dimarts, 4 de novembre de 2008

UNA SONNAMBULA DE SOMNI

CeciliaBartoli Fa pocs dies que s’ha posat a la venda una gravació històrica de La Sonnambula de Vincenzo Bellini (1801-1835), i aprofitant que ja hem superat els 100 posts al Cafè de Nit, la Glòria i jo vam decidir regalar-nos-el.

Aquesta versió de La Sonnambula és històrica, tal i com s’explica en el llibret que acompanya els cd’s, en primer lloc perquè s’ha respectat la versió original de Bellini i el rol principal és interpretat per una mezzo i no per una soprano com s’havia fet en les darreres dècades; i en segon lloc, perquè l’orquestració s’ha fet amb instruments antics i amb la tonalitat original.

El bel-canto, molt popular al segle XIX, va decaure força fins a meitat del segle XX en què es va recuperar, però llavors els papers principals van ser representats per sopranos com Joan Sutherland o Maria Callas, mentre que Bellini els havia escrit per a mezzo-sopranos com Giuditta Pasta, que va ser qui va estrenar La Sonnambula, o la famosa Maria Malibran.

Vincenzo Bellini, sicilià de naixement, va escriure 11 òperes,

Vincenzo Bellini Adelson e Salvini (12/2/1825 Conservatori de San Sebastiano, Nàpols)
Bianca e Gernando (30/5/1826, Teatre San Carlo, Nàpols)
Il Pirata (27/10/1827, Teatre de la Scala, Milà)
Bianca e Fernando (7/4/1828, Teatre Carlo Felice, Gènova)
La Straniera (14/1/1829, Teatre de la Scala, Milà)
Zaira (16/5/1829 Teatre Ducale, Parma)
I Capuleti e i Montecchi (11/3/1830, Teatre La Fenice, Venècia)
La Sonnambula(6/3/1831, Teatre Carcano, Milà)
Norma (26/12/1831, Teatre de la Scala, Milà)
Beatrice di Tenda (16/3/1833, Teatre La Fenice, Venècia)
I Puritani (24/1/1835, Théâtre Italien, Paris)

gairebé totes van ser estrenades amb gran èxit. Tot i això, la seva obra operística no és més extensa perquè va morir molt jove.

Juan Diego Flórez Aquesta versió de La Sonnambula no només té les novetats ja apuntades, sinó que a més és excepcional per la seva interpretació. Sota la direcció d’Alessandro de Marchi, la Orquestra La Scintilla i els cors de l’Operhaus de Zurich acompanyen una Cecilia Bartoli extraordinària, un Juan Diego Flórez en la seva plenitud, un gran Ildebrando d’Arcangelo i uns secundaris boníssims com Gemma Bertangnoli, Liliana Nikiteanu, Peter Kálmán i Javier Camarena.

Tot seguit us deixo un parell de tastets d’aquesta Sonnambula, se’m feia molt difícil triar només un parell de talls d’aquesta “joia” de Bellini però finalment m’he decidit per una ària del final del primer acte (Ah! Perche non posso odiarti) cantada pel Juan Diego Flórez, i després l’ària final del segon acte (Ah! Non giunge uman pensiero...) interpretada per Cecilia Bartoli.

Espero que us agradi.




11 comentaris:

  1. Hola! Totalment d'acord, es un caramelo. A mi no sempre m'agrada la Bartoli, però aquí a mi m'encanta, ara que he llegit algunes crítiques que no la salvan gens, es igual, jo he disfrutat amb tots!

    ResponElimina
  2. Amics, ens copiem la idea que quan la cuina vermella faci el post num. 100 (i ja queda poc) ens regalarem quelcom que ens faci il·lusió!!!
    Hem fruit moltíssim escoltant aquest dos tastets que ens heu deixat. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Ara que l'Enric no em sent aprofito per dir que jo tampoc sóc gaire bartoliana tanmateix ella em cau molt bé i a la portada del cd està molt bonica.
    Josep: Les dues àries que has escollit son divines. El meu mal és haver-les escoltades massa per la Montserrat Caballé, no obstant i això, penso repetir l'escoltada i admiro la intel·ligencia de la Cecilia que treballa seleccionant tant les coses que fa.
    Salutacions afectuoses!

    ResponElimina
  4. Com n'esteu d'enamorats d'en Flórez, eh?
    Un encant de veu...
    Gràcies per la música, escoltar-la mentre us escric és ideal.

    ResponElimina
  5. Maria Teresa,
    La Bartoli a nosaltres ens agrada molt, i en aquesta gravació, penso, que està genial. Ens satisfà molt que hagis gaudit escoltant aquests "tastets".

    Amics vermells,
    Quan celebreu el "centenari", ho hem de celebrar!. Seguirem parlant-ne.

    Glòria,
    Sabem que no ets una entusiasta de la Ceci, i per aquest motiu encara valorem més el teu comentari. Quan et trobes amb una òpera d'aquestes i vols posar un parell de talls, es fa molt i molt complicat. Parlar de la Caballé requereix molt i molt de temps, encara recordem el teu magnific post amb motiu del seu 75è aniversari.

    Maria,
    Efectivament, el Flórez es una de les nostres debilitats. A l'estiu vam fer coincidir uns dies de vacances amb una actuació seva a Perelada i dins d'uns dies farem coincidir uns quants dies més que ens queden pendents, amb una altra actuació seva a València.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  6. He arribat a un punt –suposo que deu ser cosa de l’edat- que cada vegada em costa més posar-me a discutir que si en Pere ho fa millor que en Berenguera, o a l’inrevés. A mi la Ceci m’encanta, no hi puc fer més: Li trobo totes les gràcies; sempre que he pogut l’he anat a veure cantar en directe, i ja tinc, com vosaltres, des de fa mesos la meva entradeta pel recital que ens oferirà el proper abril de l’any que ve al Palau.

    El Flórez és també sense cap mena de dubte una altra de les bèsties actuals, i sentir-lo cantar en directe és també un altre dels plaers més grans, i no exagero, que jo he experimentat en ma vida. El primer cop que el vaig sentir cantar en directe va ser a la “Semiramide”, al Liceu, i tot just va començar a entonar allò de “Là dal Gange…”, em vaig començar a arraulir a la butaca i a fer-me petiiiiit… :))

    Un gran regal el que us va fer, noctàmbuls!

    ResponElimina
  7. Enric,

    100% d'acord amb tu.
    Ceci & Juandi for presidents!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Quantes coses aprenc amb vosaltres, doncs tot i que m'agrada escoltar opera, haig de reconeixer que no hi entenc gaire...

    He disfrutat sentint aquest tastets!!

    Ptnts

    ResponElimina
  9. Xaro,
    Ens n'alegrem que t'hagi agradat la música que hem seleccionat de La Sonnambula. A mi particularment el que més m'agrada de l'òpera es el Bel Canto, i Bellini juntament amb Rossini i Donizetti en són els màxims representants, per això sempre estic buscant un motiu per posar alguna cosa d'aquest trio de grans compositors.
    Una abraçada i fins dissabte.

    ResponElimina
  10. Jo tambè he disfrutat molt escoltant aquestes mostres. Em passa com la Xaro, m'agrada sentir-la però no hi entenc gaire. Gràcies a vosaltres aprendem més.

    Núria

    ResponElimina
  11. Núria,
    Gràcies pels teus amables comentaris. La música és una de les coses, al menys per a mi, més importants, i per això ens agrada compartir-la.
    Una abraçada i fins dissabte.

    ResponElimina