divendres, 2 de gener de 2009

CLASSE DE CUINA DE CANALLA AMB LA MIREIA CARBÓ

Coincidint amb les vacances de Nadal, el Club Social Caprabo – Eroski va organitzar una altra classe de cuina de canalla amb la Mireia Carbó, a la qual hi van assistir l’Ona, la Laia i la Bet, les petites artistes que ens van fer la felicitació de Nadal, recordeu?.

En aquesta ocasió, els nens i les nenes que hi van assistir, van elaborar unes magdalenes de poma i un superbocata vegetal, amb decoració nadalenca.

Abans de començar la classe, la recepció ja era plena de nens i nenes impacients per començar a treballar, una mica esvalotats, tot s’ha de dir, fins que la Mireia va donar les primeres instruccions: “a fer una fila, els petits davant”. A continuació, tots van entrar i van anar prenent possessió de les taules on haurien de treballar.

Primera cosa a fer, un barret de cuiner, per tant, amb un paper i les explicacions pertinents, cadascú es va fabricar el seu. Quina pinta més divertida que feien!.

Així doncs, tothom ja estava a punt per començar, per tant, som-hi!, comencem per les magdalenes!. Tallem la poma ben petita, trenquem els ous (n’hi ha que tenen més traça que altres, però no us amoïneu, als grans a vegades també ens cau una mica de closca al bol), els barregem amb el sucre i a remenar!, deu voltes cadascú i a canviar torn. Sí senyor, això és una feina d’equip!. Afegim la farina i el llevat i continuem remenant. Ja tenim la massa preparada, ara és qüestió de repartir-la en els motlles i cap al forn!.

Mentre les magdalenes eren al forn, a preparar la segona recepta. Es tractava d’un superbocata de pa de motlle muntat en forma d’arbre de Nadal, amb un farcit d’enciam, olives, blat de moro, pernil dolç i cranc, tot ben picadet. Uns tomàquets xerry feien de boles i amb ou dur ben picadet, l’arbre va quedar ben nevadet.

Una vegada feta la feina, tocava deixar-ho tot ben endreçat, les taules ben netes i recollir una bossa plena de regals.

Com que els van donar les magdalenes embolicades, no vaig tenir temps de fer la foto final, però us puc assegurar que al vespre, a casa de l’Ona, la Laia i la Bet, de nou magdalenes que van portar, només en quedava una!. Ah! i del superbocata, no en va quedar ni rastre!.

No cal dir que agraïm a Caprabo – Eroski l’oportunitat que dóna a la canalla de passar una tarda ben divertida, a la Mireia Carbó la seva dedicació i simpatia vers la canalla, i que esperem la propera edició.

24 comentaris:

  1. Què divertit, ja estic impacient que la Lara sigui una mica més gran per poder-hi anar
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  2. Glòria, estic segura que vau passar una tarda ben divertida. Als peques els hi agrada molt participar amb aixó de la cuina...Les meves nebodes ja m'ajuden a la cuina, la gran ja ho fa bastant bé i la petita no vol quedar-se darrera....jeje. i això que només té dos anys.

    Núria

    ResponElimina
  3. Glòria, Sou els mega tiets!!! quina gràcies veure'ls trafegar amb la Mireia, oi?
    Em sembla una iniciativa estupenda, és tant important que la mainada aprenguin, alhora que juguen, la importància de cuinar.
    Un bravo per aquestes noietes vostres!
    petons.

    ResponElimina
  4. Estic molt d'acord amb el que diuen l'Ester, la Núria i els Amics Vermells. Des d'un punt de vista pedagògic, el fet que els menuts aprenguen a cuinar (al seu nivell, és clar) i que en gaudesquen, els prepara per a ser adults responsables en la dieta de cada dia. Això de la Mireia, un 10! I vosaltres, com a "mega tiets", un altre!!!

    ResponElimina
  5. Que divertit!!!! Haurem de fer un club de super tiets!!! jeje...s'ho d'haurien passar d'allò més bé...Bon any!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. Que bé que s'ho passa la canalla en aquests tallers, aprendre jugant, que millor que això. Nois us fel.licito per la vostre tasca de tiets.
    Petons i fins aviat. Ah! i molt bons reis...

    ResponElimina
  7. Que guapo!! si quan jo era més petita "q
    pq petita encara o sóc ara" jejeje i hagues hagut aquest tipus de talles!!

    Esta super bé i a sobre amb la Mireia, casi res!!

    Recordssss

    ResponElimina
  8. Genials aquests tallers pels més petits, la cuina s'ha de viure des de petits. S'ha de veure com una diversió, afició i no una obligació. Bona entrada d'any. Salut!!!!

    ResponElimina
  9. Els bons pedagogs ja ho tenen això: Sorprendre als alumnes des del primer moment!, pel que m’imagino a la Mireia posant ordre a tot aquell esvalot que dius que hi havia quan ella va aparèixer: “Vinga!, a classe!, però, abans de començar a cuinar..., a fabricar-se tothom un barret de cuiner!!!”

    De debò, Glòria, que ho trobo genial, i el fet que la Mireia faci, de tant en tant, classes de cuina per a la canalla diu molt a favor d’ella.

    Un petó per a cadascuna de les vostres tres artistes!

    ResponElimina
  10. Com m´agradaria que els meus fills poguessin assistir a una classe de cuina com aquesta!! de vegades m´ajuden a fer cosetes a la cuina i s´ho passen d´allò més bé...em pareix una iniciativa fantàstica, no tothom te la paciència necesària per ensenyar a cuinar a la canalla...

    ResponElimina
  11. Ester, Núria,Parella Vermella, Francesc, Eva, Teresa, Anna, amiga d'Olles i Enric

    Estem d'acord que és una bona iniciativa fer aquests tallers per a la mainada on aprenen una mica de tot. La canalla s'ho passa molt bé i nosaltres també, veient com gaudeixen de cada moment. I jo fent fotografies!!!. No vaig parar!

    La Mireia és una crack i les nenes, que estaven apuntades fa un mes, esperaven amb candeletes la classe amb ella. Ara, a esperar a veure si per Setmana Santa en tornen a fer.

    ResponElimina
  12. Quina iniciativa, aquests tallers per els petits, genials aquests tiets, a part que tu també t'ho deuries passar molt veient-les. Felicitats.

    ResponElimina
  13. Maria José,

    En primer lloc, benvinguda al Cafè de Nit. No et coneixia però ara aniré a fer una volta pel teu bloc. Pel que fa a les classes per a la canalla, és una molt bona iniciativa i la Mireia Carbó sap com tractar-los, se'ls posa a la butxaca en un tres i no res!.

    Seguirem en contacte, oi?.

    Àngels,

    I tant que jo també m'ho vaig passar molt bé, però com que jo no surto a la foto, no se'm pot veure la cara de satisfacció!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  14. Quan els nens estan en contacte amb la cuina de petits, possiblement de grans en disfrutarn , com nosaltres.
    Fins aviat..

    ResponElimina
  15. Maria,

    Es tracta d'això precisament, de fomentar-los l'afició perquè gaudeixin de moment ajudant a la cuina i de grans igual que nosaltres.

    Fins aviat

    ResponElimina
  16. La cuina és un lloc molt divertit pels nens. Les olors, els colors, les textures, ... és un laboratori d'experiments fantàstic.
    Quan el meu fill tenis 4 anys els Reis li van portar una cuineta per jugar però no li feia gaire cas. A ell li agradava jugar amb el lego i pel que sempre estava a punt era per rentar plats, toquetejant l'aigua i i el sabó, remenar ous, ajudar a fer mandonguilles, tallar verdures, ... Ara, amb 23 anys estudia i treballa dínformàtic però, per desestressar-se de tant d'ordinador, continua disfrutant fent invents a la cuina ... i a més continua sent un bon lloc de trobada.
    Els barrets de cuiner de les fotos els trobo genials.

    ResponElimina
  17. Acabo de descobrir, passejant pel vostre bloc, una altra coincidència. Aquest any nosaltres també vam escoltar Les noces de Figaro al Liceu. Hi vam anar el dia de l'estrena i em va agradar molt. Al Josep (la meva parella) que és el realment aficionat i "enganxat" a l'òpera també li va agradar força,
    Des de ja fa uns anys, un cop per temporada ens regalem una nit al Liceu i en disfrutem especialment.

    ResponElimina
  18. Quina sort que tenen aquest trio de germanes de tenir uns tiets ì padrins tan enrotllats! Estic segura que tots vau gaudir de la classe de cuina amb la Mireia, m'imagino que amb els nens deu ser encara més divertida que amb els adultas je je je!

    ResponElimina
  19. Anna,

    Les Noces de Figaro és una de les nostres òperes favorites. Potser algun dia podem coincidir al Liceu. Estaria bé, oi?.

    Gemma,

    La veritat és que la Mireia en sap molt i amb la canalla sap tenir mà esquerra, encara que en algun moment s'ha de posar una mica "seriosa" perquè tants nens i nenes per allà,a vegades es descontrolen una mica. Val molt la pena, a veure si a la propera edició us hi podeu apuntar amb les teves nebodes.

    ResponElimina
  20. Que estupendo meter a los niños el gusanillo de la cocina...
    Un beso grande para los dos

    ResponElimina
  21. Gemma,enric...ja teniu rao,ja!,si les nenes tenen sort de tenir uns tiets tan enrotllats imagineu-vos si n'estem de contents els pares!Aquestes classes son molt gratificants i recomanables.A l'escola de les nenes(ona,laia i bet)he fet uns quants tallers de cuina a nens de 4 a 10 anys i es molt especial de veure l'interes, la cura i l'espontaneitat que hi posen.Es una activitat on es treballen molts aspectes educatius com el treball en grup,higiene,manipulacio d'estreis...a mes de donar valor al menjar fet a casa en temps de sobredosi de menjar precuinat i preparat...Una abraçada a tots!merce

    ResponElimina
  22. Quina activitat més maca per fer amb la canalla! I quins tiets/padrins més genials que tenen les vostres nebodes! ;)

    ResponElimina
  23. que divertit! vosaltres també debíeu disfrutar un munt de veure-les!

    ResponElimina
  24. Su,

    Realmente es una buena iniciativa para que los niños hagan sus pinitos en la cocina. Además, aquel mismo día, los niños disfrutaron de su super bocadillo para cenar!.

    Mercè,

    Les nenes ho van passar molt bé, i no cal dir que nosaltres també, veient les seves reaccions, oi?. És molt recomanable aquest tipus d'activitat, està molt bé desenvolupar-los l'interès per la cuina, tenint el compte que a elles ja els agrada posar-se a fer cuinetes. A la propera hi tornem, d'acord?.

    Mercè,

    Les nenes s'ho passen tan bé que val la pena apuntar-les, segur que aprofiten la classe!.

    Anna,

    I jo sobretot fent fotos, no parava, és un vici!.

    Fins aviat

    ResponElimina