Tradicionalment, el dia de Sant Esteve a Catalunya es menjaven canelons fets amb les sobres de la carn d’olla i del rostit del dia de Nadal. Avui en dia, a les cases on es continua mantenint la tradició de menjar-los, ja no s’aprofiten les sobres, com és el cas de casa nostra.Ben segur que cada casa té la seva recepta de canelons particular, per això nosaltres els fem amb la que em va ensenyar la meva mare.
Ingredients per a 20 canelons:
- 250 g de carn de vedella- 250 g de carn magra de porc
- 200 g de botifarra crua
- 1 pit de pollastre
- 1 fetge de pollastre
- 25 g de foie gras
- Oli
- Sal
- Formatge ratllat
Per a la beixamel:
- ½ l de llet
- 40 g de farina
- 40 g de mantega
- Sal
- Pebre i nou moscada (opcional)
Preparació:
Bullir les plaques de canelons, en aigua amb sal, durant 12 minuts. Va bé fer servir una cassola ampla i plana, perquè les plaques es puguin distribuir bé i no s’enganxin. Per evitar-ho, també va bé remenar de tant en tant les plaques suaument. Una vegada les plaques estan cuites, anar desplaçant l’aigua calenta amb aigua freda, fins que quedin totalment cobertes d’aigua freda i deixar-les reposar uns cinc minuts. Treure-les de l’aigua i disposar-les a sobre d’un drap de cotó o a sobre del marbre, segons el costum.
Per preparar el farcit, posar oli en una cassola i rostir la vedella, el porc i el pollastre, tot tallat a daus, juntament amb la botifarra esmicolada. Quan la carn comenci a enrossir-se, afegir el fetge de pollastre i acabar-ho de rostir tot junt.Quan la carn sigui freda, trinxar-la, afegir-hi el foie gras i beixamel per amorosir la farsa.
Distribuir el farcit entre les plaques de canelons i enrotllar-los. Disposar-los en una safata per anar al forn, prèviament untada amb mantega.
Per fer la beixamel, fondre la mantega en un cassó, afegir-hi la farina i remenar amb un batedor de mà, perquè la farina es cogui una mica, sense que s’arribi a daurar. Anar afegint la llet sense parar de remenar, fins que bulli, d’aquesta manera s’espesseix. En aquest moment, posar la sal i si es vol, pebre i nou moscada, segons el gust de cadascú (nosaltres no en posem). Si és necessari afegir més llet, s’ha de tornar a fer bullir, per tal que torni a espessir-se.
Cobrir els canelons amb la beixamel, posar-hi el formatge ratllat per sobre i gratinar.
-
Glòria, quina pinta que tenen... Sembla que m'els pugui menjar i tot..jeje Han quedat?? Perque jo demà m'apropo a casa vostra..jaja. Jo he preparat de rap i llagostins, peró com que avui només erem els meus pares i jo, em menjat les sobres..i menjarem els canelons per any nou.
ResponEliminaNúria
Visca els canelons de tota la vida! Teniu raó que cada casa té la seva recepta, no hi ha res com els canelons de les mares, oi? Quan en faig, jo també segueixo la recepta de la meva mare ;)
ResponEliminaQuina pinta aquests canalons Gloria, nosaltres qui ha agafat el relleu dels canalons és el meu fill David, i cada any per Sant Esteve anem tots a casa seva i fa canalons tradicionals, aquest any estaven boníssims, i a mes sortim en una plata per congelar i poder repetir dins d'uns dies. Ara comencem nosaltres (jo sols postres) a cuinar.
ResponEliminaSí, senyors! Quins canelons més bons! Jo també sóc de les que segueixo la recepta de la mare ;) I que bons que són, oi?!
ResponEliminaGlòria, em sembla que tots hem menjat canelos per Sant Esteve i que bons que estan, jo els he menjat acasa els pares i més o menys la mare els fa com tú, l'únic que a sota dels canelons ho fa com ho feia la meva àvia i posa una capa de sofregit de tomàquet i aixís queden més melosos...
ResponEliminaEls teus t'han quedat genials i sobretot bén plens, no com els restaurants que estan mig buits...
Aprofito per desitjar-vos un molt bon any 2009 a tú i la família.
Petonets i fins l'any que bé.
No hi ha res com la tradició. I quant més cassolans millor. Aquesta recepta vostra és força complerta. Jo la faig molt similar però sense el pit de pollastre. Així torradets, tal i com els presenteu vosaltres queden força bé.
ResponEliminaSalut!!!!
A casa meva els canelons sempre els menjavem el dia de reis a casa l'àvia...i esperavem amb candeletes tot l'any per menjar els seus canelons...Que bons!!!! I sabeu quina recepta feia? La de la montserrat seguí...jejeje!!!!
ResponEliminaQuina pinta que fan els vostres...boníssims!!
Petunets,
Eva.
Estimats! Els canelons, quina gran recepta. Nosaltres no n'hem cuinat mai (perquè sempre ens mengem els de la meva mare!!!). A veure si m'animo i algun any els faig.
ResponEliminaAquests vostres són com a mi m'agraden, amb la capa de beixamel ben cruixent! Glòria tens unes mans estupendes i en Josep una mirada dolça ja que te les ha retratat treballant de forma molt delicada!
Petons bonics!
Els vostres canelons tenen molt bona pinta i segur que amb la recepta de la mare, són molt bons.
ResponEliminaJo pocs cops en faig. Em costa fer-ne. Potser perquè els tenim tan a prop, no els apreciem tant com cal.
Fins aviat...
amics, aquests canelons tan ben fets em fan venir unes ganes de menjar-ne... aquest any vaig fer uns canelons diferents, però abans d'acabar l'any n'hem de fer unes quantes dotzenes perquè els nens no paren de demanar-ne i aprofitarem les vacances per omplir el congelador. espero que em surtin tan bé com a vosaltres.
ResponEliminaun petó
Núria,
ResponEliminaSí que en van quedar uns quants, que han anat directament al congelador, així dinar resolt un altre dia. Ja ens passaràs la recepta dels teus de rap i llagostins, que han de ser de bons...!.
Gemma,
Sí que són bons els canelons de tota la vida, que són els que hem fet sempre. Ara vull provar de fer canelons Rossini (recepta David Lienas), que són una mica diferents, per allò de combinar música i gastronomia.
Àngels,
Això sí que està bé, aneu convidats i a més sortiu amb una safata per congelar. No es pot demanar més. Així que a vosaltres us toca cuinar per cap d'any?.
Mercè,
Les receptes de família sempre donen bon resultat i a més trobo que és entranyable fer-les servir, no et sembla?.
Teresa,
Amb un fons de salsa de tomàquet no els he fet mai, serà qüestió de provar-ho, segur que han de ser molt bons, i a més és recepta de l'àvia!.
Amiga Olles,
És el que dèiem, cada casa té la seva recepta i està bé conèixer les diferències.
Eva,
Amb la recepta de la Montserrat Seguí i les mans de l'àvia, èxit assegurat!. Algú ajudava a trinxar la carn?. Jo quan era petita sí que ho feia!.
Txell i Kike,
Això de menjar els canelons de la mare ha de ser tota una satisfacció per a ella, però proveu de fer-ne (amb la recepta de la mare, està clar).
Maria,
Fins ara jo només els feia per Sant Esteve però en vull tornar a fer i provar farcits diferents, per variar.
Manel,
Som-hi doncs!, encara que amb l'ajut que tens a casa, aviat estaran enllestides aquestes dotzenes que tens pendents.
Una abraçada per a tothom i fins aviat
Josep i Glòria,
ResponEliminaAvui, que ja tenia més gana, he menjat canelons però de peix. Els ha fet la meva germana i li han qeudat molt bons i això que és la primera vegada que els fa!
Feliç entrada d'any!
Glòria,
ResponEliminaM'alegro que ja estiguis més bé, els canvis de temps ens juguen males passades amb els refredats. M'has fet pensar que jo tampoc no he fet mai canelons de peix. Espero que la primera vegada que els faci em surtin tan bons com els de la teva germana.
Una abraçada i una bona entrada d'any!
T'han quedat molt bé! Jo encara no els he fet mai, potser m'animo l'any que ve. Sí que és veritat que és un dels plats més agraits a taula, perquè agraden a tothom moltíssm!!!
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaHi ha qui diu que fer canelons dóna molta feina, però jo trobo que no, a més es poden fer en diferents etapes, i això va molt bé. A veure si l'any que ve ho proves, eh?.
Una bona entrada d'any.
Una vegada, vaig portar a un company de la feina, que és un gran amic meu, quatre canelons i, l’endemà, em va dir que li havien agradat molt..., però que no m’enfadés si em deia que li agradaven més els que feia la seva mare.
ResponElimina“Home –li vaig contestar-, i a mi, tot i que els faig igual que els feia la meva, també m’agradaven més els que feia ella”.
A qualsevol diccionari de sinònims en català, doncs, a la paraula “canaló” hi hauria de figurar el mot “mare”, ja que és ben curiós que aquest plat tan nostre -a Itàlia, segons tinc entès, no hi ha tanta tradició en fer-los- gairebé tots el tenim associat a les nostres mares.
Jo, com cada any, en faré pel dia de Reis, ja que és un plat perfecte per un dia de tant d'atabalament d'haver d'anar a portar i a buscar regals a casa de l'un i de l'altre. Com que ja els tens preparats, només has de fer la beixamel i gratinar-los!
Glòria, la pinta que fan els teus és d'un excel·lent amb la ela ben geminada!
Enric,
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus elogis, em faràs posar vermella, eh?. Espero que gaudiu força dels canelons que faràs per Reis. Ens els explicaràs?.
Una abraçada
Ostres!!Quins canelons més bons!!! Els acabe de veure i, tot i que fa res que he dinat, me'n menjaria un pla!!! Enhorabona.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaQuan s'inventi la paqueteria virtual, te n'envio una carmanyola!.
Petonets per a tu i l'Oreto i una bona sortida i entrada d'any!