divendres, 23 de gener de 2009

CONILL A LA CATALANA

Aquesta recepta la vaig veure al llibre “Cuina per quedar bé”, de la Dolors Gómez, autora també del llibre “La paella pel mànec”. La Dolors va néixer a Manresa i fa 24 anys que va fundar l’escola de cuina Lleure, que dirigeix i on imparteix classes amb la seva filla. Per a ella, la cuina és una passió i ben bé que ho demostra en els seus llibres.

Ingredients:

- 1 conill trossejat
- 1 cullerada de greix de porc
- 3 cebes
- 3 grans d’all
- 2 fulles de llorer
- 12 ametlles torrades
- 1 presa de xocolata negra
- 200 cc de vi blanc
- 200 cc d’aigua
- ½ copeta d’anís
- ½ copeta de moscatell
- Oli
- Sal

Preparació:

Salar el conill i enrossir-lo en una cassola amb una mica de greix de porc i oli. Reservar-lo.

A la mateixa cassola, posar-hi la ceba picada i el llorer. Sofregir la ceba fins que estigui ben rossa. Després, afegir-hi el conill, el vi blanc i l’aigua. Rectificar-ho de sal i deixar-ho coure durant 30 minuts.

Fer una picada amb les ametlles i l’all i afegir-la a la cassola, juntament amb l’anís, el moscatell i la xocolata ratllada. Ho deixem coure un parell de minuts més i ja ho podem servir.
-

18 comentaris:

  1. Em sembla una recepta ben fàcil i saborosa. Això s'usar anís i moscatell per a coure el conill. MMMM!!!

    ResponElimina
  2. Jo també acostumo a fer serir moscatell ja que al portar sucre queda la carn del conill com caramelitzada i m'agrada molt...us ha quedat fantàstic!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Mmmmmm, m'encanta el conill, de totes maneres i aquest te una pinta......

    ResponElimina
  4. Caram, anís i moscatell al conill... ha de quedar rebo de veritat.
    No coneixia gens aquesta cuinera, es ben bé que a casa nostra tenim una pila de bons cuiners i cuineres, eh?

    ResponElimina
  5. D'aquesta mescla d'anís i moscatell en deien Barreja i la feien servir per a guisats.
    Tot i que el conill no és de les meves menges preferides, segur que és molt bo
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  6. Que be, un alte plat amb conill, amb lo rebona que és la seva carn. També el provaré.
    Petons

    ResponElimina
  7. M'agrada la combinació d'anís i moscatell, li ha de donar un gust ben especial al conill.
    S'ha de provar.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Quin conill més bó!! La xocolata i l'ametlla li han de donar un toc genial a la salseta..

    Núria

    ResponElimina
  9. Mai he menjat conill...pero veient la teva recepta m´empenedeixo de debó...pareix deliciós

    ResponElimina
  10. No ho he tastat mai, però ha d'estar molt bo aquest conill, amb els ingredients que he posat, tots de primera qualitat, doncs ha de sortir un conill de 10. Xocolata, ametlla, licor.... on està l'estrella, la michelin em refereixo.
    Salut!!!

    ResponElimina
  11. Glòria i Josep! Una recepta senzilla amb un resultat excel·lent!! El toc de la xocolata a les salses és molt bo, eh? ;) Una altra que tampoc coneixia aquesta cuinera! ;) Creieu que si en comptes de fer servir el greix de porc hi poséssim oli sortiria igual de bé? Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Francesc,

    És fàcil i bona, i això sempre va bé. L'anís i el moscatell fan una bona companyia.

    Eva,

    És veritat, ara que torno a mirar la foto, veig la salseta caramelitzada, que bona!!!.

    Ara,

    Doncs si proves aquesta recepta, ja m'ho diràs!.

    Gemma,

    Una bona combinació de sabors. El llibre, el segon de l'autora, el vaig comprar a la botiga del Mont Sant Benet, el dia de la trobada, i mira, ja començo a treure-li profit!.

    Ester,

    Amb això de la barreja, m'has fet recordar allò de "se desayunan con la barrecha", de la cançó del Serrat "Qué bonito es Badalona". Si no t'agrada gaire el conill, suposo que amb una altra carn també pot quedar bé.

    Maria,

    A mi m'agrada el conill i a més, la seva carn no és gens greixosa, cosa que s'ha de tenir en compte!.

    Teresa,

    Es nota un sabor dolcet però gens empalagós, suposo que l'anís contrarresta. A veure si t'agrada.

    Núria,

    Les picades donen molt cos a les salsetes, a mi m'agraden molt i això del toc de xocolata, ummmm!.

    Maria José,

    Doncs si et decideixes, ja m'explicaràs què t'ha semblat.

    Olles,

    Crec que el michelin ens el posarem nosaltres a sobre, amb tanta cosa bona que hi ha als blogs per cuinar!.

    Mercè,

    Aquests llibres estan molt bé. Jo tinc el primer signat per ella i és una persona encantadora. Suposo que si es fa servir oli ha de quedar igualment bé, el que passa és que aquests plats de xup xup s'acostumen a fer amb el greix de porc i mira, jo vaig pensar: un dia és un dia!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  13. A de ser bo, eh!! però es que amb el conill no puc!! em fa bola a la boca i no hi ha manera!

    L'Andreu li encanta i quan es queixa que no faig conill, en faig un dia! jejeje però no en menjo mi poso un quart de pollastre! jejejeje

    Fins dijous!

    ResponElimina
  14. Molt ben fet, Anna, així cadascú al seu gust, visca la bona convivència, ja, ja.

    Fins aviat

    ResponElimina
  15. Ara per sopar m'en menjaria un plat mmmmmmmm que bo!!!

    ResponElimina
  16. La meva àvia posa l'anís en el rostit de pollastre i queda diví. Diví com aquest conillet tan ben guisat i exquisit. A mi m'encanta el conill! nyam, requetenyam!

    ResponElimina
  17. Ostres, quina recepta! Tant com li agrada el conill a kissumenja i tant com m'agrada cuinar amb xocolata (ho trobo exotiquíssim, al País Valencià no es sol fer!), aquesta recepta cau segur!

    Salut!

    ResponElimina
  18. Xaro,

    Jo el vaig fer per dinar, però segur que per sopar tampoc va malament!.

    Txell,

    Perquè ets tu, oi?. Les receptes de les àvies valen un imperi. Suposo que et deu haver explicat com fer el seu rostit.

    Massitet,

    Doncs ja em diràs si Kissumenja em dóna l'aprovat.

    Fins aviat

    ResponElimina