dijous, 21 d’agost de 2008

VACANCES AGOST 2008 – OBJECTIU: ROMÀNIC

Sovint quan ens plantegem una sortida, una de les coses que cerquem (perquè ens agrada molt) és el romànic català.

Aquests dies d’agost que hem passat fora, per les comarques pirinenques de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, la Cerdanya, el Conflent i l’Alt Urgell, la visita d’esglésies romàniques, petites i no tant petites, ha estat un dels nostres objectius. I és que l’arquitectura romànica té un encant especial per la seva senzillesa i el relaxant silenci que es pot respirar en els seus claustres.

A Catalunya, després del preromànic (segles IX i X), arriba sota l’influencia dels mestres llombards, l’art que coneixem com a romànic (segle XI) i que posteriorment seria substituït pel gòtic.

Les esglésies de l’anomena’t “primer romànic” es caracteritzen per la seva senzillesa, generalment tenen una sola nau amb volta de canó, un absis, un campanar i a vegades un claustre. Poc a poc els murs es faran més gruixuts i compactes, amb un únic portal d’entrada i poques finestres.

A finals del segle XI i inicis del XII, en l’anomena’t “segon romànic”, s’utilitza pedra molt més ben tallada, la mida d’esglésies i monestirs creix i els espais interiors s’enriqueixen amb més columnes i escultures.

De les esglésies que hem visitat aquests dies, unes han estat per nosaltres un descobriment, però d’altres ja les coneixíem.

Hi ha esglésies i monestirs que mereixen un post apart i properament en parlarem més àmpliament, entretant, podeu fer un petit tast amb alguna de les fotos que hem fet aquest calorós mes d’agost.

10 comentaris:

  1. Bones Glòria! Gràcies pel teu comentari i la teva acollida! Felicitats pel teu blog i la teva recepte de meló amb pernil perque m'acava de solucionar el primer plat d'avui, no sabia que fer i tinc mig meló a la nevera una mica marginat així que provaré la teva recepte. Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Fent un símil gastronòmic, us diré que m'ha encantat aquest primer tast, que fa obrir la gana perquè augura un interessantíssim i posterior menú que espero amb candeletes.

    ResponElimina
  3. Unes fotos magnífiques! A mi també m'agrada molt l'art romànic. Esglésies senzilles, petits monestirs amb els seus claustres acollidors i assolellats... Però sovint em costa arrossegar a l'Aleix, que té gustos més contemporanis...
    Disfruteu de les vacances si us en queden i seguiu fent fotos tan esplèmdides.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Cris,

    Benvinguda al Cafè de nit i ara mateix et posem en els nostres enllaços amics, per poder visitar-te ben sovint.

    Espero que la sopa de meló us agradi, ara que fa calor venen molt de gust aquestes receptes.

    Et comento que a la banda dreta del nostre bloc hi ha una crida per a una trobada de blocaires. Mira-t'ho i si t'interessa, envia'ns un comentari en el post de la trobada.

    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Enric

    És molt difícil pasar de llarg sense parlar una mica de "joies" com Santa Maria de Vilabertran o Sant Miquel de Cuxà per posar només dos exemples. En els dos llocs ja hi haviem estat anteriorment, però repetir visita és un plaer.

    Anna,

    A nosaltres ens agrada molt el romànic i el gòtic però també la bona arquitectura moderna. És una meravella passajar per La Defense de Paris, l'Antigone de Montpellier, el Centro Direzionale de Nàpols, pels voltants de la Potsdamer Platz de Berlin, per la part alta de la Castellana de Madrid, i per molts altres barris moderns de grans ciutats. Cada època te les seves coses bones.

    A tots dos, gràcies pel vostres comentaris i fins aviat.

    ResponElimina
  6. Josep,
    Com quasi sempre coincideixo del tot amb vosaltres. El romànic és preciós i a mi sempre em remet a temps medievals. Heu visitat l'església de Caldes de Malavella. També és una joia d'aquest art tan sòlid.
    Teniu raó en que l'arquitectura és tota interessant. Les parts modernes de les ciutats que citeu són ja art però els segles l'acabaren d'enaltir. No cal dir que Londres, Nova York i tantes altres ciutats ofereixen mostres dels grans arquitectes d'avui dia.
    Celebro que sàpigueu aprofitar tant les vostres sortides amb aquestes sàvies combinacions de sensibilitats artístico-gastronòmiques. Que sigui per a molts anys, Josep i Glòria!

    ResponElimina
  7. Glòria,

    Gràcies pel teu comentari i per les teves indicacions. A nosaltres l'arquitectura ens agrada molt, l'antiga i la moderna i quan fem una sortida sempre intentem combinar més d'un motiu. Per cert, l'esglèsia de Caldes de Malavella no la coneixem, però la posem en la nostra agenda i l'inclourem en una propera sortida.

    ResponElimina
  8. Ei, quines fotos més maques, i quines joies que tenim al nostre país! Quina sort tenim que orgullosos en podem estar! Salut amics!

    ResponElimina
  9. Una mica més i ens trobem! Nosaltres hem estat a Prada i també vam anar a sant Miquel de Cuixà. Jo no sé posar les fotos als posts tan xules com vosaltes. Quan n'hi he de posar moltes, quasi sempre em queden una mica "rebolicades". Salutacions.

    ResponElimina
  10. Amics vermells,

    Efectivament tenim un país ple de joies.

    Francesc,

    La Catalunya Nord és magnifica i una gran desconeguda pels del sud dels Pirineus. En quant a les fotos és questió de temps i anar descobrint petits "trucs" per millorar les presentacions.

    Una abraçada a tots i fins aviat

    ResponElimina