di Figaro, Cosi fan tutte, Don Giovanni i Die Zauberflötte de Mozart, Il Barbiere di Siviglia i L’italiana in Algeri de Rossini i L’elisir d’amore de Donizetti.
El músic coreà Myung-Whun Chung va dirigir la Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, i, tant el baríton galès com la mezzo romana fan una autèntica exhibició de bon gust interpretatiu, desplegant totes les facultats vocals i la magnifica complicitat existent entre ells. A tot això cal afegir la simpatia amb què ho fan, ho sigui que gaudeixes i molt, escoltant el disc o veient els vídeos.
Per tant, se m’ha fet molt, però que molt difícil triar un fragment d’entre totes les àries que interpreten per incloure'l en aquest post, però finalment m’he decidit pel “Dunque io son” de l’acte I de Il Barbiere di Siviglia de Rossini.
El vídeo correspon a la presentació del disc que és va fer el 24 d’abril de 1999 al Glyndebourne Opera House del Regne Unit, en aquella ocasió amb la London Philharmonic Orchestra.
Aquesta grabació és de ja fa nou anys, però Rossini es immortal.
Espero que us agradi
-
Doncs sí, m'ha agradat molt. Com que no sóc gens entés ni en música ni en òpera, sempre em va bé aquests "tastets" de cultura musical de qualitat. Sempre fa "il·lu" que et regalen música, sobretot si és gent que t'estima. Salutacions.
ResponEliminaHola Josep, m'agrada molt el que he escoltat. Sempre és molt agradable quan et regalen alguna cosa i més si t'agrada. Petonets.
ResponEliminaAmics Enric i Eva
ResponEliminaLa Glòria sap que a mi m'agrada molt la música, i com que em coneix molt be els gustos, sempre l'encerta i això encara agrada més. I és que en el fons, el més compta, es compartir el dia a dia i compenetra-te amb qui el comparteixes.
Una abraçada
Encara que la Ceci no m'ho encerti sempre, en Bryn m'agrada molt i trobo "ideale" aquest duo.
ResponEliminaJo, abans, em pensava que en Rossini era l'autor de Il Barbiere...i no m'havia pres l'interès d'escoltar-ne altres coses, però quan, l'Enric em va començar a passar música de l'inventor dels "caneloni", vaig flipar. La seva Semiramide em va fer tant d'impacte que, durant un temps, no sabia escoltar res més.
Gràcies Josep!
Glòria,
ResponEliminaCelebro que per una vegada (i que no serveixi de precedent)t'hagi agradat un duet amb la Ceci.
I aprofitant que anomenes els "caneloni", jo de petit sentia parlar de "caneloni Rossini" i no entenia el per què del nom. Amb els anys, a més dels canelons, gaudeixo, i molt, com tu, amb Rossini.
Una abraçada
Aquí sí que m'has tocat ben tocat al bell mig del cor. Tinc el disc i el DVD, i aquest duet l'he escoltat centenars de vegades (i no exagero). La Ceci està SUBLIM!!! (I el Bryn també) :)), però és que la Ceci... Quina coloratura, déus!!!, i quina entrega, i quina manera de viure el personatge, i quina simpatia tan encomanadissa!!!
ResponEliminaPer cert, ja que la Glòria ha anomenat la "Semiramide", escolteu, si us ve de gust, el "Bel raggio lusinghier" punxant aquí
Josep,
ResponEliminaL'Enric ja n'ha fet una de le seves. He escoltat el "Bel raggio...". Està bé i la Ceci hi posa el cos i l'ànima. El meu únic problema es haver escoltat aquesta bellíssima ària per la Caballé...La diva en va enregistrar unes quantes que em costen d'escoltar per d'altres.
Bon cap de setmana!
Enric i Glòria,
ResponEliminaAbans de tot, gràcies pels vostres comentaris, llegint-vos sempre s'aprenen coses noves.
Sobre el "Bel raggio..." he escoltat diverses versions (Bartoli, Caballé, Anderson, Jaho i Blancas). Em semblen totes boníssimes, però per mi hi ha una diferència notable, mentre que la versió de la Ceci em sona molt "rossiniana", la de les altres em sembla "belcantista" (ara dec haver dit una animalada). No vull dir que una forma d'interpretar sigui millor que l'altra però jo veig aquesta diferència. De totes maneres vosaltres en sabeu molt més que jo i segurament em treureu de dubtes.
Ah! m'oblidaba dir sobre el video que he penjat, que la Bartoli m'agrada moltíssim, però la veu del Bryn és sensacional.
Una abraçada
Jo només dic una cosa: "Ceci: ti amo!!!" :))
ResponElimina