Avui us proposo una recepta de la cuina siciliana que relaciona dues de les meves passions, l’òpera i la gastronomia. Hi ha diferents versions per explicar l’origen d’aquest plat, inspirat en l’òpera Norma, de Vincenzo Bellini, compositor nascut a Catania, Sicília, l’any 1801.
Una versió diu que un cuiner, en tornar entusiasmat d’una representació de l’òpera, va decidir crear aquest plat. D’altres diuen que un comediògraf compatriota de Bellini, va usar l’expressió vera Norma com a sinònim d’excel·lent i la va aplicar al plat.
En qualsevol cas, una recepta amb ingredients típicament mediterranis que fa les delícies dels amants de la pasta italiana, entre els quals m’hi compto!.
Ingredients per a 2 persones:
- 200 g de spaghetti
- 250 cl de brou vegetal
- 2 tomàquets grans i madurs
- 2 grans d’all petits
- 1 culleradeta de pebre vermell
- 1 albergínia
- 200 g de formatge ricotta
- Oli
- Sal
- Alfàbrega fresca
Preparació:
Tallar les albergínies en rodanxes molt fines i tallar-les per la meitat, posar-les en una escorredora, espolsades amb sal, perquè deixin anar aigua i no agafin massa oli quan les fregim.
Escalfar oli en una paella i fregir les albergínies, afegir-hi els grans d’all, el pebre vermell i els tomàquets tallats a dauets, deixar que tot s’espesseixi una mica i salar la salsa.
Coure la pasta al dente amb el brou vegetal i quan estigui cuita, treure-la del foc, escórrer-la, afegir-hi la salsa, el formatge ricotta i l’alfàbrega picada.
Una versió diu que un cuiner, en tornar entusiasmat d’una representació de l’òpera, va decidir crear aquest plat. D’altres diuen que un comediògraf compatriota de Bellini, va usar l’expressió vera Norma com a sinònim d’excel·lent i la va aplicar al plat.
En qualsevol cas, una recepta amb ingredients típicament mediterranis que fa les delícies dels amants de la pasta italiana, entre els quals m’hi compto!.
Ingredients per a 2 persones:- 200 g de spaghetti
- 250 cl de brou vegetal
- 2 tomàquets grans i madurs
- 2 grans d’all petits
- 1 culleradeta de pebre vermell
- 1 albergínia
- 200 g de formatge ricotta
- Oli
- Sal
- Alfàbrega fresca
Preparació:
Tallar les albergínies en rodanxes molt fines i tallar-les per la meitat, posar-les en una escorredora, espolsades amb sal, perquè deixin anar aigua i no agafin massa oli quan les fregim.
Escalfar oli en una paella i fregir les albergínies, afegir-hi els grans d’all, el pebre vermell i els tomàquets tallats a dauets, deixar que tot s’espesseixi una mica i salar la salsa.
Coure la pasta al dente amb el brou vegetal i quan estigui cuita, treure-la del foc, escórrer-la, afegir-hi la salsa, el formatge ricotta i l’alfàbrega picada.
.
mmmmmm pasta!! que tindra la pasta que a tothom agrada tant!
ResponEliminaPerò amb auberginia?? te de tenir un punt diferent pq també i poses pebre! ;)) promet promet!
Recordsss
Mai he tastat la pasta amb albergínia, potser ho faré aviat. Un plat interessant
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Una recepta ben mediterrània! M'encanten les històries lligades amb els noms i les tradicions de cada recepta... Enriqueixen encara més tot el món que envolta la cuina. I la d'aquest plat és ben bonica, una manera molt romàntica de lligar l'art amb la gastronomia.
ResponEliminaLa recepta és mot del meu gust, tots els ingredients m'agraden i trobo que han de combinar a la perfecció.
Ens veiem aquesta tarda a la Mireia!
Glòria, això sí que és una recepta amb tot l'art possible!! La pasta m'agrada molt, i aquesta combinació crec que ha de ser ben bona!!
ResponEliminaPetons!
Ummmmmmmmmm pero que bó no? a casa ens encanta la pasta i així no l'havia fet mai. Segur que cau.
ResponEliminaTonets.
Ara.
Doncs sí, siguin veritat o no les històries sobre els plats i les persones, sempre agraden. Aquesta pasta és realment bona de combinació..
ResponEliminaUna altra fan de la pasta!!! M'encanten tots els ingredients...no tardaré en fer-la!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
A qui no agrada la pasta?? i aquesta que heu preparat té un aspecte d´allò més saborós...m´ha encantat la història de la seva creació
ResponEliminaCom es nota que en aquesta casa agrada la bona cuina i l’òpera!... Doncs bé, al vostre honor i al d’aquest plat de nom tan operístic, aquí teniu la primera estrofa del duo entre Norma i Adalgisa ("Mira, o Norma"), versió lliure dedicada al Cafè de Nit:
ResponEliminaMira, o Glòria,
a' tuoi ginocchi
a questo cari tuoi Giuseppe,
que li llàgrimis li cauen
quan menja questos spaguesttis!
Una abraçada!
Desprès de l'Enric...que escric?
ResponEliminaGlòria. a mi també m'agrada molt l'apasta acompanyada d'amaniments com poden ser els que tu en proposes "Alla Norma" ,o com la faig jo, fregint-hi a part encenalls de saborós pernil i anou esmicolada. És tan fàcil i comú de fer, el meu plat, que se'n podria dir "Pasta alla mandra".
Molts petons, amics!
Els versos del Enric -samfaina d'Arts- m'en recordat molt els que feia la meva mare, tot ho feia lligar amb tot... Al igual que aquets spaguettis a la Norma, -amb versos inclosos- que té moltes i bones combinacions, per tant pot lligar amb quasi tot. Josep -menja de bacallà-
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaLa combinació de pasta i verdura resulta molt, prova-la amb l'albergínia, ja ho veuràs!.
Ester,
La pasta es pot fer de moltes maneres i amb verduretes és ben bona, a veure si us agrada!.
Gemma,
Ves a saber si aquestes històries que s'expliquen d'aquesta recepta són veritat o no, però només com a anècdota, ja valen la pena.
Mercè,
Em va fer gràcia això de combinar música i gastronomia, i començar per aquesta òpera, que m'agrada molt.
Ara,
A veure què opinen els de casa, ja m'ho diràs!.
Maria,
Jo penso que aquestes històries, siguin o no veritat, li donen un encant especial a la recepta.
Eva,
I tant que sóc fan de la pasta!. És d'allò més bona, i es pot fer de tantes maneres...
Maria José,
Feia temps que volia fer aquesta recepta perquè havia llegit la història i em va agradar molt.
Enric,
És tot un honor que ens hagis dedicat aquests versos. En faré alguna altra de recepta relacionada amb el món de l'òpera, així que esperaré novament els teus versos!.
Glòria,
Doncs tal com tu l'expliques, no l'he fet mai la pasta i la recepta m'agrada, per tant, allò que diem els blocaires: "a la carpeta de pendents".
Josepb,
Me'n alegro que t'hagi agradat la recepta i si a més posem la música de la Norma mentre ens la mengem, ho tenim tot!.
Una abraçada per a tothom!
Hola estimats!
ResponEliminaAquesta setmana us he enviat un correu electrònic a les adreces que surten publicades al bloc. Només voldria assegurar-me que l'heu rebut!
Per cert, ja tinc la recepta impresa per fer-los tan aviat com sigui possible! mmmmmmmmmmmmmm
Aquesta recepta de pasta, a la Norma, perfecta. Té tots els ingredients per a la felicitat. Visca Bellini.
ResponEliminaSalut!!!!
han de ser boníssims, de fet són els principals ingredients de la cuina italiana...però te n'has adonat que tots els restaurants italians tenen la seva versió de pasta a la norma? per exemple, jo en conec una amb crema de llet i pernil dolç..
ResponEliminaMassitet,
ResponEliminaSi feu la recepta, a veure si us agrada, ja ens ho explicareu.
Olles,
Me'n alegro que t'hagi agradat i m'agrada això de visca Bellini, i tant!.
Anna,
No coneixia aquesta recepta que dius tu de pasta a la norma, jo totes les que he vist són amb l'albergínia, segur que també deu ser ben bona.
Fins aviat
Una història molt bonica per un plat que ha d'estar molt bo.
ResponEliminaPetonets!
Que bonic quan les arts s'uneixen en un plat de pasta! suculenta recepta i cuinada per tu ha de ser de caure les llàgrimes. petons amics.
ResponEliminaEva,
ResponEliminaVes a saber si realment és veritat tota aquesta història, però si més no, nosaltres ens la creiem.
Parella,
Segur que n'hi ha moltes més d'històries com aquesta, haurem de fer una recerca amb el Google per veure-ho.