dissabte, 6 de setembre del 2008

UN ANY SENSE LUCIANO

Luciano Pavarotti va néixer a la ciutat de Mòdena el 12 d’octubre de 1935 i lamentablement avui fa un any que ens va deixar.

Molta gent coneixia Luciano Pavarotti (fins i tot aquells a qui no els agrada l’òpera) ja que va ser un gran (en el sentit més ampli de la paraula) intèrpret que va popularitzar l’òpera fins a nivells insospitats gràcies a una gran personalitat i una capacitat de comunicació extraordinària.

Però anem a pams, el seu pare era un forner molt aficionat a l’òpera i va ser qui el va empènyer a estudiar cant. Ho va fer a la “Scuola Magistrale” de la seva ciutat natal, on va treballar com a professor de primària i on se’l va poder sentir cantar per primer cop, formant part del cor de Mòdena, juntament amb el seu pare.

El seu debut com a solista va ser el 29 d’abril de 1961 a l’òpera de Reggio Emilia, en el rol de Rodolfo a “La Bohéme” de Puccini. L’any 1963 va substituir el gran Giuseppe Di Stefano en aquest mateix paper al Covent Garden de Londres i aleshores la seva carrera es va disparar. La seva consagració a nivell mundial va ser en el paper de Tonio a “La fille du régiment” de Donizetti, que el va dur a ser portada al New York Times, després d’una actuació magistral al Metropolitan, on va haver de sortir a saludar fins a 17 vegades, segons expliquen les cròniques.

En els anys 70 va gravar un grapat d’òperes amb la gran Joan Sutherland sota la direcció de Richard Bonynge.

Considerat un dels millors intèrprets de Donizetti, va gravar també grans versions d’òperes de Bellini, Verdi o Puccini.

L’any 1990, la seva popularitat es va incrementar més encara amb el recital que va fer a les termes de Caracalla a Roma, amb els també tenors Plácido Domingo i Josep Carreras, coneguts des d’aleshores com “els tres tenors”, dirigits per Zubin Mehta. Aquest concert i els posteriors que van fer els tres cantants van aixecar moltes crítiques per part dels més “puristes” però va significar un augment molt notable d’aficionats a la lírica.

Va contribuir amb concerts benèfics a la reconstrucció dels teatres del Liceu de Barcelona i de La Fenice de Venècia. Durant diferents anys va organitzar festivals de música a la seva ciutat de Mòdena sota el títol de “Pavarotti and friends” amb la participació de grans estrelles del rock i destinant els fons obtinguts a causes humanitàries.

L’any 1996, a Torí, va tornar a interpretar la Bohéme amb la Mirella Freni, per celebrar el centenari de l’estrena d’aquesta òpera. Va seguir cantant òperes fins l’any 2004 en què es va acomiadar al Metropolitan de Nova York amb Tosca, també de Puccini.

Luciano Pavarotti va ser un tenor reconegut per la seva veu brillant, que va mantenir amb el pas dels anys, i pels seus aguts increïbles. Va ser un cantant amb una musicalitat extraordinària, la qual cosa li va permetre interpretar un gran nombre d’òperes amb una aparent facilitat, tot i la dificultat que tenien molts dels fragments que les composaven.

Es fa molt difícil il•lustrar la gran trajectòria de Pavarotti amb una interpretació concreta, per tant hem triat en primer lloc la meravellosa interpretació que fa del Spirto gentil de La Favorita de Donizetti (pel meu gust una de les millors que he escoltat), i després una gravació en directe del seu debut el 29 d’abril de 1961 interpretant Che gelida manina de la Bohéme de Puccini.




8 comentaris:

  1. Gràcies per fer-nos arribar eixos comentaris tan interessants que ens enriqueixen moltíssim. M'ha encantat el post i les músiques que hi has posat. Crec que molts/es trobem a faltar Pavarotti.

    ResponElimina
  2. Francesc,

    Aquest post és un petit i senzill homentage fet des de aquest raconet que és "el cafè de nit".

    Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
  3. Josep, Molt bé aquest homenatge. No he posat les cançons. Ho faré en un altre moment en que tingui més temps.
    Es va morir un home d'aquells que cantarà tota la vida.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Grande, Grande, GRANDE, Luciano!!!

    Què més puc dir que no s'hagi dit ja d'aquest tenor inigualable?... Bé, una cosa sí diré, i és que precisament, de la "La fille du régiment", jo no he sentit una millor versió de "Ah, mes amis!" que la d'ell. I que em perdonin florezistes i kraussians, però cada cop que la sento cantada per ell no em puc estar d'exclamar interiorment: "Dallonses!!!"

    I aquesta "Gelida manina" del seu debut que el públic, sorprès (qui s'ho anava a esperar que sortís algun dia una veu tan privilegiada com aquella???), rep amb un "Ohhhhh!!!" gairebé irreprimible d'admiració?

    I aquell "Ideale", de Tosti, que acaba amb gairebé un plor contingut: "Torna, caro ideale, torna..."?

    És, a més a més, l'únic cantant d'òpera que m'agrada quan surt del seu repertori i demostra la ductilitat de la seva meravellosa veu cantant, per exemple, amb U2 "Miss Sarajevo", o aquell apoteòsic "New York, New York" amb Liza Minelli...

    I és... És Pavarotti, que "dallonses"!

    Gràcies, Luciano, per haver existit, i a vosaltres, cafeters noctàmbuls, per aquest emcionat record.

    ResponElimina
  5. Glòria,

    Opinem igual que tu, Luciano cantarà tota la vida.

    Enric,

    Gràcies pel teu comentari. Ja saps que nosaltres som "florezistes" i "krausians", però el dissabte vam estar escoltant precisament la Fille du Regiment pel Luciano i francament, tant el Florez com el Kraus ho fan de conya, però no superen ni de bon tros al bo del Pavarotti. De totes formes, amb el "Ah mes amis..!" s'han atrevit a cantar-ho i se n'han sortit, molt pocs, Pavarotti, Kraus, Rockwell Blake, Florez i algú altre, però poquíssims més, i és que 9 dos de pit seguits...

    Una abraçada amics samfainers

    ResponElimina
  6. Gràcies pel teu post, increïble. Estem d'acord amb vosaltres, la seva música sempre estarà present.
    Una salutació!!!

    ResponElimina
  7. Abans he deixat un altra comentari i, pel que veig, no ha sortit. Feia esment a les disset vegades que va d'haver de sortir a saludar un dels cops que va cantar Ah mes amis...Suposo que sabeu que tè un record Guinness.
    Salutacions!!!

    ResponElimina
  8. Delicias,
    Gràcies pel teu comentari, tant si és des de Buenos Aires com si és des de Barcelona.

    Glòria,
    Mercès per la teva aportació, no sabia lo del record Guiness, com tampoc sé si es veritat que va ser el primer que va cantar-ho en directe amb els 9 dos de pits en el segle XX, com també diuen algunes cròniques.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina