Fa poc que he acabat de llegir la segona novel•la d’en Martí Gironell, La venjança del bandoler. L’acció se centra en l’anomenada “guerra del francès” a la Catalunya del 1808.
És la història d’en Josep Pujol de Can Boquica, traginer de professió com el seu pare, i que a causa de tota una sèrie de circumstàncies, es veu involucrat en les lluites dels dos bàndols i acaba formant, amb una colla de partidaris, una de les bandes de bandolers més sanguinàries, segons la memòria popular.
En realitat, en Boquica, com se’l coneixia, va començar lluitant en el bàndol dels anomenats “patriotes”, però davant dels incompliments i els enganys de les corruptes i ineptes autoritats del país, i per una qüestió de pura supervivència, va formar un grup de “miquelets”, milicians partidaris dels francesos. Aleshores va passar a ser un traïdor i un renegat.
És la història d’en Josep Pujol de Can Boquica, traginer de professió com el seu pare, i que a causa de tota una sèrie de circumstàncies, es veu involucrat en les lluites dels dos bàndols i acaba formant, amb una colla de partidaris, una de les bandes de bandolers més sanguinàries, segons la memòria popular.
En realitat, en Boquica, com se’l coneixia, va començar lluitant en el bàndol dels anomenats “patriotes”, però davant dels incompliments i els enganys de les corruptes i ineptes autoritats del país, i per una qüestió de pura supervivència, va formar un grup de “miquelets”, milicians partidaris dels francesos. Aleshores va passar a ser un traïdor i un renegat.
En Josep Pujol, en companyia de la seva família, el que realment desitja és sobreviure a una guerra cruel i injusta, i un cop finalitzades les hostilitats, formar part d’una societat més justa i lliure. Els esdeveniments, però, es compliquen i en Boquica no veurà els seus somnis fets realitat.Martí Gironell narra els fets que envolten la vida del bandoler amb dinamisme i un toc de misteri i aventura que fa la lectura agradable i amena. La història està molt ben construïda i la narrativa de Gironell, penso que és més rica i fluïda que en la seva anterior novel•la El pont dels jueus.
Una lectura molt recomanable que et trasllada amb tota classe de detalls a la Catalunya dels primers anys del segle XIX, i amb la qual jo, particularment, m’ho he passat d’allò més bé.
-
Goita Josep, aquest llibre el vaig tenir a les mans ahir, doncs el que estava llegint; dames,reines, abadeses ja l'he acabat i aquest la sinopsis i l'època on està desarrollat l'ha trobo fascinant. Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaJosep,
ResponEliminaSegur que es tracta d'un llibre interessant i distret d'aquells que, com tu saps, jo no llegiré..he he.
Ara estic amb novela policíaca. T'agrada?
Un dia en parlarem.
Una abraçada per la Glòria i per tú.
El tindré en compte per futures lectures, que estic una mica ganduleta de moment..
ResponEliminaRecords...
M'agrada la recomació que feu, precisament vaig llegir el primer llibre "El pont dels jueus" i el vaig trobar més aviat fluixet... Per això havia decidit no llegir aquest. Però si dieu que és millor, potser sí que m'animo :)
ResponEliminaJosepB
ResponEliminaAquest llibre es força entretingut i a mi em va enganxar gairebé des de l'inici, cosa poc frequent.
Glòria,
Ja se que les novel·les històriques no són el teu fort. A mi també m'agrada la novel·la policiaca, m'encanta la Donna Leon (soc un fan del comisari Brunetti i naturalment de Venècia). En plan clàssic, també m'agrada força l'Agatha Christie; i l'alfabet del crim de la Sue Grafton, tinc totes les nove·les d'aquesta sèrie que va començar l'any 1982.
Maria,
A vegades, quan no estàs al cent per cent, costa llegir, a mi m'ha passat alguna temporada i a la Glòria també. Però bé, quan em passa i torno a estar minimament bé, si hi ha una lectura que m'interessi (condició bàsica per agafar un llibre), hi torno.
Gemma
A mi El pont dels jueus no em va convèncer massa, en canvi aquesta m'ha agradat força. Si un tema m'interessa i la novel·la no m'agrada acostumo a donar una segona oportunitat a l'autor, si la segona tampoc em fa el pes, creu i ratlla.
Ep!! Aquest noi presentava el telenotícies no? M'apunto la vostra recomanació!
ResponEliminaRuben,
ResponEliminaEfectivament presentava un TN i ara em sembla que surt al programa del Cuní com a col·laborador.
Una abraçada
josep, m'apunto la recomanació, que no he llegit res del martí gironell, i si dius que t'ho has passat bé, caldrà llegir-lo.
ResponEliminaManel,
ResponEliminaAquesta novel·la és molt distreta i a més en Gironell retrata molt bé Besalú i els seus voltants a inicis del segle XIX.
Una abraçada
Tampoc nosaltres hem llegit res d'en Gironell. Si la recomanació ve de vosaltres amants de les pedres, la cultura, la música i el bon menjar, segur que és una bona recomanació.
ResponEliminaBon dissabte estimats.
Estimats amics vermells,
ResponEliminaCom amants de les pedres i la història, especialment la nostra, pensem que aquesta novel·la és força interessant (a més de entretinguda). Una abraçada i bon cap de setmana.
No tin ní idea d´aquest llibre.El noi sí qu´em sona.Ostres, jo només enten una mica amb peix.
ResponEliminaAquest bloc es de la Gloria també? o només d´en Josep?
Perdoneu-me però es que soc quasi nova.
Dolors,
ResponEliminaEl Martí Gironell és periodista i surt a TV3, primer sortia al telenotícies i ara crec que en el programa del Josep Cuní, per això suposo que et deu sonar la seva cara. Ha escrit dues novel·les, El pont dels jueus i aquesta.
Pel que fa al bloc, aquest Cafè de Nit el compartim la Glòria i jo. Ella és l'especialista en cuina, jo no passo de "pinxe". En el grup de blocaires que sovintegem, hi ha dues Glòries més: una al Samfaina d'Arts i una altra al Juguem a cuinetes.
Una abraçada
Hola, al Descobrir cuina d'aquest mes (ja maig) hi surt un article de Marti Gironell i diu que prepara un llibre de cuina de bandolers, també explica que a Besalú fan el menú bandoler a alguns restaurants, es que s'ha d'aprofitar tot!
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaDoncs haurem d'anar a Besalú i provar aquest menú.
Una abraçada