VISITA AL LICEU

Fa molt temps que teníem ganes de fer una visita al Gran Teatre del Liceu. Però és clar, no una visita per veure els espais públics (sala principal, foyer, saló dels miralls, espai liceu) que els tenim molt vistos, el que volíem veure era les zones no públiques del teatre, en poques paraules: les tripes de l’edifici.

L’oportunitat se’ns va presentar quan fa pocs dies vam rebre un avís de la Teresa G. del grup de les Villazonistes del Liceu, informant-nos que tenia una visita d’aquestes característiques en cartera i tenia un parell de places lliures. Immediatament vam dir-li que sí, que n’estàvem molt d’interessats. Per tant, la Teresa ens afegeix al grup i quedem pel dissabte a les 9,15 hores a la porta del Teatre.

Arriba dissabte i a les 9,10 ja hi érem tot el grup de 10 persones esperant que ens obrissin les portes per a nosaltres sols. Tot un luxe!

Ales 9,15 hores, amb puntualitat britànica ens venen a buscar i coneixem l’Estrella que serà la persona que ens farà el tour guiat. Abans de començar però, ens fem una foto al vestíbul del teatre i l’Estrella ens informa que la visita serà a tota marxa ja que hi ha moltes coses per veure i ho hem de fer abans que comenci l’activitat i el treball a l’interior del teatre. Precisament aquest dissabte hi ha previst un assaig a partir de les 11.

En primer lloc agafem un ascensor que ens condueix a la sisena planta i allí ens situem: a la dreta el port, a l’esquerra el Tibidabo. És el darrer moment que tenim noció de la situació geogràfica, ja que a partir d’aquell instant, l’Estrella amb la col•laboració de la Sílvia, ens conduirà a través de passadissos i portes que es van obrint davant nostre (i es tornen a tancar quan hem passat), en un recorregut laberíntic. L’Estrella és una gran comunicadora que explica apassionadament tot el que anem veient i que respon totes les preguntes que li anem fent al llarg del recorregut amb coneixement del tema i un envejable sentit de l’humor que fa encara més agradable la trepidant visita.

Entre d’altres, em costa recordar tot el que vam arribar a veure, vam visitar les sales d’assaig de l’orquestra simfònica amb 97 músics de plantilla i l’orquestra de l’Acadèmia amb 64 musics. Aquests darrers només hi són durant un any, ja que cada any es renova tota l’orquestra. Aquests músics han de passar serioses proves per entrar a formar part de l’orquestra, on a banda de concerts, faran tasques de reforç de l’orquestra simfònica en moments puntuals. També vam visitar la sala on assaja el cor del teatre, que actualment està format per 73 persones, tot i que en algunes representacions poden tenir el complement d’altres cors.

Vam visitar els camerinos dels primers intèrprets, força austers cal dir, amb un sofà, un piano, un monitor de tv i la taula i mirall per a maquillar, això sí, amb vistes a les Rambles. També vam estar al camerino del cor femení.

Vam estar a les sales de sastreria, maquillatge i caracterització on vam poder veure màscares i perruques en preparació per a la propera òpera que s’hi representarà, L’Incoronazione di Poppea de Monteverdi.

També vam visitar el backstage (l’escenari), el fosar dels músics i tot l’entrellat de magatzems i plataformes mòbils que situades en diferents nivells permeten muntar diferents escenografies al mateix temps.

Tot això i molt més que costa de detallar ens ho va anar explicant l’Estrella, amanint tota la informació amb un munt d’anècdotes viscudes.

El Gran Teatre del Liceu, abans de l’incendi del 1994 ocupava uns 12.000 metres quadrats dels quals més de 8.000 eren espais públics i la resta dedicats a escenari, magatzems, camerinos, etc, és a dir, tot el que no veu la gent. Actualment, després de la reconstrucció, el teatre ocupa 36.000 metres quadrats dels quals uns 11.000 són públics i la resta, 25.000, són equipaments tècnics.

També ens va explicar el laboriós procés de posar una òpera en escena. Tot s'inicia cinc anys abans, que es quan es comencen a planificar les temporades, contractar muntatges a altres teatres, dissenyar els propis, contractació de cantants, i emplenar la resta de la temporada amb altres espectacles (dansa, concerts, recitals, etc.). Dos mesos abans de l’estrena comencen a arribar camions amb els elements de l’escenografia, decorats, vestits, sabates, perruques, etc., i poden començar els assajos, coordinats per 2 o 3 regidors (segons l’òpera) i que són els elements clau del muntatge, ja que ho controlen tot, des de l’entrada i sortida a escena dels cantants, dels cors, el treball dels apuntadors, els canvis de llums, etc. Tots aquests moviments estan minuciosament detallats en la còpia de les partitures que tenen els regidors.

Una visita molt interessant i amb un consell final : no l’espifiem anomenant electricistes els elèctrics, ni director el mestre.

Com que estava terminantment prohibit fer fotos en els espais que vam visitar, les fotografies que veieu són del Jordi Play extretes del llibre: Liceu, Òpera, Barcelona (2009).

-