Quan vaig veure aquesta recepta al bloc de la Xaro, em va semblar molt atractiva i vaig pensar que la faria. Com que és un dels plats que hem tastat durant les vacances, a la tornada, és una bona ocasió per posar-la en pràctica.Ingredients per a 4 persones:
- Un quart de síndria (1,5 kg aproximadament)
- 500 g de tomàquets madurs
- Una ceba tendra
- Mig pebrot vermell
- Sal, pebre, oli i vinagre al gust
Preparació:
Treure les llavors de la síndria. Pelar els tomàquets (es poden escaldar dos minuts en aigua bullent per poder treure la pell més fàcilment), i treure’ls les llavors.
Rentar i tallar el mig pebrot i la ceba tendra.Triturar-ho tot amb la batedora elèctrica, fins que quedi ben fi. Ja fora de la batedora, amanir-ho amb l’oli, el vinagre, la sal i el pebre.
Deixar-ho reposar a la nevera un parell d’hores.
En el moment de servir, es pot decorar amb unes boletes de síndria. Jo hi he posat una mica d’ou dur ratllat.
Quina bona pinta...i és que el gaspatxo permet mil variacions: amb sindria, cireres, maduixes... Segur que estava boníssim!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Tal i com ja he dit al bloc de la Xaro, jo el vaig fer divendres al vespre per menjar dissabte per dinar. Tampoc no n'haiva fet mai, però el vaig trobar boníssim!
ResponEliminai aquest color tan roig que té és fantàstic, i sembla espesset, i menjat ben fresc t'ha de portar com a mínim al tròpic!
ResponEliminaVeien aquests comentaris potser m'animo a fer-lo
ResponEliminaEster
A mi no m'agrada el gaspatxo, però aquest sempre m'ha picat la curiositat i potser el provo després de veure la pinta que te aquest.
ResponEliminaPetonets,
Un placer conocerte, tienes un blog de lo mas interesante, por otra parte no me extra, el grupo de blogeros catalanes, sois un grupo mágnifico y preparadisimo. Enhorabuena por las fotos
ResponEliminaEi Glória, t'ha quedat genial!!!!!
ResponEliminaAmb l'ou dur també deu estar bo, oi?
Fantàstiques fotos!!
Una abraçada
Quin aspecte més bo! A mi, a casa, no em deixen que en faça. Diuen que el gaspatxo s'ha de fer amb tomata i no amb meló d'Alger (=síndria). En fi. Algun dia ens en faré i no els ho diré. A veure què passa. Salutacions.
ResponEliminaP.S. La foto diu "menja'm"
glòria, m'alegra veure que tornes a cuinar, i pel que fa al gaspatxo, m'has fet entrar moltes ganes de fer-lo, perquè veig que a tothom qui el prova li encanta.
ResponEliminaEva,
ResponEliminaSí que era bo, sí, tot i que nosaltres hem tardat a aficionar-nos als gaspatxos. Haurem de recuperar el temps perdut, ja, ja.
Enric,
Nosaltres el varem provar per les vacances i teníem ganes de fer-lo a casa. Només era una mica entretingut treure les llavors de la síndria, però ves què hi farem, paciència!.
Txell i Kike,
Sí que és veritat que va quedar ben vermell. A la Xaro li va quedar més rosadet, li haurem de preguntar per què.
Ester i Eva,
Proveu-lo de fer, a mi tampoc no m'agradava gaire el gaspatxo però ja li he trobat el gust, i aquest de síndria, és molt suau i refrescant.
Su,
Muchas gracias por tus elogios. Te descubrí desde el cullerot festuc, de Eva (no sé si sabes que significa el cucharón pistacho, ja, ja) y te visito asíduamente. Tu blog tiene unas fotos magníficas, felicita al fotógrafo, sobre todo por la foto de la tortilla y, como no, a la autora de la tortilla, tu madre.
Xaro,
Era boníssim, només que a mi em va quedar més vermell que a tu. Ho vaig fer igual, no sé per què deu haver estat així. En qualsevol cas, era deliciós. Avui per sopar en l'hem acabat.
Francesc,
Benvingut després de les vacances. Has de fer com l'Enric, que al bloc de la Xaro explica que els en va fer als de casa i no els va dir de què era, fins que van dir que era bo.
Manel,
Fes-lo, veuràs com us agradarà. La propera crema freda que faré serà el salmorejo. Ja t'ho explicaré.
Fins aviat
mmmmm fa una pinta!! jo aquest any ja no hi sóc a temps pq amb la boda ja no puc fer més coses però l'any vinent el poso a la llista de pendents. Es un plat per quedar-te amb els convidats!
ResponEliminaGloria sobre el sopar del museu egipci nosaltres no podem venir pq el dia 11 que es l'endema a les 12 es casa el meu cosinet Ramon i res que no puc pas arribar tard. Però un altre dia serà tu ves proposant cosetes que jo vaig mirant l'agenda.
Recòrdssss
ANNA DE LA VILA
nyam, nyam! Quin gaspatxet més alternatiu i refrescant per aquests dies! Me l'apunto!
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaDoncs res, comença a fer llista de plats per a l'any vinent!. Aquest és facilet, ràpid i dietètic. Què més podem demanar?.
Pel que fa a la trobada del Museu Egipci, per descompat que ens agradaria que hi fóssiu, però no us preocupeu, ja hi sereu a la propera, que si tot va bé, serà a la Fundació Alícia, la primera quinzena de novembre.
Quan us caseu?. Suposo que encara anirem "parlant", de totes maneres, que vagi tot molt bé i bon viatge a Nova York!
Fins aviat
Ruben,
ResponEliminaEstà bé això de qualificar-lo d'alternatiu, és una alternativa al gaspatxo de sempre. És molt refrescant i amb la calor, quan es perd una mica la gana, va molt bé per aportar vitamines.
Fins aviat
Aquest estiu jo també he preparat un gazpatxo de síndria però seguint un procediment ben diferent. Quan tingui temps ja en posaré la recepta al blog. Però he de reconèixer que no he aconseguit mai aquest color vermell tan intens i tan apetitós...
ResponEliminaSalutacions!
Anna,
ResponEliminaEspero la teva recepta al bloc. Jo el vaig fer com la Xaro, de Cuinetes, però el seu va quedar més rosat. Suposo que la meva síndria i el meus tomàquets devien ser d'un color més intens. En qualsevol cas, era molt bo.
Fins aviat
quina pinta!!!
ResponEliminaquin bon regust de boca m'està quedant amb el vostre blog!!!
em sembla que no trigaré a fer la recepta de la sindria!!!