dijous, 23 d’abril de 2009

EL CICLÓ CECILIA ARRASSA ...

Efectivament la nit del 22 d’abril, mentre el Barça arrasava al Camp Nou, un cicló anomenat Cecilia Bartoli va fer-ho al Palau de la Música Catalana.

Malgrat els lamentables problemes d’aïllament acústic del Palau, que sembla que es repeteixen amb més freqüència del que seria desitjable, va ser un recital extraordinari. La mezzo romana va ser rebuda amb grans aplaudiments per part d’un públic entregat des de l’inici.

En la primera part, va interpretar, amb el bon gust i la delicadesa a què ens té acostumats, cançons de Rossini i de Bellini. Per al meu gust, la interpretació de Bellini va ser magistral, traient de la veu tots els matisos que només una “gran” és capaç d’obtenir. La segona part va començar amb Donizetti, va seguir amb Rossini i va acabar amb el temperament que exigien les cançons de Manuel Vicente Garcia i Maria Malibran, de totes maneres, per a mi va ser el més fluix de llarg, de tota la nit.

El públic va premiar la cantant amb llargues i entusiastes ovacions i crits de “brava” que es van perllongar durant molts minuts i que van permetre que la Bartoli ens obsequiés amb tres propines, dues de De Curtis sensacionalment interpretades y una altra de Montsalvatge.

Cecilia Bartoli va estar magníficament acompanyada al piano per Sergio Ciomei, que en tot moment va demostrar l’altíssim nivell de compenetració i complicitat que té amb la cantant.

Després d’haver llegit les cròniques de les actuacions que Cecilia Bartoli va fer els dies precedents a Valladolid i Castelló, esperàvem amb candeletes aquest “Palau”, i la veritat és que la menuda però gran cantant italiana va superar sobradament totes les expectatives.

I és que Cecilia Bartoli, canta amb un gust i una tècnica exquisida i sap treure el màxim profit de les seves facultats vocals, que són moltes, al contrari del que opinen molts.

A la sortida, juntament amb una cinquantena d’entusiastes, vam anar a esperar-la a veure si teníem sort i ens signava el programa de mà. I sí que vam tenir la sort que ens el signés i de poder-nos fer unes fotos amb ella. En tot moment es va mostrar encantadora i simpàtica, cosa que no tots els cantants saben fer, i més quan es tracta de primeríssimes figures mundials com ella.

Ceci, moltes gràcies per haver-nos fet gaudir d’una gran vetllada musical i t’esperem ben aviat.



Vaga luna de Bellini, que Bartoli també va interpretar ahir al Palau

22 comentaris:

  1. ¡Apa, quina sort! Ja podeu fer un álbum amb tota la colecció de fotos que aneu conseguint, eh?

    Realment es una cantant amb un carisma tant gran que no et deixa gens indiferent. A mi en les seves interpretacions mes líriques (Bellini, Rossini, Donizetti) i en els bisos de De Curtis em va entusiasmar.

    Brava!!! (deixem per un altre moment les castanyoles callejeras)

    ResponElimina
  2. Gràcies com sempre per compartir aquesta vostra passió amb nosaltres i fer-nos apendre i escoltar bona música. Ja se us nota que vau disfrutar moltíssim d'aquesta actuació i m'en alegro molt.

    Una abraçada!!

    Núria

    ResponElimina
  3. La veritat agraeix molt que na figura tan important del món de la música, es mostri amable i propera...És veritat... n' hi ha pocs que ho sàpiguen fer.
    Gràcies per compartir aquests fragments del concert amb nosaltres.
    ptns.

    ResponElimina
  4. No puc afegir res més al que heu dit. Va ser el primer cop que la veia en directa i em va captivar del tot. Suau i exquisida en els seus Bellini i de Curtis i tot un cicló ( ven trobat el mot, cafeters!) en d’altres moments, però sempre, sempre molt expressiva i personal.

    ¡Brava Bartoli! M’he quedat amb més ganes de Cecilia i ja compto els dies per el seu concert Handel.

    Doble felicitació a vosaltres Josep i Glòria, per l’excel•lent post i per les fotografies amb la grandíssima i simpatiquíssima diva romana que amb la seva força va poder fins i tot amb els inoportuns mòbils ( n’hi ha que no n’aprendran mai!) i amb el sarau del carrer ( ¡¡¡y es que la Bartoli tiene poder!!!) .

    Mks.

    ResponElimina
  5. Maria Teresa,
    Tens raó, te un carisma que no et deixa indiferent, o t'agrada molt o no t'agrada gens, no admet mitjes tintes. També tens raó que cal deixar les castanyoles (les "callejeres" i les altres) per a altres moments.
    Una abraçada

    Núria,
    Realment ens ho vam passar molt bé, hi va haver en tot moment una gran complicitat entre l'artista i el públic, i això fa que els resultats siguin molt positius.
    Una abraçada i fins aviat

    Anna,
    Abans que aparegués per la porta on l'esperavem, ens van dir que no s'hi podria estar massa temps ja que estava cansada i havia d'agafar un avió a primera hora del matí. Quan va apreixer va estar en tot moment molt amable i sense importar-li el temps. Va signar discs i programes i és va fotos amb tothom que li ho va demanar, amb un somriure i fent comentaris i bromes. Tot un caràcter!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Amiga Tosca,
    Penso que ens ho vam passar força bé tots. La delicadesaa amb que va cantar Bellini, per a mi, impresionant. Nosaltres també estarem esperant quan és posin les entrades pel concert Händel a la venda. Pel que fa als contratemps (saraus externs i mòbils), el que tu dius : Ella tiene mucho poder!.
    Una abraçada i fins el proper concert!

    ResponElimina
  7. Quina sooort!! Té una veu magnífica. Que gent excepcional com ella es comporte de manera tan senzilla diu molt al seu favor. Què voleu que us diga? Gràcies per acostar-nos eixos moments màgics a través dels vostres apunts. Salutacions :D

    ResponElimina
  8. Quina sort!! A Castelló ens ho posaren més dificil el tema de la signatura i les fotos, però la sensació tan plena del recital va fer que casi no importara.Tremenda va estar. Coincidim en la meravella de Bellini.Aci va tindre un detall preciòs, quan des d'un lateral de l'escenari li tiraren una rameta de flor d'azahar i es va acostar a recollir-la i a donar una abraçada amb molta tendresa a la parella de jovens que li l'havia llançada. A més de grandissima cantant sembla,és, una gran persona.I cóm disfruta cantant!!! Aquest era el nostre tercer recital i, sens dubte, el que més em gaudit,pot ser també perque esta vegada la teniem a tres metres!!!.
    Petonets des de València.

    ResponElimina
  9. Francesc,
    La veritat no ens esperavem que fos tan oberta i agradable. En escena ho sembla, pero mai saps aquesta gent fins quin punt estan fingint. Pel que vam veure, ella és així a dalt i a baix de l'escenari, la qual cosa és d'agrair. Una abraçada.

    Cristina i Lluis,
    Realment sembla (i crec) que gaudeix cantant. Nosaltres era la primera vegada que la veiem en directe, però ja estem esperant el mes de novembre que segons sembla tornarà, aquesta vegada per cantar Händel. Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Caram, quina sort... No sé com us ho feu per aconseguir sempre fotografia amb les celebritats!

    ResponElimina
  11. Una no bartoliana, però mai de la vida "anti", celebra la festa que heu tingut amb la mezzo romana sobre la qual deixeu una preciosa crònica.
    A ritornare.

    ResponElimina
  12. Anna,
    Només és questió de paciència, de no tenir pressa i que la "celebritat", com l'anomenes, s'hi avingui. En aquest cas és van aplegar tots aquests condicionants.
    Una abraçada

    Glòria,
    Gràcies pel teu comentari i més no sent, el que és coneix com "una seguidora" de la Ceci. Penso que la Bartoli com altres personatges, o bé t'agrada molt, o bé gens, no hi ha terme mig. A nosaltres, ja se'ns nota, ens agrada molt de fa temps.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Ja podien cridar "brava", quina veu. Salut!!!!!!!

    ResponElimina
  14. Amiga Olles,
    Efectivament, per a molta gent Cecilia Bartoli és una de les grans intèrprets actuals. Ara estem a l'espera del seu proper concert que possiblement serà el mes de novembre.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Ep! Hola Gloria i Josep, per fi us he trobat!
    (Soc l'amiga de la Tosca i de la ex-veina de la Gloria; ens vam coneixer al Palau)
    Teniu el (dubtos) honor de ser el primer blog on deixo un comentari :-)
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  16. Hola Alicia,
    Molt contents de que visitis el nostre cafè. Ens va agradar molt compartir "taula" en la prèvia del concert de la Bartoli. Ara que t'has decidit, ja pots deixar un comentari el bloc de les villazonistes, però també esperem seguir tenint el plaer de la teva companyia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Hola amics, un ocellet amb barba ens va refilar que aniríeu al Palau a fruir amb la Cecília.
    M'encanta la crònica, les fotos, la cara de la Glòria parlant amb la Cecília no té preu. Quin tros de dona aquesta Bartoli, a més de un mezzo boníssima, és una guapassa morena i a més simpàtica... això no té preu.

    ResponElimina
  18. Amics vermells,
    Heu definit perfectament la Bartoli: "una mezzo boníssima, una guapassa morena i molt simpàtica".
    La veritat és que vam xalar d'alló més en el seu recital.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  19. Vaig tenir la sort que a la platea del Palau no es va sentir el “concert paral·lel” de castanyoles, però també la mala sort que, just al meu costat, hi tenia una senyora que, amb els ulls tancats, no parava de ventar-se, i ventar-me!!!, amb el programa de mà, pel que em va ser difícil poder concentrar-me en el primer bloc dedicat a Rossini, fins que, aprofitant els aplaudiments, vaig demanar a la senyora que, per favor, no em ventés.

    Em va fulminar amb la mirada, però ja no es (em) va ventar més.

    Malgrat que sóc dels que pensa que tant el “Contrabandijta” com el “Rataplam” són peces més adients per a contentar el públic a les “propines”, em vaig emocionar moltíssim precisament amb dues de les “propines”, les de les dues cançons de de Curtis, sobretot amb la primera que va interpretar, “Caro, ti voglio tanto bene”, que va cantar com MAI ningú crec que l’hagi cantat. Déu del cel!!!, encara és ara que, recordant-ho, noto que se’m posa la pell de gallina i, sense exagerar-te gens, se m’humitegen els ulls, i un fort apaludiment, també, pel còmplice acompanyament, en aquesta cançó, de Sergio Ciomei, el pianista que la va acompanyar en el recital. BRAVÍSSIMI TOTS DOS!!!

    Vaig gaudir molt, moltíssim!, en tot el recital, però aquell “Caro, ti voglio tanto bene” interpretat amb sentiment i un gust exquisit, perdurarà per sempre en la meva memòria.

    ResponElimina
  20. Enric,
    Totalment d'acord. Vaig gaudir molt, moltíssim del recital. Em van encantar les dues "propines" de De Curtis, especialment el "Caro.." i finalment, el "complice" també extraordinari.
    Una nit rodona. Esperem ara amb candeletes quan es posin a la venda les entrades pel proper concert, diuen que al novembre...
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Si us ve de gust poder escoltar, i fins i tot baixar-vos, el "Caro, ti voglio tanto bene" de De Curtis en la interpretació que en va fer la Bartoli, la trobareu en aquesta adreça:

    http://ximo.wordpress.com/2009/05/07/1er-agraiment-cecilia-bartoli/

    El so no és gaire bo, però és un document meravellós.

    ResponElimina