En la darrera classe de la Mireia Carbó ens va ensenyar a fer aquesta recepta amb verduretes que, si costa poc d’explicar, encara costa menys de fer. Només es tarda el temps de tallar les verduretes i coure-les i ja està. I és boníssima!.Ingredients per a 4 persones:
- 400 g de pasta
- 1 albergínia
- 1 pebrot verd
- 1 ceba
- 1 carbassó
- 1 pastanaga
- 50 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
Preparació:
Tallar totes les verduretes en dauets regulars. Posar l’oli en una paella gran i ampla (en aquest cas no va bé fer servir el wok) i quan estigui tebi, ja es poden saltejar les verdueretes.
Passats 5 minuts, afegir-hi la salsa de soja i continuar la cocció fins que les verduretes quedin al gust.
Bullir la pasta (jo he fet servir spaghetti) a l’últim moment, barrejar-la amb la salsa de les verduretes i servir ràpidament.Com que la salsa de soja ja té un punt salat, jo no he posat sal per bullir els spaghetti i el plat ha quedat molt bé.
Suggeriments:
La Mireia ens va donar moltes maneres d’utilitzar aquestes verduretes, que es poden congelar per tenir-ne sempre a punt: per barrejar amb pasta (com és aquest cas), o amb arròs, o amb cous cous, o per acompanyar peix, o simplement... per menjar a cullerades!.
-
Glòria, t'han quedat molt bé. Oi, que són bones?
ResponEliminaBoníssimes, i a més, me n'han quedat per guardar al congelador per donar-li un altre ús. També han de ser bones amb arròs, o per acompanyar peix, com vas fer tu.
ResponEliminaFins aviat
Jo aquestes verdures les he de fer segur, amb cuscús poder??
ResponEliminaBon profit
Ester
...Aquesta és la meva recepta preferida...jo la faig al wok i a mi em va bé pot ser per que en faig poca quantitat....amb pasta xinesa o japonesa...i em falta afegir les pastanagues!
ResponEliminaBoníssim!
Ptnts
Si semblen espaguetis amb samfaina!
ResponEliminaNo dubto que estiguin bons, però sans...segur! També podríem posar pebrot vermell...
Una recepta senzilla, sana i deliciosa!! I una idea genial per acompanyar molts plats tal com dieu!
ResponEliminaGairebé sembla la versió de la samfaina moderna. ;)
Petons!
Glòria, una recepta pels dies de cada dia, que tant bé van per quan se'ns acaben les idees, sempre es troben coses interessants al vostre bloc...
ResponEliminaUn petó!
Beth
Què veig diferent a les vostres fotos???? Aquesta recepta de la Mireia és del tot genial, i molt saludable, únicament em fa una micona de por si es noto mooolt el gust de la soja!
ResponEliminaAmics, un plaer llegir-vos.
Muac.
Ester,
ResponEliminaI tant que les pots fer amb cous cous, la Mireia també ens ho va suggerir.
Marta,
Jo crec que sí que depèn de la quantitat que se'n faci que utilitzem una paella gran o el wok. Si ho fas amb pasta japonesa o xinesa, ja és el summum!.
Margarida,
De fet, s'hi poden posar les verduretes que vagin bé. També s'hi poden posar xampinyons, espàrrecs, carxofes, però sempre que siguin una mica consistents, per exemple, bledes o espinacs, no.
Mercè,
Només li falta una mica de tomàquet i ja seria la samfaina de tota la vida, ben bona!.
Beth,
Exacte, per als dies de cada dia que no tenim massa temps per passar a la cuina. T'asseguro que es passa més temps tallant les verduretes que no pas al foc.
Txell,
No pateixis pel gust de la soja, jo vaig fer servir l'ampolla del tap vermell, que és la més forta, però amb la mesura que deia la recepta, és a dir, 50 ml (no és massa quantitat) i no va quedar gens fort de gust de soja. Prova-ho, ja ho veuràs!.
Una abraçada per a tothom
glòria, segur que està boníssima. aquesta recepta em va agradar molt quan ens la va explicar, jo en tinc publicada una molt semblant, però amb la verdura tallada a la juliana, i la faig servir sobretot per acompanyar tota mena de peix a la planxa.
ResponEliminaqualsevol dia provaré aquesta versió, amb pasta o bé amb arròs :DD
Manel,
ResponEliminaBuscaré la teva recepta. Segurament tu la devies fer amb el wok, oi?. És una bona idea per acompanyar, de fet, la meitat que havia fet de més, vaig dubtar si congelar-la o deixar-la per acomppanyament per l'endemà, però al final, siguem pràctics, cap al congelador i sopar mig resolt per a un altre dia que no hi hagi massa temps!.
Una abraçada
Glòria, jo també la vaig fer aquest dissabte, però amb cus-cus enlloc de pasta. La vam trobar bonísisma, les receptes de la Mireia són genials ;)
ResponEliminaA la classe que jo vaig fer, la Mireia no va posar la salsa damunt de cap pasta i no es va veure l'efecte final. Realment queden molt lluides,no pensava que quedessin així de be.
ResponEliminaEncara no he tingut temps de provar-les.. a veure si aquest cap de setmana estic per casa i les faig!!!!
ResponEliminaPtnts
Gemma,
ResponEliminaEl cous cous a mi no m'agrada gaire però al Josep sí i segur que aquesta combinació li agradaria força.
Maria,
De fet, a la nostra classe tampoc les va posar damunt de cap pasta, però com que era el suggeriment de la recepta, les vaig fer així i van quedar ben bones.
Xaro,
Només que estiguis una mitja horeta a la cuina, ja ho tens!. Ah!, i el temps que tardis a tallar les verduretes, ho fas com la Mireia?.
Fins aviat
mmmmmmm...la faré amb cous cous...quina pinta!!! I ja posat a tallar...més val que sobri i poder-ho congelar,oi?
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Glòria em sona aquesta recepta!!! De fet jo també he seguit el consell de la Mireia i tinc en el congelador 3 o 4 carmanyoles amb les verduretes amb salsa de soja! Jo ho he provat amb cous-cous, molt bo també!!
ResponEliminaUna abraçada
Eva,
ResponEliminaI tant, això de fer-ne sobrar per al congelador, va molt bé. Llavors, per quan anem justos de temps, ja tenim mig sopar preparat.
Rubén,
Tot i que a mi no m'agrada gaire el cous cous, veig que té molt d'èxit la proposta. Ho hauré de provar!.
Fins aviat
Mmmm! Quina pinta més deliciosa i més saludable aquests espaguetis amb verduretes... I els que hi ha més avall amb albergínia també semblen ben bons.
ResponEliminaM'alegro de tornar-vos a llegir.
Un petó!
Anna
Anna,
ResponEliminaEstem contents de tornar-te a veure't per aquí i que t'agradi la recepta. La combinació de la pasta amb verduretes és ben lleugera i saludable. A veure si t'animes!.
Fins aviat
HOLA GLORIA, SOC LA GEMMA DEL CASAL.
ResponEliminaPER FI T'ESCRIC,QUE NO VOL DIR QUE T'ARRIBI EL MISSATGE,JE,JE.
JA ET VEIG DIR QUE ESTIC SUPER ENGANXADA ALS BLOGS DE CUINA I EN TREC MOLTES RECEPTES. BE PER AVUI NI HA PROU. SI FUNCIONA JA T'ESCRIURE MES
UNA ABRAÇADA
Hola, Gemma,
ResponEliminaQuina il·lusió que m'hagis escrit i el missatge ha arribat bé, eh?.
Me'n alegro que treguis força receptes dels blocs, i espero que agradin a casa.
El dimecres passat va valer la pena sortir una mica abans de la classe per anar al camp del Barça, eh?.
Ja et passaré les fotos de les receptes.
Una abraçada i fins dimecres, em toca a mí portar el rellomillo amb castanyes.