No us passa que a vegades de cop i volta teniu ganes de menjar un plat que fa temps que no fèieu?. Doncs això em va passar a mi amb els fideus a la cassola i llavors vaig recordar la recepta amb què l’Eva, del Cullerot Festuc, va participar en el MEME de la Montserrat Seguí.
Ella ens explicava que aquest plat és una tradició a casa seva i que l’havia après de la seva àvia Carme, que li va explicar que era de la Montserrat Seguí.
I és que la cuina de les àvies és la cuina de les àvies!.
Ingredients per a 4 persones
- 300 g de fideus gruixuts
- 1 ceba
- 150 g de costella de porc
- 50 g de salsitxes de porc
- 3/4 litre de brou
- 200 g de tomàquets
- 1 gra d'all
- julivert
Fregir la costella i les salsitxes fetes a trossets, en una cassola amb una mica d'oli, i quan estiguin una mica daurades, afegir-hi la ceba trinxada, que s’ha de sofregir bé.
Afegir-hi els tomàquets fets puré, deixar-ho coure una mica tot junt i tirar-hi l'all ben picat; remenar-ho uns minuts i abocar-hi el brou calent.
Quan comenci a bullir, tirar-hi els fideus, assaonar-ho lleugerament i deixar-ho coure lentament durant 12 minuts tapat. Treure la cassola del foc i esperar 8 minuts abans de servir-los, conservant-los tapats.
Servir-los en la cassola, empolsats amb julivert.
Es que els fideus a la cassolà és un dels plats que per les cases catalanes regnen i triumfen a base de bé!!
ResponEliminaEs que com et diria el meu pare un bon plat de fideus a la cassolà és un bon dinar!!
Glòria els teus fan una pinta! que no m'aniria malament demà arribar de treballar i trobar-me'ls calentets damunt la taula. jejejeje
Fins aviat, tons!
Ostres, quina casualitat! Jo avui n'he fet per dinar demà perquè feia temps que no en menjava i em venien de gust!!!
ResponEliminaAixó és la connexió digital, que ens uneix fins i tot amb els ordinadors a apagats!
Bon profit, estimats!
Aquest és un plat clàssic, a casa meva també es feia d'aquesta manera, quan tots dinaven a casa jo també el feia sovint. Petons
ResponEliminaA mi es un dels meus plsts preferits de fer, i de menjar també, esclar. Sempre es plat ùnic, perqué es bastant contundent. Gràcies, l'idea del brou la posaré en pràctica!
ResponEliminaOh, quins fideus que us han sortit!! Si sembla que sento la flaire des d'aquí!! :) Per cert, aquests fideus són un dels productes que també me'n vaig endur per poder-ne fer aquí! M'apunto la recepta i una estona la provaré! :)
ResponEliminaA que estan boníssims??????? M'encanten!!!! Nosaltres els hi posem a sobre una mica de formatge ratllat....mmmm...Sisisisi, és un dels plats típics de quan anem a dinar a casa l'àvia!!! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Els plats de sempre.... sempre resulten i agraden passin els anys que passin... Fa olor només de veure les fotos..
ResponEliminaPetons
Anna,
ResponEliminaAquest plat a més de ser molt bo, no dóna massa feina i això també va bé quan no es disposa de massa temps entre setmana per cuinar, oi?.
Massitet,
Sí senyor, aixó és telepatia cibernètica. A veure quan tornem a coincidir.
Àngels,
I ara que no sou tanta colla no en feu?. Jo els trobo boníssims.
Maria Teresa,
Sí que es veritat que és un plat contundent, com a molt una amanideta davant i prou i quasi directament al cafè sense postres.
Mercè,
No vull ni pensar com devies anar de carregada. No hi ha fideus d'aquests als EEUU?. I els restaurants italians, com s'ho fan?.
Eva,
Boníííííííssims!. A més, feia molt temps que no en feia i encara els varem trobar més bons!.
Maria,
Entre tots ho hauríem d'inventar això de l'olor a través de la pantalla!. Encara que em sembla que és ciència ficció.
Fins aviat
Glòria, quins fideuets més bons!!! Ara me'n menjava un plat. Salutacions
ResponEliminaMmmmmmmmmm, m'encanten el fideus a la cassola i aquests han d'estar de mort.
ResponEliminaGlòria bonica, com esteu? Espero que millor.
ResponEliminaNosaltres a casa en mengem tot sovint i penso que és un dels meus plats preferits, això sí els ha de cuinar el meu pare que té una recepta suculenta pels fideus.
Aquest que has eleborat no tenen desperdici, de fet penso que en mejaria cada dia sense cansar-me.
Petons nina!
Tx
glòria, quina gana que em fas venir! aquest plat no passarà mai de moda, és un plat únic que no cansa gens. veig que els fas amb fideus foradats, jo sempre els faig amb fideus gruixuts del número 4, però ho provaré amb aquests, perquè tenen una pinta sensacional.
ResponEliminaM'encanta la cuina tradicional, i sobretot els fideus a la cassola, i si no son gaire caldosos com els que heu fet vosaltres encara més.
ResponEliminaRecords.
Francesc,
ResponEliminaEm sembla que els fideus és un d'aquells plats que agraden a tothom, oi?.
Ara,
Eren de boooooooons!.
Txell,
Creus que el teu pare estaria disposat a compartir la seva recepta suculenta de fideus amb tots nosaltres?. Espero que sí!.
Manel,
Això dels forats als fideus és ben curiós: a un cosí meu no li agraden gens amb forats i jo em pregunto per què? si el gust de la pasta és el mateix, no?.
Teresa,
Coincidim amb això dels fideus poc caldosos i amb l'arròs, també em passa el mateix, m'agrada més aviat sec.
Fins aviat
Quin èxit aquests fideus, Glòria! Jo també me'n menjaria un plat però no massa caldosos. Ja t'he dit altres vegades que tens la virtut de fer-me venir ganes de cuinar coses noves i, un dia, faré aquest plat que, com tu dius, no porta gaire feina.
ResponEliminaSalutacions per tu i en Josep!
Glòria,
ResponEliminaVeig que en general agraden més els fideus poc caldosos, i aquests són així. Em fa molta il·lusió que les receptes que poso et facin venir ganes de cuinar, ja veus que en general no són gens difícils i és que tampoc disposem de massa temps. A veure si els proves i ja m'ho diràs!.
Una abraçada
Que bons aquests fideus amb costelleta. Això per a mi és menjar de cap de setmana, jo entre setmana no ho puc fer. Per motius de feina, em dóna temps just a calentar alguna coseta. Ara els caps de setmana, doncs quan puc aprofito, per fer "manjares" com aquest.
ResponEliminaOh Glòria aquest és un plat estella sense cap mena de dubtes, un dels preferits del meu fill i del meu germà no conec a ningú que no li agradin , a mi m´agraden caldosets, però d´un día per l´altre m´encanten,l´Anton diu que ja no són fideus que són macarrons, prrò jo els trobo boníssims.
ResponEliminaEls heu probat amb conill? la bomba, però amb pollastre i amb galeres són incríbles.
Bon profit.
Mira, l´Antòn els acaba de veure i diu que ja té el dinar de demà, amb conill que ha comprat.
Oh Glòria aquest és un plat estella sense cap mena de dubtes, un dels preferits del meu fill i del meu germà no conec a ningú que no li agradin , a mi m´agraden caldosets, però d´un día per l´altre m´encanten,l´Anton diu que ja no són fideus que són macarrons, prrò jo els trobo boníssims.
ResponEliminaEls heu probat amb conill? la bomba, però amb pollastre i amb galeres són incríbles.
Bon profit.
Mira, l´Antòn els acaba de veure i diu que ja té el dinar de demà, amb conill que ha comprat.
Olles,
ResponEliminaEm sembla que tothom més o menys anem justets de temps però tot i així, amb una mica d'organització, podem esgarrepar una estoneta per dedicar a la cuina. Trobo que per ser que no tens gaire temps, déu n'hi do de les coses que poses, eh?.
Mai,
A mi m'agraden més sequets que no pas caldosets, però mira, cadascú al seu gust, no et sembla?. No els he menjat mai ni amb conill ni amb pollastre amb galeres. Aquest ha de ser un bon mar i muntanya. Ja miraré al teu bloc a veure si hi tens la recepta.
Fins aviat
Glòria, sapque faig avui per dinar???? fideus a la cassola, però no hi poso llangonissa. Ja fa un temps vaig penjar la meva recepta.
ResponEliminaÉs un pat boníííííssssim!
PTNTS
Dolça
Dolça,
ResponEliminaJo sempre els havia fet només amb costella, però com que vaig mirar la recepta de l'Eva, del Cullerot Festuc, la vaig fer igual que ella i van resultar benn bons!.
Fins aviat
Glòria, doncs no en tinc ni idea de com s'ho fan! Però moltes vegades penso, oh! on ho compren això?! ;)
ResponEliminat'ha quedat molt bé...a mi em passa molt que hi ha receptes que fa temps que tinc pendents i per fi acaba arribant el moment, i en aquest cas debia ser un exitàs!! petonets!!!!!!
ResponElimina