Aquest cap de setmana hem assistit, un any més, a la final del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas que enguany arribava a la seva 46ª edició. El divendres, a la prova final on van actuar els 20 finalistes seleccionats, després de diverses audicions, d’un total de més de 400 participants, i el diumenge al concert final amb l’actuació dels guanyadors.
Dels 20 finalistes hi va haver de tot, però vam poder gaudir d’una colla de bons cantants que en un futur no gaire llunyà segurament veurem en els repartiments d’importants teatres d’òpera.
És cert que molts d’ells ja han actuat en aquests teatres, però ho han fet en papers menors, com és el cas del Roger Padullés (segon premi masculí) a qui no fa massa vam poder veure al Liceu a Le Nozze di Figaro. Padullés té una bona veu que s’adapta millor a Mozart que a altres compositors. A banda d’aquest segon premi, també cal destacar entre les veus masculines, la del tenor coreà Hyojong Kim (tercer premi), un bon belcantista com va demostrar el divendres interpretant l’Spirto Gentil, però que va tenir certes dificultats, com es va veure diumenge, amb Che Gelida Manina de la Bohème.
En l’apartat femení, la cosa va estar molt més disputada. D’una banda, les russes Ekaterina Isackenko, bona soprano verdiana (tercer premi en l’apartat femení), i la joveníssima (21 anys) mezzo Alisa Kolosova que amb una veu potent i ben treballada va guanyar-se el públic tant divendres com diumenge.
Tampoc van estar gens malament les coreanes Haeran Hong i l’austríaca Katrin Auzinger, aquesta darrera en l’apartat Lieder i música d’oratori.
Però totes elles van ser superades per la cantant d’Sri Lanka, Kishani Jayasinghe que amb el Dove sono de Le Nozze di Figaro i el My man’s gone now, de Porgy and Bess les va superar i va aconseguir el segon premi femení amb una actuació convincent, plena de sensibilitat i amb una veu segura i potent. El diumenge va repetir Gershwin però va substituir Mozart per Gounod (O Dieu! Que des bijoux) i aquí no va estar tan inspirada.
Com en ocasions anteriors, el primer premi tant en l’apartat masculí com en el femení va quedar desert, un clàssic d’aquest premi Viñas que en 46 anys només ha concedit tots els premis en 17 ocasions, la qual cosa demostra el grau d’exigència que l’organització requereix.
Ah! Me’n oblidava, el premi que no quedarà desert, és el d’estossecs i sorolls variats durant les interpretacions, lamentable!
Dels 20 finalistes hi va haver de tot, però vam poder gaudir d’una colla de bons cantants que en un futur no gaire llunyà segurament veurem en els repartiments d’importants teatres d’òpera.
És cert que molts d’ells ja han actuat en aquests teatres, però ho han fet en papers menors, com és el cas del Roger Padullés (segon premi masculí) a qui no fa massa vam poder veure al Liceu a Le Nozze di Figaro. Padullés té una bona veu que s’adapta millor a Mozart que a altres compositors. A banda d’aquest segon premi, també cal destacar entre les veus masculines, la del tenor coreà Hyojong Kim (tercer premi), un bon belcantista com va demostrar el divendres interpretant l’Spirto Gentil, però que va tenir certes dificultats, com es va veure diumenge, amb Che Gelida Manina de la Bohème.
En l’apartat femení, la cosa va estar molt més disputada. D’una banda, les russes Ekaterina Isackenko, bona soprano verdiana (tercer premi en l’apartat femení), i la joveníssima (21 anys) mezzo Alisa Kolosova que amb una veu potent i ben treballada va guanyar-se el públic tant divendres com diumenge.Tampoc van estar gens malament les coreanes Haeran Hong i l’austríaca Katrin Auzinger, aquesta darrera en l’apartat Lieder i música d’oratori.
Però totes elles van ser superades per la cantant d’Sri Lanka, Kishani Jayasinghe que amb el Dove sono de Le Nozze di Figaro i el My man’s gone now, de Porgy and Bess les va superar i va aconseguir el segon premi femení amb una actuació convincent, plena de sensibilitat i amb una veu segura i potent. El diumenge va repetir Gershwin però va substituir Mozart per Gounod (O Dieu! Que des bijoux) i aquí no va estar tan inspirada.Com en ocasions anteriors, el primer premi tant en l’apartat masculí com en el femení va quedar desert, un clàssic d’aquest premi Viñas que en 46 anys només ha concedit tots els premis en 17 ocasions, la qual cosa demostra el grau d’exigència que l’organització requereix.
Ah! Me’n oblidava, el premi que no quedarà desert, és el d’estossecs i sorolls variats durant les interpretacions, lamentable!
Us deixo un video del Roger Padullés interpretant “Dies Bildnis ist bezaubernd schön” de la Flauta Màgica de Mozart.
Gràcies per la crónica, molt mes completa que la que he sentit per les nostres emissores de radio, a la tele no he vist res, soposo que si ho hauran donat (o potser son molt innocent?). Aquest concurs que te ressó mundial, aquí sembla, o em sembla a mi, que passa una mica massa desapercebut.
ResponEliminaTrobo genial aixo del premi desert, mols premis del nostre pais haurien de quedar deserts abans de rebaixar el nivell dels premiats per donar-ne un.
ResponEliminaMaria Teresa,
ResponEliminaJo tampoc puc entendre el poc ressó que es fa del Concurs Viñas. Cada any, tenim veritables problemes per conèixer el veredicte del jurat (el divendres no ens va bé quedar-nos fins que es faci públic) i fins el mateix diumenge que és lliuren els premis no hi ha informació. Aquest any, el dissabte a la tarda hi havia una petita nota d'agència, però només parlava els premis deserts i dels segons premis, res més. Però la culpa, penso jo, es de la mateixa organització, ja que la web no informa absolutament de res. Una llàstima.
Sara,
Això dels premis deserts està bé, ara, el jurat a vegades té un pa a l'ull, ja que al llarg dels 46 anys de premis, s'han deixat de premiar gent que posteriorment han estat figures mondials.
Sempre que descobrisc eixes visites culturals tan bones que feu, pense "quina sort de viure on viviu". Almenys em queda la possibilitat de llegir-vos. Salutacions.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaEl viure a una ciutat gran té bastants inconvenients, però com pots veure, intentem treure profit dels avantatges que ens ofereix.
Una abraçada per a tu i l'Oreto.
Molt interessant la crònica, i totalment cert que és un premi important però que passa molt desapercebut, i pel que fa al que s'ha dit de premis merescuts que no s'han donat, és una mica com diu del futbol en Cruyff: "Fútbol es así", ja que a vegades, en tota mena de premis i per molt seriosos que siguin, hi ha injustícies tant a l'hora d'atorgar-los a segons qui, com a la de no atorgar-los a qui potswer més se'l mereixia, i tant importants com són per a la gent que s'hi presenta!
ResponEliminaI els concursos on els participants s'hi han de presentar en directe tenen, a més a més, l'inconvenient que pots tenir un mal dia amb, que sé jo!, un mal de queixal, per exemple, que et pot tirar en orris moltes hores de sacrificis.
Enric,
ResponEliminaEs una llàstima que passi tan desapercebut un concurs d'aquesta categoria. En quant als premis, al llarg de la història del concurs s'han premiat alguns cantants que després no han fet una gran carrera i en canvi han quedat sense premi cantants que posteriorment han triomfat. Potser el dia de les eliminatòries no van estar encertats com tu dius. Aquesta any sense anar més lluny hi va haver un parell de finalistes que anaven molt bé fins que van tenir una petita ensopegada que va ser definitiva. Mala sort.