BANQUET ETERN I GENIAL

Quan escric aquestes línies encara estic sota la influència de les magnífiques sensacions que vaig tenir en la Trobada Blocaire d’ahir a la nit al Museu Egipci de Barcelona.

La gent va anar arribant a la cruïlla del Passeig de Gràcia i València a l’hora acordada i ens vam dirigir al Museu Egipci/Fundació Clos de Barcelona. En aquesta ocasió hi vam ser : el Francesc i l’Oreto (a la taula i al llit), la Sara Maria (delícies del rebost), la Núria (cocinarte) i la seva amiga Montse, que ha viscut molts anys a Egipte (Montse ens hem de tornar a veure i ens has d’explicar moltes coses), la Mar (baixa gastronomia), el Josep Àngel-Massitet (olleta de verdures), la Txell i el Kike, tot just aterrats de Berlín (la cuina vermella), la Xaro i la Laia (cuinetes), la Cristina (vida culinària) i la seva mare, l’Enric (samfaina d’arts) i l’Anna Maria, entusiasta de la civilització faraònica, la Gemma (la cuina de casa), l’Eva (el cullerot festuc), la Glòria i el Marc (la cuida de cada dia – de Keuken van elke dag) benvinguts al grup, la Sílvia (deliciosa Martha) i les seves amigues Clara i Laia, l’Eva-Pebbles (converses a la vora del foc), el Lluís-Tiriti (tiritinyam), la Maria, el seu marit i la seva amiga Maite i nosaltres, Glòria i Josep (el café de nit). Espero no haver-me deixat ningú.


Al vestíbul del Museu, davant la impressionant imatge de Ramsés II, vam començar una aventura fabulosa. La Núria Castro, egiptòloga del Museu Egipci i gran experta en la vida quotidiana i social de l’antic Egipte, ens va guiar en un viatge a més de 4.000 anys d’antiguitat. Ens va parlar de costums i tradicions, de deus i persones, de reis i treballadors, de la història i de la vida del dia a dia dels antics egipcis.

Ens va dur en un recorregut sensacional per les diferents estances del museu mostrant-nos objectes i imatges relacionades amb la vida a l’antic Egipte i centrada en la gastronomia i els hàbits alimentaris d’aquell poble.

La Núria ens va parlar dels olis i els cereals, del vins i les cerveses, de les fruites i verdures, de la carn (bàsicament d’aviram) i del peix de riu. En resum, de tot allò que estava relacionat amb la dieta alimentària, que com es pot veure, és l’origen de la nostra dieta mediterrània.

En tot moment, la Núria va guarnir les explicacions amb un munt d’anècdotes i d’històries paral·leles que feien que aquestes fossin no solament il·lustratives i didàctiques sinó també agradables i divertides.

Jo sempre he pensat que no hi ha temes interessants o avorrits, sinó persones que expliquen els temes i que te’ls fan interessants o avorrits. La Núria pertany sens dubte al primer tipus, la dels bons comunicadors que et fan creïble el que transmeten, perquè ho senten i ho viuen cada vegada que fan l’explicació.

Un cop finalitzat el recorregut, i tornats al segle XXI, la Gemma Castro, especialista en alimentació de l’Antic Egipte, ens va explicar en que consistirien els tastets que tenien preparats, faves seques, soja, puré de cigrons, blat, espàrrecs, cogombrets, cebetes, pollastre, figues amb pernil d’ànec, peix i per postres poma al forn, vi dolç amb magrana i dàtils amb fruits secs, i per beure, aigua, cervesa (en aquesta ocasió catalana) i vi d’elaboració pròpia, però amb l’advertiment que entra molt bé i pot tenir efectes “secundaris”.

Després de fer-nos la foto ja tradicional d’aquestes trobades, vam seguir xerrant al carrer i ens vam acomiadar fins la propera ja que aquest viatge a l’antiguitat ens va agradar molt, no tan sols pel viatge en sí, sinó també per haver-lo compartit amb un grapat d’amigues i amics.


Podeu trobar més cròniques de la trobada a:

http://alataula.blogspot.com/
http://delicies.blogspot.com/
http://samfainadarts.blogspot.com/
http://tiritinyam.blogspot.com/
http://elcullerotfestuc.blogspot.com/
http://lacuinadecasa.blogspot.com/
http://lacuinavermella.blogspot.com/
http://deliciosamartha.blogspot.com/
http://cocinartesnur.blogspot.com/
http://olletadeverdures.wordpress.com/


-