SANT JORDI

Sant Jordi, a banda del patró de Catalunya, també ho és d’Aragó, Anglaterra, Portugal, Lituània, Grècia, Rússia, o Etiòpia entre molts altres llocs.

Segons la tradició, Sant Jordi era un cavaller que procedia de la Capadòcia i que va arribar a ser conseller de l’emperador Dioclecià. Amb els anys, va abandonar les armes i va repartir les seves riqueses entre els pobres. Va convertir-se al cristianisme i va ser decapitat per les seves creences l’any 303.

Segons el Costumari català de Joan Amades, Sant Jordi va ser escollit patró de la cavalleria i la noblesa catalana l’any 1094, durant el regnat del rei Pere I, que va guanyar una batalla als sarrains després d’invocar el Sant.

A l’edat mitjana, la aristocràcia barcelonesa celebrava festes cavalleresques i torneigs a l’esplanada del Born per a celebrar aquesta festivitat. Naturalment, d’aquestes festes n’estaven excloses les classes populars que hi podien assistir però no participar. Tot i tractar-se, en un principi, d’una festa força elitista, amb el pas del temps es va obrir a tota la societat. Sembla ser que cap el segle XV ja se celebrava a Barcelona la Fira dels Enamorats, on es repartien roses a les noies que participaven en la celebració religiosa que es feia al Palau de la Generalitat.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa plenament participativa i que és celebrada arreu de Catalunya per tothom.

Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures, gravats, segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures... La fotografia de l’esquerra pertany a un relleu que podem trobar a la Casa Ametller del Passeig de Gràcia de Barcelona.

No hem d’oblidar el caire nacional i reivindicatiu que sempre ha tingut aquesta festa a casa nostra, tot i que durant molts anys la reivindicació va ser ofegada.

Per tot això i molt més, des d’aquest petit cafè, us volem desitjar una molt bona Diada, plena de llibres i de roses, i que el sentiment de llibertat que ens envaeix aquest dia serveixi per a potenciar la nostra autoestima com a ciutadans d’aquesta terra.

-