UN ANY SENSE LUCIANO

Luciano Pavarotti va néixer a la ciutat de Mòdena el 12 d’octubre de 1935 i lamentablement avui fa un any que ens va deixar.

Molta gent coneixia Luciano Pavarotti (fins i tot aquells a qui no els agrada l’òpera) ja que va ser un gran (en el sentit més ampli de la paraula) intèrpret que va popularitzar l’òpera fins a nivells insospitats gràcies a una gran personalitat i una capacitat de comunicació extraordinària.

Però anem a pams, el seu pare era un forner molt aficionat a l’òpera i va ser qui el va empènyer a estudiar cant. Ho va fer a la “Scuola Magistrale” de la seva ciutat natal, on va treballar com a professor de primària i on se’l va poder sentir cantar per primer cop, formant part del cor de Mòdena, juntament amb el seu pare.

El seu debut com a solista va ser el 29 d’abril de 1961 a l’òpera de Reggio Emilia, en el rol de Rodolfo a “La Bohéme” de Puccini. L’any 1963 va substituir el gran Giuseppe Di Stefano en aquest mateix paper al Covent Garden de Londres i aleshores la seva carrera es va disparar. La seva consagració a nivell mundial va ser en el paper de Tonio a “La fille du régiment” de Donizetti, que el va dur a ser portada al New York Times, després d’una actuació magistral al Metropolitan, on va haver de sortir a saludar fins a 17 vegades, segons expliquen les cròniques.

En els anys 70 va gravar un grapat d’òperes amb la gran Joan Sutherland sota la direcció de Richard Bonynge.

Considerat un dels millors intèrprets de Donizetti, va gravar també grans versions d’òperes de Bellini, Verdi o Puccini.

L’any 1990, la seva popularitat es va incrementar més encara amb el recital que va fer a les termes de Caracalla a Roma, amb els també tenors Plácido Domingo i Josep Carreras, coneguts des d’aleshores com “els tres tenors”, dirigits per Zubin Mehta. Aquest concert i els posteriors que van fer els tres cantants van aixecar moltes crítiques per part dels més “puristes” però va significar un augment molt notable d’aficionats a la lírica.

Va contribuir amb concerts benèfics a la reconstrucció dels teatres del Liceu de Barcelona i de La Fenice de Venècia. Durant diferents anys va organitzar festivals de música a la seva ciutat de Mòdena sota el títol de “Pavarotti and friends” amb la participació de grans estrelles del rock i destinant els fons obtinguts a causes humanitàries.

L’any 1996, a Torí, va tornar a interpretar la Bohéme amb la Mirella Freni, per celebrar el centenari de l’estrena d’aquesta òpera. Va seguir cantant òperes fins l’any 2004 en què es va acomiadar al Metropolitan de Nova York amb Tosca, també de Puccini.

Luciano Pavarotti va ser un tenor reconegut per la seva veu brillant, que va mantenir amb el pas dels anys, i pels seus aguts increïbles. Va ser un cantant amb una musicalitat extraordinària, la qual cosa li va permetre interpretar un gran nombre d’òperes amb una aparent facilitat, tot i la dificultat que tenien molts dels fragments que les composaven.

Es fa molt difícil il•lustrar la gran trajectòria de Pavarotti amb una interpretació concreta, per tant hem triat en primer lloc la meravellosa interpretació que fa del Spirto gentil de La Favorita de Donizetti (pel meu gust una de les millors que he escoltat), i després una gravació en directe del seu debut el 29 d’abril de 1961 interpretant Che gelida manina de la Bohéme de Puccini.