dimecres, 3 de setembre de 2008

TONYINA AMB CEBA I VINAGRE




En una de les primeres visites que vaig fer al Samfaina d’Arts, vaig descobrir aquesta recepta, i ja l’he repetit vàries vegades. L’Enric ens explica que l’ha fet amb diferents tipus de vinagre. Jo la faig amb vinagre de cava i ens agrada molt.





Ingredients:

- Un tall de tonyina per persona
- Cebes
- Vinagre de cava
- Oli
- Sal
- Pebre

Preparació:

Salpebrar la tonyina.

Tallar la ceba a llunes no massa primes, amb quantitat suficient per fer una bona base.

Posar oli a la cassola i abans no s’escalfi del tot, tirar-hi la ceba, estofar-la i abans no agafi color, salar-la i posar-hi a sobre els talls de tonyina.

Afegir un raig de vinagre, tapar la cassola i deixar-la a foc suau fins que la tonyina sigui cuita. Cal vigilar perquè la tonyina triga molt poc a coure’s i si es fa massa, quedarà eixuta.
-

14 comentaris:

  1. Ai, Glòria! Que n'érem, oi?, de joves, quan vaig publicar aquella recepta! :)

    Tu em vas enviar un comentari signat com a Glòria perquè encara no teníeu bloc... Quins temps aquells! "Tempus fugit"!, Glòria! :))

    ResponElimina
  2. Apa, exagerat!!!, que tal com diu el tango, "seis meses no es nada"... o potser eren "veinte años"?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Glòriaaa! què tal? Ja veig que bé i plena d'energia! Sembla mentida, que les receptes senzilles lo exquisides que són. Aquesta tonyina amb ceba i vinagre és un plat de luxe!!

    ResponElimina
  4. Hola, hola!
    Nosaltres en fem una variant amb vinagre Fòrum, però coent les coses a banda.
    Per un costat, la tonyina a la planxa volta-i-volta. Per l'actra, deixem la ceba en una cassola amb oli fent-se a foc lent. Quan ja està gairebé feta una mermelada amb el seu propi sucre, li posem el "xorretó" de vinagre i ho deixem cinc minutets.

    Aquesta altra versió l'hem de provar, també...

    Massitet

    ResponElimina
  5. Quina casualitat, jo la faig casi com la Massitet perquè la tonyina m'agrada moooooolt però casi crua i sempre que l'he menjat en algún restaurant queda aixuta!!!
    Però provaré de fer-la com dius tu i controlant molt...
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Jo que cuino de primària, no vaig tenir cap temor de fer aquesta recepta. Jo hi vaig posar vinagre de Mòdena.
    Quan fem un plat axí, els que solem cuinar per sobreviure, quedem com qui sap què. Jo sempre aviso que una flor no fa estiu i torno a l'amanida, la pasta i la petxuga a la planxa.
    Amb afecte.

    ResponElimina
  7. Cuiners vermells,

    Així que vaig veure aquesta recepta, vaig pensar: la faig segur!. És ben ràpida de fer i molt agraïda, el resultat és excel·lent (ara que no ens "llegeix" l'Enric, no fos cas que li pugessin els fums al cap, ja, ja).

    Massitet,

    Moltes gràcies per la teva aportació. Segur que també la faig. Més o menys es pot trobar tonyina tot l'any (crec) però tinc entès que la temporada és a l'estiu, així doncs, encara hi sóc a temps i a provar la teva recepta!.

    Xaro,

    A mi les coses crues en general no m'agraden però la tonyina sí que trobo que ha d'estar molt poc feta. Quina casualitat que el Massitet i tu proposeu la mateixa recepta. La faré!.

    Glòria,

    Als que ens agrada una mica més que a tu cuinar, també trobem força gratificants les receptes com aquestes, quedes com "una senyora" sense haver de passar hores a la cuina.

    De moment, ja et coneixem dues especialitats, aquesta tonyina i els calamars de la Montserrat Seguí. N'esperem una tercera!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  8. Buenuuuuuuu...i a més no té espines!!!!! Ara sé pq al Josep li agrada!!! ;) L'hauré de provar!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  9. glòria, això de la tonyina amb vinagre no ho havia sentit, però m'imagino el gust i crec que deu quedar molt bé. l'aspecte, si més no, és sensacional.

    ResponElimina
  10. Eva,

    Has encertat, el Josep és dels teus: sí al peix, no a les espines!.

    Prova-la, val la pena.

    Manel,

    Jo tampoc ho havia vist fins que ho vaig descobrir al Samfaina d'Arts i ha valgut pena. Ho vull provar amb un altre tipus de vinagre, el Fòrum, per exemple, tal com diu el Massitet, a veure què tal. Amb el de cava queda molt suau.

    Fins aviat

    ResponElimina
  11. La tonyina fresca m'agrada molt i no sempre en trobe a Beneixama. Aquesta recepta ha de ser boníssima.

    ResponElimina
  12. Francesc,

    Nosaltres tenim bastant a prop el mercat i sempre que hi ha tonyina a la peixateria, en compro: no té espines (en honor al Josep) és peix blau (bo per al colesterol, ens hem de cuidar, je, je), i generalment la feia al forn i amb patatones. Vaig incorporar aquesta recepta i és de repetició.

    Fins aviat

    ResponElimina
  13. M'apunto la recepta! Troba que la tonyina lliga molt bé amb el gust àcid del vinagre ja que normalment és molt greixosa i l'àcid la fa més lleugera... i amb la dolçor de la ceba tens tots els gustos complets!

    ResponElimina
  14. Boníssim, l'apuntem perquè la tonyina és un peix que ens agrada moltíssim i la combinació és espectacular.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina