UNA ALTRA CLASSE AMB EL PEP NOGUÉ

A través de la revista Descobrir CUINA, ahir vaig poder assistir a la classe del Pep Nogué, a l’Espai Consum, del Supermercat Bonpreu.

Aquestes són les receptes que va fer el Pep: làmina de fredolics (que va canviar per camagrocs) escabetxats amb escarola, pernil ibèric i escamarlans (Oriol Rovira); pit d’ànec amb cogombre i bledes (Carme Ruscalleda) i pastanaga amb crema sabaiona de curri (Joan Roca). Primera sorpresa: les postres jo ja les havia vistes al bloc de la Gemma!

Aquest va ser el diàleg d’entrada amb el Pep:

- Hola, Pep, sóc del grup de blocaires, que avui vinc pel Descobrir, que puc fer fotos?.

- Ah!, sou molt catxondos els blocaires, eh?. Jo us “mirut” sovint (va dir amb el seu deix de Girona). I tant, que pots fer fotos!.

He de dir que és més pràctic anar a les classes amb el grup de blocaires, perquè les fotos les fan la Sara Maria, o la Txell, o la Gemma, o el Josep, i jo puc agafar mil i un apunts. Ahir em va ser una mica més difícil, però vaja, no em puc queixar de tot el que vaig escriure.

Com ja hem dit en altres ocasions, el Pep Nogué és un molt bon comunicador que, alhora que va treballant, fa variacions sobre les receptes mateixes, afegeix anècdotes i fa nous suggeriments.

Va començar per les postres i ens va parlar del nou concepte que en Joan Roca en té; ens va posar diferents exemples com ara endívies rostides amb cafè, o albergínies escalivades picadetes amb sucre i acompanyades de gelat de cafè, o de prunes, o d’avellanes, o de figues i avellanes, o ...

També ens va donar una recepta per als enamorats: maduixes o maduixots al fons del plat, crema sabaiona per sobre, un rajolinet de cava rosat i unes gotes de licors de roses. Ja ho sabeu, a provar-ho!.

També ens va parlar de la qualitat dels productes catalans i dels agricultors que treballen de forma quasi artesanal: un agricultor d’Albons, al Baix Empordà, que cultiva onze o dotze tipus diferents de pastanaga; o un altre de Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà, que fa un suc de poma, de les de Girona, eh?, sense colorants ni conservants.

Mentre anava preparant la crema sabaiona, que a mi em va semblar bastant difícil perquè s’ha de tenir molta cura en mantenir la temperatura adequada perquè no es talli, ell anava xerrant i xerrant; es va referir en més d’una ocasió al grup de blocaires i al bloc de la Gemma en concret, i llavors li vaig dir que quina casualitat que l’última recepta que havia posat ella era aquesta de la pastanaga amb crema sabaiona de curri. Ens va fer propaganda i tot: “ei, que aquest jovent tenen una quantitat de blocs on hi posen cada cosa...” I el que més em va sorprendre és que hi havia gent que ens coneixia, que hi entrava però que no deixava comentaris!.

Quan preparava la recepta del pit d’ànec, ens va explicar que perquè el cogombre no “torni” ha de ser més aviat “jove” i hem de treure les llavors. Va aprofitar per dir-nos que un metge libanès li havia comentat que aquí ens mengem “els cogombres que ells donen als porcs”. També va afegir algun costum libanès a l’hora de menjar, com que posen una escarola al centre de la taula, i van arrencant les fulles. Una altra cosa curiosa és que van a menjar les postres a una altra taula.

Qui hagi assistit a alguna classe del Pep Nogué ja sap que es passeja d’una recepta a l’altra amb molta facilitat. Així doncs, anem cap a l’amanida: l’escabetx era deliciós i feia una oloreta!. Ens va suggerir fer-lo servir per a l’amanida o també com a aperitiu.

Sabeu quin criteri segueix el Pep Nogué per triar les receptes del Descobrir CUINA que fa al Bonpreu?. Doncs es mira la revista i fa les receptes que ell faria primer. Ja ens va avançar que per al proper número de novembre tindria problemes, les faria totes!!!.

-