Feia molts dies que esperàvem aquesta trobada amb la colla blocaire, per retrobar-nos els que ja ens coneixíem i especialment per conèixer la Mercè, la blocaire més llunyana i molt activa de la colla.
Nosaltres no varem poder assistir a la demostració de la Thermomix però sí que varem poder arribar al sopar al restaurant El Racó del Campanar. En aquesta ocasió, érem l'Anna, l'Andreu, la Laia, el Carles, la Txell, el Kike, l’Araceli, la Xaro, la Mar, el Josep Àngel (sense la Kisumenja!!), la Sara Maria, l’Anna, el Joan, l’Àngels (que han estrenat bloc), la Marta, el Manel, la Tere, el Joan, la Gemma, la Mercè i la seva mare, l’Agnès, l’Eva, l’Àngels, el Josep i la Glòria.
Suposo que puc parlar en nom de tothom quan dic que teníem una especial il·lusió per conèixer la Mercè, que és de Cassà de la Selva, i que fa tres anys que viu a Irvine, Califòrnia. Va venir amb la seva mare, l’Agnès, i va ser un plaer poder compartir el sopar amb ella, tot comentant anècdotes i curiositats de la vida americana.
El restaurant era molt acollidor i varem tenir una sala només per a nosaltres, per sopar i xerrar tranquil·lament. Els plats que ens varem preparar van ser: primers plats, púdding de carbassó als tres formatges i amanida tèbia de verduretes amb llagostins; segons plats, suprema de salmó confitat amb salsa d’anxoves, filets de pollastre a la salsa de taronja, i les postres, tarta tatin i gelat d’avellanes i xocolata. Eren deliciosos.
Durant el sopar, vaig tenir l’honor de rebre de mans de la Txell el premi del sorteig que van organitzar des de La Cuina Vermella per celebrar el seu post número 100. Moltíssimes gràcies, i estic segura que tothom que estava allà hauria volgut estar en el meu lloc.
Xerrant xerrant, van sortir diferents propostes sobre blocs, com per exemple engegar-ne un com a índex comú de les receptes que anem penjant en els nostres blocs. També es va parlar de poder fer una trobada on poguéssim cuinar nosaltres, per exemple, llogar una casa de colònies o una casa rural. Ja n’anirem parlant.
Com sempre, durant la trobada es va parlar de la propera que ben segur serà una calçotada que l’Anna s’encarregarà d’organitzar. Moltes gràcies. Aquesta vegada, a la Mercè li quedarà una mica lluny però, sens dubte, la propera vegada que torni a casa, coincidirà amb alguna altra trobada.
Ens veiem ben aviat!.
Nosaltres no varem poder assistir a la demostració de la Thermomix però sí que varem poder arribar al sopar al restaurant El Racó del Campanar. En aquesta ocasió, érem l'Anna, l'Andreu, la Laia, el Carles, la Txell, el Kike, l’Araceli, la Xaro, la Mar, el Josep Àngel (sense la Kisumenja!!), la Sara Maria, l’Anna, el Joan, l’Àngels (que han estrenat bloc), la Marta, el Manel, la Tere, el Joan, la Gemma, la Mercè i la seva mare, l’Agnès, l’Eva, l’Àngels, el Josep i la Glòria.
Suposo que puc parlar en nom de tothom quan dic que teníem una especial il·lusió per conèixer la Mercè, que és de Cassà de la Selva, i que fa tres anys que viu a Irvine, Califòrnia. Va venir amb la seva mare, l’Agnès, i va ser un plaer poder compartir el sopar amb ella, tot comentant anècdotes i curiositats de la vida americana.
El restaurant era molt acollidor i varem tenir una sala només per a nosaltres, per sopar i xerrar tranquil·lament. Els plats que ens varem preparar van ser: primers plats, púdding de carbassó als tres formatges i amanida tèbia de verduretes amb llagostins; segons plats, suprema de salmó confitat amb salsa d’anxoves, filets de pollastre a la salsa de taronja, i les postres, tarta tatin i gelat d’avellanes i xocolata. Eren deliciosos.
Durant el sopar, vaig tenir l’honor de rebre de mans de la Txell el premi del sorteig que van organitzar des de La Cuina Vermella per celebrar el seu post número 100. Moltíssimes gràcies, i estic segura que tothom que estava allà hauria volgut estar en el meu lloc.
Xerrant xerrant, van sortir diferents propostes sobre blocs, com per exemple engegar-ne un com a índex comú de les receptes que anem penjant en els nostres blocs. També es va parlar de poder fer una trobada on poguéssim cuinar nosaltres, per exemple, llogar una casa de colònies o una casa rural. Ja n’anirem parlant.
Com sempre, durant la trobada es va parlar de la propera que ben segur serà una calçotada que l’Anna s’encarregarà d’organitzar. Moltes gràcies. Aquesta vegada, a la Mercè li quedarà una mica lluny però, sens dubte, la propera vegada que torni a casa, coincidirà amb alguna altra trobada.
Ens veiem ben aviat!.
Valeeeeeeeeee, d'acooooooooord! M'apunto aquest comentari que heu posat entre parèntesi! Ja us ho vau passar bé, ja, que quan vaig arribar a casa del meu sopar del curs d'anglès, massitet encara no hi era!
ResponEliminaA veure la propera...
Ai mareeeeee!! doncs m'hauré de posar mans a l'obra i pensar bé com o puc muntar aixo de la calçotada.
ResponEliminaBueno torno a dir que encara que vingui de lluny es realment una satisfaccio tenir blog i fer trobades.
Fins aviat!!
P.D: les fotos les has retocat?? es que he quedat més bé que les de la boda!! jejejeje
Tonsssss
Glòria, tots els que vam aplaudir mentre rebies el premi ens morim d'enveja, eh? Sort que en fareu crònica!
ResponEliminaPer quan la calçotada???? Je je je... I la idea de llogar la cuina d'una casa de colònies també és molt interessant...
Ens veiem ben aviat, sens dubte!
Quin reportatge més "xulo" de fotografies, la veritat es que ens ho varem passar molt bé, i esperem la propera
ResponEliminaQue bé que us ho vau passar i quina enveja.
ResponEliminaEncara que no pugui venir penso en vosaltres sovint
Una abraçada
Ester
Ains..quina enveja em feu. Jo volia retrobar-me amb tothom, però sobretot em quedo amb les ganes d'haver conegut a la Mercé...que no sé fins a quan tindrem una altre oportunitat. Les fotos genials!! i es nota que ho vau passar molt i molt bé..com sempre. Les proporstes com sempre em semblan bé i m'hi apunto.
ResponEliminaNúria
Jo crec que la cuarta trobada hauria de ser: vols conèixer a la Kissumenja????
ResponEliminaFora bromes va ser un plaer tornar a estar plegats, riure i compartir taula. És genial!
Molts petons i fantàstica crònica i fotos.
Ohhhhh...quina ràbia no haver pogut venir al sopar...almenys a la demo si i vaig poder veure a casi tothom menys a valtres!!! :(
ResponEliminaQuina enveja que feu amb el rpemi...jo crec que com m'enteri del dia que feu el sopar tb vindré...jejeje!!!
Les fotos i la crònica genial com sempre!!!
Petunets,
Eva.
...Tarda-vespre molt divertida! I com sempre...la Glòria fent fotos tot i que la càmera era més petita, no?
ResponEliminaFins a la propera!!!
Petonets
Kissumenja,
ResponEliminaÉs que ja tenim ganes de conèixer-te!. En el sopar que sí que hi eres nosaltres no hi varem anar, per tant, a veure si en la propera vegada coincidim!. Tot i que Massitet ja va deixar clar que no ets virtual, va jurar que s'havia casat amb tu!.
Anna,
Si podem ajudar d'alguna manera per organitzar la calçotada, només ho has de dir, eh?.
Va ser un plaer compartir la vetllada amb vosaltres i pel que fa al photoshop, el Josep només va retocar els ulls vermells que em portaven de cap!.
Gemma,
I tant que farem crònica del sopar a La Cuina Vermella, estic segura que serà genial.
La calçotada podria ser el febrer, potser?. Tot depèn de com ho tingui l'Anna per muntar-ho. En podem parlar.
Àngels,
Sí que ens ho varem passar bé i com sempre, fotos, fotos i fotos!.
Ester,
Nosaltres també trobem a faltar els que no hi podeu ser tant sovint. A veure si al menys en alguna propera classe t'hi pots apuntar.
Núria,
Espero que ja estiguis recuperada del tot. Per tornar-nos a trobar amb la Mercè hi ha dues possibilitats: o fem una trobada blocaire a Califòrnia o esperem per Nadal, que és quan ella tornarà a venir. Potser serà millor que esperem que ella torni, ja, ja!.
Parella,
Molt encertada la vostra proposta Kissumenja, ja, ja!. Al final aconseguirem conèixer-la, ja ho veureu!.
Per nosaltres també va ser un plaer compartir el sopar i el temps va passar volant!.
Eva,
Ens va saber greu no poder venir a la demo (i més jo, que sempre dic que no m'imagino les virtuts de la thermomix)i que tu no hi fossis al sopar. A la propera ens veiem, d'acord?.
Marta,
Jo sempre fent fotos. Encara que m'agrada més la càmera grossa, he de reconèixer que van quedar força bé amb la petitona, després de passar l'eina del photoshop per treure els ulls vermells. A veure si ens tornem a trobar a la calçotada!.
Quina bona cara que feu tots... quina enveja no haver-hi estat, amb la gresca que segur vau tots fer ... però tinc una feina a fer i m'està costant moltíssim tornar després de tantes festes. Així que serà un altre dia.
ResponEliminaFins la propera parella..
Va ser la meva primera trobada de blocaires i la veritat es que el resultat va superar les espectatives, m'ho vaig passar d'allo mes be, tota la gent que vaig coneixer em va resultar encantadora, la Gemma ho va coordinar tot perfectament, a la demostració de thermomix em van cridar la atenció per xarraire, tot i que no era jo la que xerrava, eh massitet? coincideixo amb les ganes de coneixer a la Mercè, tot i que s'ens escapa un altre vegada. No vaig poder compartir amb tothom per que eram molts, pero segur que a la proxima podré. Estic encantada de formar part de la colla de blocaires.
ResponEliminaMaria,
ResponEliminaAixò sí que és tenir força de voluntat, com ha de ser!. Suposo que a la propera us hi apuntareu, oi?. Esperem que sigui la calçotada a Vila-rodona.
Ara,
En primer lloc, va ser un plaer conèixer-te. És veritat que quan és una colla nombrosa, és difícil xerrar amb tothom, però tot i així, amb uns més i amb altres no tant, varemm poder canviar impressions.
Crec que no et vaig dir que trobo molt encertat el nom del teu bloc, amb el joc de paraules amb el teu nom.
Ens veiem al Caprabo-Eroski a la classe dels risottos!.
Fins aviat
Glòria, la queda a Califòrnia seria arduament complicada...jeje.
ResponEliminaglòria, hauríem de preparar una trobada que tots poguessim cuinar coses, fins i tot algunes "porqueries" :)))
ResponEliminaun petó
I tant que sí, en parlem i segur que ens posem d'acord. Una coseta: sort que la recepta teva que s'ha vist a TV3 al Planeta cuines és el pollastre farcit a l'inrevès i no les "porqueries", eh?, si no, hauria baixat la teva cotització com a cuiner excel·lent!.
ResponEliminaPetonets
Sent una certa "envegeta" (sana, però) de veure-us a totes i tots tan ben posats. Espere amb candeletes les receptes!!! Salutacions.
ResponEliminaP.S. Em pensava que us havia fet un comentari a la vostra "crema de ceba". Us deia que potser jo la faria tot aprofitant un brou de casa. El "brou concentrat" no és una cosa que m'agrade massa...
Glòria, tot i portar una càmara petita, les fotos t'han quedat genials com sempre (quan la fotògrafa es bona..).
ResponEliminaJo també m'ho vaig passar molt bé i tenia tantes ganes de veureus a tots!!!!
Francesc,
ResponEliminaLa trobada va estar molt bé! (com sempre), i la "gràcia" d'Internet es que malgrat les distàncies, podem sentir-nos molt a prop, fins i tot dels que no hi sou fisicament.
Xaro,
Tens raó, nosaltres ja feia dies que també esperavem amb candeletes la trobada, i el resultat ... fenomenal!. Fins la propera no?.
Glòria i Josep, un plaer poder-vos conèixer a tots en persona! :) M'ho vaig passar molt bé. I dobles felicitats: pel sopar a la cuina vermella i per la crònica genial acompanyada d'unes fotos fantàstiques! :) Com molt bé heu dit, per venir a la calçotada em queda un pèl lluny, però quan torni allí ja avisaré i una altra excusa per fer una nova trobada! ;) Petons!
ResponEliminaTot i que jo no sóc gaire activa, ni tinc un bloc 100% culinari (tot i que majoritàriament sí que ho és), us llegeixo sempre i m'hauria agradat molt venir a la trobada (quina ràbia, una altra vegada la feina!). Segur que us ho vau passar molt bé; a la propera sí que m'hi apunto, eh! Enhorabona per totes les receptes, el bon humor, etc. ;)
ResponEliminasi si si, Kissumenja, calçots, rissotos, mini-pastissets, les vostres fotos, cròniques i companyia!!!
ResponEliminasi si si, Kissumenja, calçots, rissotos, mini-pastissets, les vostres fotos, cròniques i companyia!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria, pel reportatge, i com que encara no us he felicitat personalment per ser els afortunats en el sorteig de la parella vermella, ho faig ara i així no repeteixo cap dels merescuts elogis que t'han anat arribant en forma de comentaris.
ResponEliminaAh!, a la propera, al Museu de la Xocolata, ens tornarem a veure.
Una abraçada.
Ei!!! Felicitats per la crònica! Veig que una vegada més ha estat un èxit! A mi pel que sembla se'm resisteixen!! A la propera segur que vinc!
ResponEliminaUna abraçada
Halaaaaaaaaaaaaa
ResponEliminacuantos amigos juntos!!!, veo que lo pasasteis fenomenal!!! y yo que me alegro muchisimo.
Un beso para todos
Gloria i Josep.
ResponEliminaPerdoneu no hagi fet un comentari abans, pero estic amb un vertic que pufffffffff.
Una excel-lent cronica. Va se una vetllada molt bonica.
Records d'en Joan.
Mercè,
ResponEliminaEncara que ho tinguis una mica difícil per venir a la calçotada, estem igualment en contacte i ara ja sabem quina cara hi ha darrera d'aquesta cuina per llaminers.
Sílvia,
A veure si a la propera t'hi pots apuntar, s'ha format una colla amb gent ben diversa amb una afició comuna, la cuina, però sempre complementada amb altres coses.
Anna,
Quantes cosetes pendents, que bé! i a més, si aconseguim conèixer la Kissumenja, tot rodó!.
Enric,
Moltes gràcies per la felicitació. Estem molt i molt contents que ens hagi tocat aquest premi, segur que serà una vetllada genial!. Ens veiem al Museu de la Xocolata!.
Ruben,
Espero que ja estiguis recuperat del tot. A veure si pots venir a alguna de les properes trobades.
Su
Cualquier dia organizamos una "trobada" manchega y nos acercamos a tu tierra, ja, ja.
Tere,
Espero que ja estiguis millor. Nosaltres també ho varem passar molt bé a Sabadell. Com va anar el cap de setmana a Vinaròs?.
Una abraçada per a tothom