Com cada any per aquestes dates, el passat dissabte, Els Castellers de Sants vam celebrar el sopar de final de temporada. Hi vam assistir més de 200 castellers que vam omplir l’auditori de les Cotxeres de Sants.
Aquest sopar és d’aquells en què tothom hi porta alguna cosa i aquest any més que mai, com que la temporada castellera ha estat excel·lent, els plats havien d’estar a l’alçada.
Aquesta tradicional trobada anual comença com sempre amb els mes menuts de la Colla fent cagar el tió. Posteriorment tothom va col·locant en la filera central de taules, els plats que han cuinat per a l’ocasió.
N’hi ha de tot tipus, i ja veureu per les fotografies que, a banda de fer grans i bons castells, a Sants també sabem cuinar i molt bé.
El plat que nosaltres vam portar, va ser un clàssic del repertori culinari de la Glòria, la Caponata Siciliana, que en aquesta ocasió vam col·locar en tartaletes de pasta de full perquè així era més còmode per poder servir.
En resum una entranyable trobada d’amics que com sempre serveix per parlar de tot una mica i per descomptat per a fer intercanvi de receptes de cuina.
Aquest sopar és d’aquells en què tothom hi porta alguna cosa i aquest any més que mai, com que la temporada castellera ha estat excel·lent, els plats havien d’estar a l’alçada.
Aquesta tradicional trobada anual comença com sempre amb els mes menuts de la Colla fent cagar el tió. Posteriorment tothom va col·locant en la filera central de taules, els plats que han cuinat per a l’ocasió.
N’hi ha de tot tipus, i ja veureu per les fotografies que, a banda de fer grans i bons castells, a Sants també sabem cuinar i molt bé.El plat que nosaltres vam portar, va ser un clàssic del repertori culinari de la Glòria, la Caponata Siciliana, que en aquesta ocasió vam col·locar en tartaletes de pasta de full perquè així era més còmode per poder servir.
En resum una entranyable trobada d’amics que com sempre serveix per parlar de tot una mica i per descomptat per a fer intercanvi de receptes de cuina.
Quina gran festa, amb tanta gent... i quines cassoletes més maques. Estan fetes amb motllo amb pasta brisa, no? A mi quan les faig, em rellisca una mica la massa cap avall quan estan al forn i perden algo la forma. I amb la pasta de full, igual. Gloria, hi ha algun truc o com ho fas tu?
ResponEliminaAprofito per desitjar-vos un molt bon Nadal i festes,parella..
Què maques et varen quedar les tartaletes!!!! Petons i Bon Nadal!
ResponEliminaM'APUNTO LA MANERA DE PRESENTAR LA CAPONATA! QUIN GOIG!!
ResponEliminaVisc a quatre passes del local dels Castellers de Sants, i m'estic plantejant apuntar-m'hi. Quan estudiava a la facultat, tenia molts amics de Minyons de Terrassa, i havia anat a alguna actuació, però em queia massa llunya. Inclús vam tenir una pseudo-colla (els Ganàpies de l'Autònoma) amb la que feiem castells per la festa major. El problema és que no teníem, per motius obvis, canalla...
ResponEliminaAixò és un sopar de germanor!! que bonic, primer fent cagar el tió i més tard compartint fabuloses menges.
ResponEliminaLa vostra és una idea genial, les tartaletes de caponata!! ja sabeu que tenim predilecció per les porcions petites!
Sou genials, com genial és la vostra cuina!!
Molt bon nadal, i fantàstic 2009!
Us estimem moltíssim.
La meva més sincera enhorabona als Castellers de Sants per les fites aconseguides enguany, així com per aquesta celebració anual entre tots plegats, on a la força, a l’equilibri, al valor i al seny s’hi afegeix l’harmonia entre tots vosaltres.
ResponEliminaNo vull que se m’escapi aquesta vegada felicitar a les magnífiques artistes Laia, Bet i Ona pels seus preciosos dibuixos nadalencs que ornen tan delicadament la capçalera d’aquest bloc. L’enhorabona a les tres, i el sincer desig que passeu unes bones festes.
Maria,
ResponEliminaLa veritat és que aquesta vegada no he fet la pasta brisa, no tenia temps!!!. La intenció era fer-la casolana, però les vaig comprar i van fer el fet.
Sara Maria,
Van anar molt bé per poder-les repartir, va ser molt pràctic.
Anna,
I que bona que era!. Me'n va sobrar per dinar l'endemà, que bé!.
Mar,
Si et decideixes a apuntar-te a la colla de Sants, encantats!. Ja ens ho diràs. I amb els teus amics de Minyons, ja no us veieu?. Aquest anys nosaltres hem coïncidit vàries vegades amb els Minyons.
Parella,
Ens fareu posar vermells amb tants elogis, eh?. Aquest sopar de final de temporada està molt bé, compartim xerrades, plats i receptes i fem un repàs de fotos i video de la temporada.
Enric,
Moltes gràcies. A més de fer castells, la colla és un lloc d'acollida on tothom hi té un paper diferent.
Traslladaré la teva felicitació a les petites artistes. Ens van fer els dibuixos amb tot el seu carinyo.
Una abraçada per a tothom i bones festes.
Enhorabona per tota la feinada que feu! Salutacions
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaLa nostra colla (i altres) no ens dediquem solament a fer castells, tot i que sigui la nostra principal activitat. Es fan moltes més activitats, colònies per a la canalla, sortides a la neu, torneigs de futbol, sopars, i per descomptat la tasca d'integració de la gent de fora, intentant que se sentin com a casa. Es una feina molt interessant i enriquidora per a tothom.
Una abraçada