dilluns, 13 d’octubre de 2008

TARTA DE XOCOLATA A LA TARONJA

Aquesta tarta de xocolata fa molt temps que la vaig veure al blog campo di fragole però encara no l’havia feta.

El divendres, dia de la trobada al Museu Egipci, vàrem passar el dia amb l’Oreto i el Francesc i abans d’anar cap allà, vàrem estar a casa fent un cafetó. Com que el Francesc és molt xocolatero, com jo, vaig pensar que era una bona ocasió per preparar aquesta tarta. Té una base semblant a la pasta brisa, una capa de xocolata cremosa i una cobertura cruixent a sobre. Els va agradar molt i a nosaltres també!.


Aquesta és la recepta:

Ingredients:

Per a la base :

- 225 g de farina
- 40 g de sucre llustre
- 125 g de mantega freda, tallada a làmines
- 2 rovells d’ou
- 2 cullerades d’aigua freda

Per al farcit:

- 3 ous
- 1 cullerada de ratlladura de pell de taronja
- 160 ml de nata
- 165 g de sucre
- 60 g de xocolata negra fosa
- 2 cullerades de cacau amarg
- 2 cullerades de Grand Marnier

Per a la cobertura:

- 140 g de xocolata negra per fondre
- 60 ml de nata

Preparació:

Per fer la base:

Escalfar el forn a 180º, amb l’aire, si es disposa d’aquesta funció.

Tamisar la farina i afegir-hi el sucre i la mantega freda tallada a làmines finetes. Barrejar-ho amb les mans i formar com unes engrunes, afegir els dos rovells d’ou i les dues cullerades d’aigua. Treballar-ho ràpidament fins que la massa quedi lligada, formar una bola, embolicar-la amb paper film i posar-la a la nevera durant una hora.

Transcorregut aquest temps, estirar la massa amb el corró, tenint en compte de posar farina a sobre el marbre, perquè no s’enganxi la massa. Folrar amb la massa un motlle baixet que tingui la base desmuntable, posar a sobre un full de paper de forn i posar-hi llegums seques a sobre, perquè no s’infli en coure’s. Posar la tarta al forn durant 10 minuts. Passat aquest temps, treure el paper amb les llegums i tornar a posar la tarta al forn durant 10 minuts més, fins que quedi dauradeta.

Per preparar el farcit:

Fondre els 60 g de xocolata negra al bany maria o al microones. Si es fa al microones, fer-ho a cops de 20 o 30 segons, remenant cada vegada, perquè la xocolata no es cremi.

Batre els ous amb el sucre, la pell de taronja, la nata, la xocolata fosa i el licor.

Farcir la tarta amb aquesta preparació i coure-la al forn durant 30 minuts aproximadament, vigilant que el farcit quedi ferm. Quan està al forn, el farciment s’infla, però quan es refreda, es torna a aplanar.

Una vegada cuit el pastís, treure’l del forn i deixar-lo refredar.

Per a la cobertura:

Fondre la xocolata amb la nata. Abocar-la per sobre de la tarta i cobrir-la completament. Deixar-la a la nevera fins al moment de servir-la, per a que la cobertura s’endureixi.
-

22 comentaris:

  1. Ooooh! Glòria, és espetarrant aquest pastís!!! ha de ser bo de caure les llàgrimes!
    Quina sort en Francesc i Oreto de poder menjar-la!
    petons bonics!

    ResponElimina
  2. Molt original aquesta decoració, com si fos una selva negra, però en aquest cas, blanca i negra...la combinació amb la taronja...ja se sap, boníssima.

    un petonàs!

    ResponElimina
  3. Encara menys mal, doncs ara per l'estació de la tardor i l'hivern, aquestes caloríes queden amagades -no dic acumulades-. De segur que menjar aquest pastís amb aquesta gran parella ha estat d'alló tant "dolç". Fins aviat¡ josepb

    ResponElimina
  4. Gloria,
    veig que ja has fet els deures i has penjat aquest fantàstic pastís.
    Aquest cap de setmana vindràn uns xocolatoadictes a casa i ja sé el que menjarán.

    Ptnts

    ResponElimina
  5. Glòria...t'ha quedat fantàstica!!! Ja tenia ganes de veure com era...i no m'ha decebut pas!!! Ha d'estar boníssima!!! Preciosa la presenctació amb aquestes virutes de xoco...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. Podem donar fe que estava boníssima. Sí, ho confesse: sóc molt xocolater i aquest magnífic pastís em va semblar una delícia. Tot era boníssim, des de la pasta al farciment i la combertura. El sabor suau de la taronja en combinació amb la xocolata era una passada. Gràcies Glòria (i Josep) per aquesta estona tan dolça i agradable. Oreto i Francesc

    ResponElimina
  7. Parella,

    És que la xocolata és un vici!. A veure quan la tornem a fer!.

    Anna,

    Aquestes virutes les vaig descobrir a la Boqueria, el dia que vàrem fer la passejada amb unes quantes blocaires abans de la classe amb l'Iker.

    Josepb,

    Amb uns quant abdominals queda solucionat el problema de les calories afegides!.

    Xaro,

    Espero que als teus convidats els agradi. Ja m'ho explicaràs.

    Eva,

    Moltes gràcies. Eh que fa caure en la temptació?.

    La combinació de xocolata i taronja m'agrada molt!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  8. Francesc,

    "Això és massa per a la carabassa", ja, ja.

    Responia els comentaris que tenia, abans de marxar cap a la feina, i quan publico, em trobo el teu!. Quina activitat!.

    Va ser un plaer compartir el pastís i el cafè amb vosaltres!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  9. Jo també estava esperant aquest pastís... És espectacular! Quina pinta mare meva!!!!
    I només apte per a autèntics xoco-addictes, eh? T'asseguro que aquesta caurà ben aviat! ;)

    ResponElimina
  10. Tengui, jo aquest ja l'he fet algun cop, o algun de similar, la combinació de xocolata i taronja és de les que més m'agrada
    Un petó
    Ester

    ResponElimina
  11. M'acaba de caure la bava sobre el teclat...

    ResponElimina
  12. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhh quina passada!!! A mi tambè m'agradaria moltísssim!!jejej

    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  13. Això te una pinta que es massa, m'encanta la combinació de taronja amb xocolata.
    Records.

    ResponElimina
  14. Quin pastís... quan ho vas comentar no m'ho imaginava però ha valgut la pena esperar. Aquest segur que el faré, al final em faltaran dies, per tantes coses tan delicioses.
    Petonets,

    Eva

    ResponElimina
  15. glòria, quina meravella de pastís i de presentació, aquest diumenge tinc un compromís i ja he decidit fer-lo. per cert, el guarnimetn el vas fer tu o el vas comprar, i on?
    gràcies a aquest post també he posat cara a l'oreto i el francesc, perquè en totes les cròniques del sopar etern surten a la foto, però cap ha posat un peu de foto perquè els poguem identificar.

    ResponElimina
  16. guau! Quin pastís!! Fa venir salivera només veure'l. Trobo perfecta la combinació taronja - xocolata! Me l'apunto!

    ResponElimina
  17. Gemma,

    Gràcies per posar-me "bona nota" per aquest pastís!. A veure si us agrada, que tu poses el llistó molt alt!.

    Ester,

    Ara que ho dius, em sembla recordar que alguna altra vegada ja ho havíem comentat que això de la xocolata i la taronja fan bona combinació, oi?

    Mar,

    Vigila que no es faci malbé el teclat, que si no trobarem a faltar les teves cròniques, je, je.

    Núria,

    Posa'l a la llista per quan t'ho permeti el senyor Montignac. Suposo que aquesta és la causa del condicional "m'agradaria", oi?

    Teresa,

    A mi també m'agrada força. Haurem de buscar altres postres amb aquests ingredients.

    Eva,

    A veure que diuen a casa quan el facis. És veritat que hi ha moltes moltes coses bones per fer. Quina feinada!

    Manel,

    Moltes gràcies. El guarniment el vaig comprar a la Boqueria, en una parada que es diu Xocolatl. Si en vols, com que el divendres ens veiem a can Lienas, i jo treballo bastant a prop de la Boqueria, te'n puc portar. Va en bosses de quart de quilo i crec recordar que costen uns 3 euros més o menys. Ja t'ho dic, si en vols, m'ho dius sense manies.

    Ruben,

    També sou xoco-addictes, oi?. doncs, vinga, a veure què us sembla aquest pastís.

    ResponElimina
  18. No sóc cap entusiasta de la xocolata -tot i que m'agrada, eh?-, però trobo que combinada amb taronja fan un maridatge perfecte. Fantàstic pastís i decoració de pastisseria! L'enhorabona, Glòria.

    Per cert, qui són aquesta parella que darrerament surten a tants "posts"? :))

    ResponElimina
  19. M'heu deixat amb la boca oberta. Quin pastissàs. Aìxò és d'alta reposteria. Quina ricura. Currat, currat.
    Salut!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  20. Enric,

    Si no t'entusiasma la xocolata, mira el cantó positiu: calories que t'estalvies!.

    Segueix buscant que em sembla que aquesta parella encara torna a sortir en algun post més, ja, ja.

    Olles i somriures,

    Ei, que no és gens complicat, eh?. Es veu una recepta molt llarga perquè jo m'enrotllo molt per explicar-ho tot com jo ho he fet, però no costa. A veure si t'animes a fer-lo.

    Fins aviat

    ResponElimina
  21. CULLERES GLORIA!!!!!
    vols dir que no hauries de posar una pastisseria?...faries la guitza a XOCOA i altres especialistes!intentare fer-lo dissabte vinent per l*aniversari de la laia (7 anys), pero tenint en compte que tu hi seras no se si sera massa pressio per a mi...
    Felicitats per aquesta nova obra d*art!un peto bonica.MERCE.

    ResponElimina
  22. Mercè,

    Si et ve de gust, fes-lo, no pateixis, que segur que et sortirà molt bé. Encara que la recepta és llarga, no és gens difícil, ja ho veuràs. Jo ho explico tot tant detallat com puc per facilitar la feina. A més, es pot fer en dos dies. Es pot fer la base i la crema avui i la cobertura de xocolata l'endemà, i quan està freda, decorar-la al gust. Si vols virutes com les meves, m'ho dius.

    L'única cosa que faria jo seria canviar el Grand Marnier per més pell de taronja ratllada (tenint en compte que hi haurà nens).

    I de pressió gens, eh?. SEgur que et sortirà bé i jo encantada de tornar-ne a menjar!!!.

    Petonets

    ResponElimina