dissabte, 9 d’agost de 2008

JUAN DIEGO FLOREZ , únic i espectacular

El passat 2 d’agost vam ser dels afortunats que vam poder seguir en viu l’actuació del tenor peruà al festival de Peralada. D’entrada, dir que una actuació en un espai obert no és la millor opció per captar tots els detalls d’una veu tan rica com la de Flórez, però un cop fet aquest incís, anem per feina perquè el concert va ser d’allò més bo.

L’OBC conduïda pel jove director italià Michele Mariotti, va ser l’encarregada d’acompanyar el tenor i de donar-li minuts de descans interpretant diverses obertures entre ària i ària.

El programa complet va ser el següent:

1ª part

Obertura de I Capuleti e I Montecchi (Bellini)
“A te o cara” de I Puritani (Bellini)
Obertura de Semiramide (Rossini)
“Tu sorda ai miei lamenti” de Donna del Lago (Rossini)
Pax de six de Guillaume Tell (Rossini)
“Asil héréditaire” de Guillaume Tell (Rossini)

2ª part

“La maîtresse du roi!... Ange si pur” de La Favorite (Donizetti)
Obertura de Don Pasquale (Donizetti)
“Partir deggi’io, t’amo qual s’ama un angelo” de Lucrezia Borgia (Donizetti)
Obertura de La Figlia del reggimento (Donizetti)
“Amici miei” de La Figlia del reggimento (Donizetti)

Juan Diego Flórez, va començar la seva actuació amb una versió adaptada (sense les altres veus que hi intervenen) del A te o cara. Tot i que se’l va notar un pèl fred (era la primera ària) ja es va veure ràpidament que la nit prometia emocions.

La següent interpretació de l’òpera Donna del Lago, ja va posar dempeus el públic i va deixar constància del bon gust interpretatiu de Flórez.

La primera part va acabar amb la complicada ària de Guillaume Tell, Asil héréditaire que va arrencar una onada extraordinaria d’aplaudiments.

La segona part no podia començar millor. La interpretació de La maîtresse du roi!... Ange si pur (versió francesa del famós Spirto gentile de la Favorita) va ser rodona, simplement perfecta i així ho va reconèixer el públic.

Tot seguit l’ària de Lucrezia Borgia, Partir deggi’io, t’amo qual s’ama un angelo que va tornar a aixecar el públic del seient, per la perfecta interpretació i la gran dificultat que comporta.

La traca final, com sempre, la va posar amb els 9 do de pit que requereix l’ària de La Figlia del reggimento, executats amb precisió i solvència.

Amb la feina feta, Juan Diego Flòrez va regalar 3 bisos: Una furtiva lagrima, Cessa di piú resistere, l’ària final de Il Barbiere di Siviglia i La Donna e mobile, amb allargament de notes que ens van fer vibrar i que va servir per posar un punt i final pletòric i espectacular amb un públic totalment entregat i novament dempeus.

El que van dir alguns dels mitjans informatius el dia següent: “Un tenor únic” (La Vanguardia), “Cap a la llegenda” (El Periódico), “Flórez arrassa a Peralada” (ABC), “Tenoríssim” (Avui), “Feina impecable” (El Punt).

Juan Diego Flórez va demostrar una vegada més que en el repertori belcantista (Bellini, Rossini i Donizetti) és un dels millors (per no dir el millor) que hi ha actualment, amb un fraseig perfecte (cosa de la qual no poden presumir-ne la majoria de cantants), amb una veu neta i potent i amb un gust exquisit en la interpretació. I tot això ho va demostrar amb un programa gens fàcil i que molts no s’atrevirien a fer, i encara menys a l’aire lliure. En resum, una vetllada sensacional i inoblidable.


ELS “FLORISTES” DE CAN GENÍS

Vam coincidir a la casa rural Can Genís de Peralada (magnífiques instal·lacions i millor tracte) un grup de persones que no ens coneixíem de res, però ens unia un mateix objectiu: JUAN DIEGO FLÓREZ. Tots vam assistir al concert i després del concert i durant l’esmorzar de l’endemà, vam estar xerrant d’òpera. La sobretaula de l’esmorzar va durar tres hores llargues, i a banda de contrastar opinions i d’intercanviar adreces, vam parlar dels propers concerts del Flórez i de la possibilitat de desplaçar-nos a València el proper 18 de novembre per assistir-hi.

A la foto, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, els “floristes” Lluís, Jordi, Josep, Jorge, Rosa, Montse, Cristina i Glòria. Gràcies amics per l’agradable sobretaula del diumenge 3 d’agost i fins aviat.


Aquí teniu l'ària "Pour mon âme" de "La Fille du Regiment amb els 9 do de pit.


-

8 comentaris:

  1. Ei, noctàmbuls!!!! Bentornats a casa!!!

    Fantàstica la crònica, tal i com ho devia ser el concert, del recital d'en Flórez. Magnífic i valent, el programa, però és que ara en Flórez està al màxim: ell se n'ha d'aprofitar i nosaltres, està clar, també.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Enric,
    Tot i que la "samfaina" està de vacances, ens alegra molt llegir els teus comentaris.
    Tens tota la raó, el Flórez està en el seu millor momemnt i és questió que l'aprofiti, i com tu molt be dius, que nosaltres el gaudim.
    El concert de Peralada va ser extraordinari i costa d'explicar-ho.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ei parella,
    mentre sento en Flòrez us escric. La seva bona veu entona el cos...
    Nosaltres les comencem ara les vacances però intentarem seguir-us si accedim a internet.
    Sino.. fins la propera

    ResponElimina
  4. Maria,

    Que tingueu molt bones vacances i ens retrobem a la tornada!

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Bon dia amics, sóc la Cristina, de València.
    Magnifica crítica d'un concert brillant. Espere que pugam compartir també el de novembre a València. A veure si tenim més sort i ens podem fer la foto amb el JDFlórez. Que gran professional (i simpàtic) el guarda jurat de Peralada!!.
    Una abraçada des de València

    ResponElimina
  6. Cristina,

    Gràcies pel comentari. A veure si hi ha sort i ens veiem el novembre a València, per ganes no quedarà.
    El guarda jurat de Perelada va ser força agradable, llàstima que l'organització tingués pràcticament segrestat el JDFlòrez i només s'hi poguessin acostar els de sempre. Esperem que a València sigui diferent.

    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  7. Josep i Glòria,
    Nosaltres encara no hem obert. Jo vaig tornar ahir i ja he repassat el que em faltava del "Cafè" d'ençà que estava tancat. Celebro molt que sapigueu disfrutar tant del que la vida ens dona.
    Estic d'acord amb vosaltres i amb l'Enric sobre tot el que dieu d'en Flórez. És un tenor de gran volada i està en el seu millor moment. A més, sempre canta el que li escau.
    Flors per en Flòrez, doncs.
    Ben tornats!

    ResponElimina
  8. Glòria,

    Benvinguda de nou(encara que parcialment). Tens tota la raó en gaudir del que la vida ens dóna. A més amb el Flórez ens ho vam passar d'allò més bé. I és el que tu dius, que el paio sap molt bé el que li escau i no se'n surt del guió. Ell és molt autocrític i no vol fer el que només podria fer "bé", i per tant, tan sols fa el que pot fer "molt bé".

    Una abraçada

    ResponElimina