divendres, 6 de febrer de 2009

JOSEP BROS, NASCUT PER AL BEL CANTO

Josep BrosNo fa gaire parlava en un post dels cantants que no havien aconseguit un premi important al concurs de cant Francesc Viñas i en canvi havien triomfat. Doncs avui vull parlar d’en Josep Bros, un gran tenor que només va aconseguir un premi secundari l’any 86 (una borsa d’estudis de la Diputació de Barcelona) i en canvi ha triomfat arreu del món. Però la cosa encara és més sorprenent perquè aquell mateix any, també va aconseguir només un premi minoritari (una altra bossa d’estudis) ni més ni menys que la Maria Bayo!.

Al Josep Bros, tot i això, se li van obrir moltes portes, i va saber aprofitar les oportunitats que li van anar sortint. El Duc de Mantua de Rigoletto a Mallorca i l’Ernesto del Don Pasquale i el Don Ottavio del Don Giovanni a Sabadell, van permetre veure que érem davant d’un gran cantant que de mica en mica es va anar especialitzant en el belcantisme. Així l’any 92 debutà al Liceu (fent una substitució, com sol ser habitual), en el Percy d'Anna Bolena de Donizetti acompanyant l’Edita Gruberova i va aconseguir un gran èxit. El suport posterior de la gran soprano txeca va ser decisiu i en el anys següents van encapçalar plegats diverses produccions.

Avui en dia el Josep Bros, està considerat un dels grans intèrprets del belcantisme. Fa un parell de mesos va presentar el seu darrer disc (el primer en solitari) on hi ha l’enregistrament en directe del concert que va fer al Teatro Real de Madrid el 5 d’octubre del 2007 amb l’orquestra del mateix teatre dirigida per Friedrich Haider.

El fet de ser una gravació en directe li afegeix valor, ja que les gravacions d’estudi ja se sap que es poden repetir tantes vegades com calgui fins que surtin bé, en canvi un enregistrament en directe mostra les virtuts i defectes del intèrpret.

Saverio Mercadante A mi m’agrada força tot el disc, però molt especialment el fragment Fu celeste quel contento... de Il Giuramento de Saverio Mercadante, un compositor poc conegut nascut a Altamura l’any 1795. Mercadante va estudiar a Nàpols i encoratjat per Rossini va enfocar la seva carrera musical vers l’òpera; en va composar 60, sent Il Giuramento , estrenada a la Scala de Milà l’any 1837, la més coneguda. La seva carrera, no obstant això, va ser eclipsada per l’emergent nou ídol de l’òpera italiana, Giuseppe Verdi, amb qui havia col·laborat durant alguns anys.


Tornant al disc del Josep Bros, dir que està format per fragments de Bellini (Il pirata, I Puritani), Donizetti (Anna Bolena, Il Duca d’Alba, Roberto Devereux) i també s’inclouen els dos “bisos” que va fer aquella nit a Madrid, la Mattinata de Leoncavallo i finalment Ah, mes amis, de La Fille du Regiment de Donizetti, amb els seus nou “do de pit”.

Aquest disc és una bona oportunitat d’escoltar una de les grans veus de l’òpera actual, d’un cantant que coneix molt bé la música que millor li escau a les seves característiques, cosa que no tothom pot dir, i per descomptat, de gaudir amb un grapat d’àries belcantistes.

13 comentaris:

  1. Goita que be Josep,soc el primer.
    El Josep -es diu com nosaltres- jo l'he sentit al Palau de la Musica, quànt el Liceu es va cremar amb L'elixir de amor, molt aplaudit i amb una molt bonica veu. Li falta una mica de "talla" em refereixo que és una mica baixet, pot per alló que diuen.. "que en els pots petits està la bona confitura". Salutacions Josep. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  2. Jo, com que no hi entenc com en JosepB, només puc dir que sentint-lo a la gravació que has posat, m'agrada el seu to de veu, és com neta, clara, ben timbrada, bonica de sentir..

    ResponElimina
  3. Josep,
    Nosaltres vam veure el Josep Bros per primera vegada l'any 98 en un Elissir d'amore amb la Leontina Vaduva i ja ens va semblar un magnific interpret, cosa que s'ha confirmat amb els anys i ho demostra en aquest disc.

    Maria,
    No diguis que no hi entens, perquè has fet una definició de la veu d'en Bros perfecta, "neta, clara, ben timbrada i bonica de sentir".

    Una abraçada a tots dos

    ResponElimina
  4. M'he referit a que és una mica baix d'alçada, és a dir que no és masa alt. Però com a veu una delícia escoltar-lo. Aquesta gravació la seva veu -com diu la Maria- és timbrada, neta i molt "entretinguda" de sentir. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  5. Josep,
    Toto i que en Bros té una veu clara i neta, en té un altra d'obscura que, a la meva oïda, li fa el cant desigual. A la Lucia amb la Cantarero el vaig trobar mancat per àries tan brillants com les que li tocaven i a la Thaïs va estar més bé: veu clara i transparent però, per el meu gust, sense esperit.
    La ressenya que fas és doncs molt generosa i jo t'agraeïxo el poder expressar en el teu post el meu parer ben diferent del teu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Glòria,
    Agraeixo i valoro molt la teva opinió. Jo de Lucias n'he vist dues amb en Bros. Una amb la June Anderson al gener dels 2000 i em va agradar més que la del 2006 amb la Cioffi (i la Cantatrero). De totes maneres, tot i que també crec que potser li manca una mica d'empenta, vocalment el trobo molt bó en el seu estil. Però això és una opinió personal, i depenent del que valoris d'una veu o una manera d'interpretar, t'agrada més o menys.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Una altra recomanació vostra que segurament caurà (l'altre dia em vaig agenciar el del Jonas Kaufmann).

    ResponElimina
  8. Mar,
    Ja ens diràs que tal el Kaufmann, per a nosaltres es de lo millor que hi ha actualment, i a més, amb una presència física que fa molt més creïble el personatge.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Naturalment que és sempre ben personal que t’agradi més o menys una veu (o el que sigui: un actor, un escriptor, una cançó...), i fins i tot hi ha, com és el cas de l’òpera, papers que a un públic li entusiasmen com els interpreta un determinat cantant que a un altre tipus de públic poden no agradar-li gens. (A mi em passa, per exemple, amb la Gruberova belcantista, que m'agrada tan poc que fins i tot em posa nerviós.) :)

    Bros em sembla un bon cantant però el trobo molt, no sé com dir-ho... “lineal”, poc emotiu, i amb una veu, sempre parlant segons el meu gust, eh?, excessivament nassal.

    El Kaufmann, ja que el cita la Mar, per a mi ja és una altra cosa: M'agrada moltíssim, ja ho saps, Josep, però en el disc que em vas regalar del concert que va fer amb la Dessay no m'acaba de fer el pes en el paper de Romeu.

    I és ben bé allò que dèiem: tot és qüestió de gustos.

    Una abraçada, amics!

    ResponElimina
  10. Enric,
    M'agrada molt tenir l'oportunitat de contrastar opinions diferentes. Amb el tema del Bros, trobo que tens raó (la Glòria també) amb el fet que es poc emotiu o que li manca "empenta". A mi m'agraden dues coses d'ell, en primer lloc que sap triar força bé el que li va a la seva veu i en segon lloc que trobo que interpreta molt correctament Bellini i Donizetti. Pel que fa al Kaufmann, crec que el paper de Romeu no es el més adequat per a ell, necessita papers més "pesants". Es clar que amb la Dessay, el contrast encara s'accentua més.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Jo tinc bastantes coses del Bros, Crec que es molt bon cantant, malgrat la seva veu "nasal" no m'acabi d'agradar, però coincideixo amb tu, Josep, en el fet de que crec que sap triar el que li va millor a la seva veu, altra cosa es com actor...em va sorprendre en el dvd del Viaggio a Reims, on es permet fer alguna ximpleria (o li obliguen, mes aviat) imira, em va agradar perque em deixa de semblar tan mecànic

    ResponElimina
  12. No el coneixiem (ja sabeu que som uns neòfits del tema) però hem escoltat la música que ens regaleu i podem dir, que la veu de'n Josep és agradable a l'oïda, és clara i neta.
    petons.

    ResponElimina
  13. Maria Teresa,
    Coincideixo totalment amb tu; en Bros ens agrada com canta, tot i la peculiaritat de la seva veu. Sap triar el repertori, pero pertany al que jo anomeno sector "estaquirot", format per grans cantants (molts d'ells històrics) però que no saben moure's massa dalt l'escenari. Un dia en podriem fer una llista. Sortosament avui en dia podem gaudir de Villazons, Netrebkos, Dessays i d'altres que son autèntics artístes en escena.
    Una abraçada

    Estimats amics vermells,
    Agraeixo molt els vostres comentaris, i més sabent que l'òpera no és la vostra música predilecta. De totes maneres, els amants de la bona música sabem apreciar-la sigui en el format que sigui.
    Molts petons i fins aviat

    ResponElimina