“BARCELONEJAR”

Per a nosaltres “barcelonejar” vol dir passejar, embadocar-se i encantar-se en qualsevol racó de Barcelona, un edifici, un museu o uns músics que en una cantonada interpreten Vivaldi, Gershwin o Dylan.

Malauradament, no ho podem fer sovint, això de “barcelonejar”, ja que sempre anem de pet d’un lloc a l’altre i amb el temps just. Però a vegades, quan sortim amb un amic que ve de fora per exemple, pensem, aquesta és la nostra, no només per mostrar la ciutat, sinó també per a gaudir-ne.

I això va passar la setmana passada quan l’Oreto i el Francesc van venir des del País Valencià per a la trobada de blocaires del Museu Egipci i passar el cap de setmana a Barcelona.

Quan vaig parlar telefònicament amb el Francesc i em va dir que els agradaria visitar el Museu Marés, ens va semblar perfecte, ja que feia uns quants anys que no hi havíem estat.

Així doncs, ens trobem de bon matí l’Oreto, el Francesc, la Glòria i jo i ja ens teniu cap el Museu Frederic Marés que té en la seva col·lecció permanent un impressionant fons d’escultures que van de l’època preromànica fins el segle XX, principalment peces de l’edat mitjana i talles policromades religioses. Cal destacar la gran portada romànica d’Anzano (Osca) del segle XIII. Però el Museu té moltes més col·leccions, vidre, jocs, ventalls, joies, quadres i tota classe d’estris. Impressionant i esgotador!. Per tant, en sortir, vàrem fer un cafetó a l’acollidor raconet que hi ha al pati del museu.

Tot seguit, vàrem anar cap a la plaça del Rei, i el que deia al principi de “barcelonejar”, entrem al Palau del lloctinent (arxiu de la corona d’Aragó) i allí mateix, un grup de turistes italians, molts d’ells formant part d’una coral del nord d’Itàlia, ens van obsequiar a tots els que érem presents amb una mostra de cant coral en aquell magnífic pati gòtic central del palau.

Després, cap a la plaça de Sant Jaume i al carrer Paradís, per admirar les impressionants restes del que va ser el temple d’August.

Com que el matí havia estat un pel esgotador, decidim fer una treva i anar a dinar al restaurant La Lluna, on per un preu molt raonable, es pot menjar força bé i en un ambient molt agradable. Com que ens agrada la gastronomia, detallaré algun dels plats que vàrem tastar: la crema de coliflor amb parmesà, amanida grega, uns magnífics popets amb oli d’alfàbrega, ratjada amb oli d’escabetx, el tradicional fricandó i per postres, una deliciosa mousse de iogurt, un tatin de plàtan o un volcà de xocolata amb amaretto i gelat de iogurt.

Després de dinar tornem a la càrrega. Vam anar al Museu d’història de la ciutat per poder veure, en el subsòl, les restes de l’antiga Barcino en un viatge de més de 2.000 anys enrere. I per acabar, una visió de les antigues muralles romanes vigilades permanentment per Ramon Berenguer III, anomenat el gran.

Feia setmanes que no havíem “barcelonejat” tant, però ha pagat la pena fer-ho, i ens fem el ferm propòsit de practicar-ho més sovint. Més tard vàrem anar a berenar i després a la trobada de blocaires al Museu Egipci.

L’endemà, vàrem quedar a les dues del migdia per dinar al Restaurant Madrid-Barcelona amb l’Oreto i el Francesc, la Txell i el Kike i la Sara Maria. Va ser un dinar que, amb sobretaula inclosa, va durar gairebé fins les sis de la tarda. Vàrem xerrar de tot i més, i naturalment vàrem endrapar ben a gust. Algun dels plats que ens cruspírem van ser: caneló de marisc trufat, paperina de verdures fregides, arròs negre, cogollos amb alvocat i espàrrecs, galets farcits de verdures, tall de tonyina, sípia de platja amb ceps, ànec amb figues o cap i pota. Per postres: Canigó (merenga) amb gelat de cafè, sorbet de llimona, coca de Llavaneres o pastís de les tres xocolates. Com podeu veure, gaire res, però la roba segueix minvant ... i no aconseguim saber-ne el motiu!.

Com heu pogut comprovar ens agrada “barcelonejar” i també entaular-nos, i si bé això té un preu, el fet de fer-ho en bona companyia és impagable.
-