Aquest matí m’he llevat i com cada dia he posat la ràdio. La primera cosa que he escoltat és que avui és 25 d’abril. Automàticament m’ha vingut a la memòria aquell 25 d’abril de 1974, quan Portugal es va despertar als compassos de Grandola Vila Morena, una cançó revolucionària del cantautor Jose Afonso, que sonava a l’emissora Radio Renasença.Aquesta cançó va ser el senyal acordat per tal que l’exèrcit portuguès, encapçalat per una colla de militars afiliats al MFA (Movimento das Forças Armadas), prenguessin els principals centres de poder del país i acabessin amb una de les darreres dictadures europees (encara quedava l’espanyola). Els soldats no van disparar cap tret i la gent que sortia als carrers per a celebrar la fi del règim feixista instaurat el 1926, posava clavells a la boca dels fusells dels soldats, d’aquí li ve el nom de la revolució dels clavells.
L’endemà, la junta militar que va prendre el poder va fer pública la proclamació redactada per la MFA, és a dir, eleccions lliures i democràtiques, descolonitzar Angola, Moçambic i la resta de colònies portugueses, desenvolupar una economia que havia fet fallida i l’excarceració dels milers de presoners polítics que el règim salazarista tenia privats de llibertat.
Haig de confessar que els que aquells dies ja érem majors d’edat, vam tenir una nova esperança que el malson que encara vivíem a casa nostra també estava arribant a la seva fi.
Han passat els anys, però cada vegada que escolto Grandola Vila Morena se’m segueix posant la pell de gallina per la força que desprenen la música i la veu de Jose Afonso, i naturalment, pel que va significar aquella revolució pacífica.
Quantes coses s' aprenen llegint el teu blog... O si més no es recorden... donçs a vegades oblidem coses que hem aprés fa temps...
ResponEliminaptns.
Molt ben explicat. Sort que les etapes més fosques de la història sempre acaben gràcies a actuacions com aquesta. Hi ha molta gent que desconeix aquesta revolució i el que va significar per Portugal i per l'Europa dels anys 70. La veritat és que Grandola Vila Morena posa la pell de gallina a qualsevol. Salut!!!!
ResponEliminaSegueixo gaudint dels teus Post , encara que a vegades no faig cap comentari per no estar a la teva altura.
ResponEliminaMolt maco aquest també!!!
Doncs sí que han passat anys! Gràcies per recordar-nos fets tan importants, i que ja teníem mig oblidats!
ResponEliminaUna abraçada!
...I qui no recorda aquesta altra?
ResponEliminaAdios Ines de Ulloa,
me voy para Lisboa.
Me apunto de soldao
en la Revoluçao!
Josep; L´ultim dictador europeu va dir de Salazar; El hombre de Estado más completo, el más digno de respeto que he conocido es Salazar. Lo considero una personalidad extraordinaria por su inteligencia, su sentido político, su humanidad. Su único defecto es probablemente la modestia.
ResponEliminaEscoltar la Grandola Vila Morena fa posar la pell de gallina, sens cap dubte.¡¡ Gràcies Josep.
Ací no sé si ens deixarien fer una revolució semblant. L'exèrcit espanyol és qui garanteix la unitat territorial d'Espanya i colònies. No havia sentit mai aquesta cançó tan important per a la revolta portuguesa. Gràcies per la teua informació.
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaSempre hi ha coses que paguen la pena ser recordades. La fi d'una dictadura sempre és una bona noticia i més de la manera pacífica en que es va produir a Portugal.
Olles,
Efectivament, la gent jove no ha tingut ocasió (sortosament) de viure el final de les dictadures de la península Ibèrica, i és bo fer-ne una mica de recordatori quan és celebra un aniversari com aquest.
Dolors,
Ja saps que ens encanten les teves visites i que sempre tens un lloc en el nostre petit cafè.
Margarida,
Si, ja han passat uns quants anyets, peró el que importa és que no és repeteixin aquells règims totalitaris i feixistes que tantes víctimes van causar.
JosepB
Grandola Vila Morena va ser una espècie d'himne per a molta gent, que esperava que a l'estat espanyol és produís una revolució semblant a la portuguesa.
Una abraçada a tothom.
Al blog del Manuel Gago parlen i linken a uns fotorreportatges de la revolució dels clavells: http://tinyurl.com/cqkhv9
ResponEliminaRecordo un moment màgic estant de viatge a Senegal anys enrera. Dues noies que cuidaven el campament on era de cop i volta es van posar a cantar "Grandola vila morena" mentre rentaven roba. Mai no vaig saber per quins atzars havien après la cançó, però tinc la imatge gravada al cervell.
Francesc,
ResponEliminaMentre responia els missatges anteriors, m'ha entrat el teu. És cert el que dius de l'exercit espanyol, el que passa és que l'exercit portuguès tenia la mateixa missió, però hi havia una dictadura. Lamentablement aquí, la dictadura no va acabar amb una revolució sinó amb la mort del dictador, i aquest "no trencament" amb el passat va dur els resultats que seguim patint després de més de trenta anys.
Una abraçada... i que no defallim, malgrat tot.
Josep,
ResponEliminaÉs cert. Quánta esperança varem albirar quan va caure la dictadura portuguesa sota els símbols dels clavells! A la feina, uns quants, varem posar un clavell vermell damunt la taula. Hi va haver -els enllaços sindicals de l'època-que ens els van prendre. Aquests mateixosw, quan va morir el dictador espanyol, es varen proclamar demòcrates convençuts des de sempre. I així estem.
Un post molt encertat, Josep. Gràcies!
hola amics, recordo amb emoció, quan a l'escola, ja en els últims cursos ens explicaren la Revolució dels clavells, aleshores, vaig emocionar-me, pensant en la bella poesia que desprenia la lluita. Avui ens ha passat el mateix, llegint el vostre post i escoltant la bella música. Gràcies per no deixar-nos oblidar.
ResponEliminaPetons vermells com aquests clavells.
josep, aquest any se m'havia passat la data, gràcies per recordar-me-la. el 74 jo encara no era major d'edat i encara anava a l'escola, però ja m'interessava la política i aquesta cançó, que suposo que a nosaltres ens devia arribar força més tard, sempre ha estat un dels meus himnes revolucionaris preferits.
ResponEliminagràcies per l'article i felicitats perquè veig que seguiu augmentant el vostre àlbum de genis de la música amics, coneguts i saludats.
Mar,
ResponEliminaGrandola Vila Morena, va ser una cançó que en el seu moment no va poder sonar gaire per raons obvies, però amb el anys tots vam conèixer la història de la cançó i les consequències que aquesta va tenir.
Glòria,
Gràcies als anomenats demòcrates de tota la vida, estem com estem. Es a dir, va morir el dictador i aquests demòcrates van copar el poder amb la qual cosa, la truita no és va girar com molts esperàvem.
Amics vermells,
Celebrem que aquest post us hagi portat bons records. De tant en tant és bó recordar alguns fets que en ajuden a comprendre millor on som.
Manel,
Aquesta cançó també ha estat per a mi un dels meus himnes preferits. El problema és que l'any 74 encara teníem el que teníem i la cançó no és va poder escoltar amb una certa llibertat fins força més tard.
GENIAL ! Saps que aquest post (bé, un de molt igual) vaig pensar fa uns mesos que el faria al blog villazonistas (que de tant en tant ens desviem del tema "NEN"). Però desprès se'm va pasar la data, i ara el vec aquí. ENHORABONA per haver-ho dut a terme.
ResponEliminaA mi aquesta cançò m'emociona cada vegada que la escolto. Em venen, como no?, records dels meus 15 anys. De les ilusions de llavors. Ara, per sort, en continuo tenin moltes, i a sobre el ventall s'ha ampliat. UNA ABRAÇADA!
Teresa,
ResponEliminaJo també m'emociono cada vegada que escolto Grandola.. i tot i què no s'han complert moltes de les ilusions que tenia fa anys, no perdo l'esperança.
Una abraçada
M'he emocionat escoltant Grandola.
ResponEliminaAl 1974 no s'escoltava però desprès si, i força.
Que important és tindre memòria històrica i tindra-l ben present.
Gràcies per el post. Ptons.
Maia,
ResponEliminaTens raó, tal i com diuen, els que obliden la història estan condemnats a repetir-la.
Una abraçada
M’has fet posar la pell de gallina, Josep, amb aquesta cançó! Si que la coneixia però, he de confessar que la tenia oblidada. Els que teniem 10 anys aleshores no ho varem viure amb “consciencia dels fets” i quan en varem tenir, eren altres fets els que ens il•lusionaven. Cal recordar, cal reviure per no oblidar.
ResponEliminaGràcies Josep.
Doncs a mi em va enganxar justament quan feia "la mili", i com que al Sàhara estàvem completament aïllats de la resta del món, si a la Península hi havia la informació que hi havia, imagina't la que tenia jo allà!
ResponEliminaÉs curiós que tres fets de gran importància històrica van passar mentre jo feia "la mili" i, com aquell qui diu, gairebé no en rebia informació: La Revolució dels Clavells, l'11 de Setembre xilè, i l'atemptat contra Carrero Blanco.
En fi, que ja semblo l'"abuelete batallitas" del TBO, oi?... :)
Magnífic "post", que ha provocat, també, els interessantíssims comentaris anteriors. Gràcies, Josep!
Enric,
ResponEliminaEfectivament van ser uns mesos molt moguts, entre desembre del 73 (atemptat a Carrero Blanco), i setembre del 74 (cop d'estat d'en Pinotxo). La "revoluçao" d'abril va ser un cop pel règim franquista i ja m'imagino que si aquí no se'n parlava massa als mitjans de l'època, les noticies que arribàven al Sahara eren encara més escasses.
Una abraçada