LA CUINA VERMELLA, SIMFONIA DE SABORS

Som plenament conscients que explicant el sopar que vam fer el passat cap de setmana a casa dels amics de La Cuina Vermella, serem l’enveja de molta gent, ja que nosaltres també en sentiríem si els que ho expliquessin fossin uns altres.

En primer lloc, la meticulositat, cuidant els detalls de principi a fi. D’entrada, la Txell i el Kike saben que ens agrada l’òpera, doncs bé, vam ser rebuts a casa seva amb les notes del brindis de La Traviata. Tot seguit, vam donar un tomb per la seva acollidora llar i finalment trepitjàvem la Cuina Vermella!, érem allà!. Llavors, vam començar a xerrar de mil i un temes, una de les coses que més ens agrada fer quan et trobes en bona companyia. Tot seguit ens van presentar el meravellós viatge culinari a través del nostre país, que érem a punt d’iniciar.

La primera etapa (el Vallès Oriental i la Terra Alta) consistia en una degustació de pans de Can Geroni, pa d’olives, pa de pipes, coca de romaní, coca de pebre i coca de forner, amb oli d’arbequines i sal Maldon. Un magnífic despertar per a les nostres papil•les gustatives.

La següent etapa feia parada i fonda al Bergadà, amb un extraordinari timbal de sabors del bosc culminat amb un ou ferrat de “gallina feliç”, cansalada del coll i botifarra negre. Una barreja de sabors i colors sensacional. Pel que fa a l'autocrítica que els amics vermells es fan, dir que els camagrocs eren boníssims, i si van arrossegar una miqueta de terra (cosa força natural quan es tracta de bolets), aquesta apenes és va notar, la barreja de sabors dominava clarament i feia que el plat fos extremament exquisit.

La tercera etapa feia una aturada al Gironés, per acompanyar un boníssim ànec mut amb els tradicionals salsafins de les terres gironines, deliciosos. Pel que fa a la "patacada" de què parlen la Txell i el Kike en el seu post, dir que l'ànec estava molt tendre i en cap moment vam pensar que no estigués al seu punt.

Pel que fa a les postres, ens vam desplaçar, en aquest imaginari i ben aprofitat viatge, cap a les Terres de l’Ebre, a l’altra punta del país. I d’aquelles terres riberenques vam tastar unes meravelloses paperines cruixents amb aroma de taronja sanguina. Indescriptible!. La Txell i el Kike comenten que aquestes paperines haurien estat millor amb una crema més espessa, doncs precisament perquè la crema era lleugera i un punt àcida, va ser un bon final per al deliciós menú que ens van preparar. Per descomptat no estem en absolut d'acord amb la seva crítica opinió sobre aquestes paperines.

Per rematar aquest tour de sabors, catànies de l’Alt Penedès, delicioses!, amb això estem totalment d'acord, amb el que no coincidim és amb el qualificatiu de "victòria pírrica".

Tot el trajecte va estar acompanyat per un brut nature gran reserva de les caves Alsina i Sardà, i l’única nota exòtica, aigua mineral d’Escòssia.

Els bons plats han de despertar els sentits, el primer de tots la vista, seguit de l’olfacte i finalment el gust. Bé, la cuina de la Txell i el Kike va saber no només depertar els nostres sentits sinó que els va mantenir ben desperts en tot moment. Pensem que són molt durs, excessivament durs amb ells mateixos. A veure, a tots ens ha fallat alguna vegada alguna cosa, però si aconseguim que el 80 o el 85% s'acompleixi, estem satisfets. Ells són molt (massa) auto-crítics i, és clar, si només arriben al 95% ja els sembla que la cosa ha estat un fracàs. Ja us podem ben assegurar que això no va ser el que va succeir, tot i que respectem el seu altíssim nivell d'auto-exigència.

Tot el que hem explicat sobre el sopar és fantàstic però, i amb això sí que coincidim plenament vermells i cafeters, sense la companyia, la complicitat de principi a fi i una bona conversa, no hauria estat tan rodona la vetllada que vam tenir el gust de compartir fins ... ni recordem l’hora que era quan vam marxar de Mollet, amb la "carmanyola" de catànies que la Txell i el Kike ens van regalar.

Ja fa gairebé un any que ens sentim afortunats de compartir moltes estones amb la Txell i el Kike, però la de dissabte passat les va superar totes. Per tant, per tot el que hem explicat i molt més que ens queda al tinter, només podem dir: moltes gràcies, Txell i Kike, sóu els amfitrions perfectes. Properament us esperem a Sants !

Glòria i Josep
-